Amb l'arribada de la intel·ligència artificial a les nostres vides, el món ha canviat completament. Fa anys, quan volíem saber alguna cosa, ho buscàvem a Google. Ara, preguntem directament a una IA. La forma en la qual accedim al coneixement, resolem dubtes o fins i tot prenem decisions quotidianes s'ha transformat a una velocitat endimoniada, i fa por pensar en el que pot venir en les pròximes dècades.
El que abans implicava comparar enllaços, llegir diverses fonts o buscar en fòrums, avui es resol en segons amb una conversa generada per un model de llenguatge. Aquesta comoditat ens ha portat a incorporar eines com ChatGPT en rutines tan bàsiques com estudiar, treballar, escriure un correu o planificar un viatge. La intel·ligència artificial ja no és alguna cosa del futur: és part del dia a dia.
Però darrere d'aquesta revolució digital silenciosa hi ha un canvi més profund que molts encara no perceben: l'impacte que té en la nostra ment. Què està passant al nostre cervell quan deleguem el pensament, la memòria o la presa de decisions en una IA? Estem guanyant eficiència o perdent habilitats cognitives sense adonar-nos-en?
Cal ensenyar a utilitzar de forma responsable aquestes eines que no desapareixeran, al contrari
L'experta en neurociència Raquel Mascaraque, que compta amb més de 600.000 seguidors en el seu compte de TikTok, assegura en un vídeo que utilitzar ChatGPT o qualsevol intel·ligència artificial diàriament està canviant literalment la manera en què funciona el nostre cervell.
Els participants que van utilitzar ChatGPT van presentar una menor connectivitat entre regions del cervell
Mascaraque basa les seves conjectures en un experiment científic titulat Your Brain on ChatGPT: Accumulation of Cognitive Debt when Using an AI Assistant for Essay Writing Task l'objectiu del qual era analitzar com canvia l'activitat cerebral a l'utilitzar diferents eines tecnològiques per realitzar tasques cognitives, concretament ChatGPT. En aquest, amb una representació de 54 persones, els investigadors van demanar cada participant que escrigués assajos sobre temes socials, però se'ls va dividir en tres grups segons l'eina que podien utilitzar per fer-ho. El primer grup va utilitzar ChatGPT com a assistent de redacció, el segon va recórrer a Google per buscar informació, i el tercer va escriure sol amb la seva memòria i creativitat, sense ajuda externa.
Durant el procés d'escriptura, tots els participants portaven posats cascos d'encefalograma, amb sensors que mesuraven l'activitat a 32 regions diferents del cervell. Aquesta tècnica va permetre observar en temps real les connexions neuronals i la intensitat de les ones cerebrals, especialment les ones Alfa i Beta, que estan associades a la concentració, la creativitat i l'atenció. Les dades van revelar diferències notables entre els tres grups.
La IA com a eina és increïblement meravellosa, però si deleguem en ella absolutament tot, sí que podríem tenir conseqüències
Els participants que van utilitzar ChatGPT van presentar una menor connectivitat entre regions del cervell i una reducció significativa en l'activitat de les ones Alfa i Beta. Segons l'experta, això es va interpretar com un descens en la creativitat, una menor capacitat per recordar el que havien escrit, i una desconnexió emocional amb el text generat. En contrast, els qui no van utilitzar eines o les van incorporar més endavant van mostrar més implicació cognitiva.
La intel·ligència artificial està canviant completament la manera en què ens relacionem amb el món
“Està la intel·ligència artificial atrofiant els nostres cervells?”, es pregunta Mascaraque. I afegeix que, encara que l'estudi encara està en fase de prepublicació i la mostra és limitada, els resultats obren un debat sobre l'impacte de l'ús intensiu de la IA en les nostres funcions mentals.
“La IA com a eina és increïblement meravellosa, però si deleguem en ella absolutament tot, sí que podríem tenir conseqüències i generar el que es denomina un deute cognitiu. Hem d'aprendre a utilitzar eines d'intel·ligència artificial per potenciar, no per substituir, per pensar millor, no per pensar menys. El fet de prohibir-les en instituts no farà que els xavals deixin d'utilitzar-les, farà que potser la faran servir malament. Cal ensenyar a usar de forma responsable aquestes eines perquè no desapareixeran, al contrari”, sentència.
