L’extemporània i hiperbòlica deportació de milions de migrants, alguns amb la ciutadania espanyola i els seus fills nascuts a Espanya, que proposa Vox és per al PP una manera desesperada de buscar el focus després del congrés que el cap de setmana ha servit per rellançar la cursa presidencial del seu líder, Alberto Núñez Feijóo.
Aquesta és la tesi que sostenen a Génova davant l’ocurrència dels de Santiago Abascal, que, sense entrar en disquisi-
cions d’índole estrictament humanitària i la radical contradicció amb els valors cristians que tant diu que defensa la ultradreta espanyola, contravé, a més, els tractats internacionals en matèria de drets humans.
Abascal vol fer fora els estrangers que delinqueixin o qui “pretengui imposar una religió estranya”
Aquest va ser l’argument que va esgrimir ahir a la sala de premsa del Congrés la nova portaveu parlamentària del PP, que es va referir tant a l’article quart de la Convenció Europea de Drets Humans com al dinovè de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.
Les dues instàncies jurídiques, la primera d’obligat acatament per Espanya, tal com es consagra a la Constitució, va recordar Ester Muñoz, deixarien en paper mullat, per la via legal, les pretensions de Vox, per més que estiguin en perfecta sintonia amb els exabruptes trumpistes i es vulguin imposar per la via dels fets... alternatius.
Malgrat que el PP ha acostat el seu marc ideològic al de la ultradreta, recorrent el mateix camí que la seva família europea del PPE i en un moment en què el populisme de caràcter xenòfob creix amb força al Vell Continent, hi ha línies que
no es poden traspassar. I el “discurs de l’odi”, com va propugnar el mateix Feijóo al seu triomfal discurs de cloenda, n’és una.
El PP té “molt clara” la carcassa legislativa, va declarar Muñoz en l’estrena des del faristol, i “de la mateixa manera que no es poden fer regularitzacions massives”, va puntualitzar en una mena d’exercici d’equidistància amb l’esquerra, “tampoc no es poden fer deportacions massives”.
De fet, el partit de Feijóo
ha creat, tal com va quedar recollit a la ponència d’estatuts acabada d’aprovar, un “consell de nous espanyols” en què dona carta de naturalització a una realitat tan inqüestionable com la presència al país de ciutadans amb arrels de fora d’ Espanya, que ascendeixen a nou milions i mig de persones, el 19,3% de la població total. I d’aquests, gairebé set milions disposen de permís de residència.
Ho va explicar un dels ponents, el cap de files del PP a Barcelona, Daniel Sirera, el dia de la presentació, a Múrcia, del document, que va ser ratificat per la immensa majoria dels compromissaris després d’haver incorporat alguna esmena durant la tramitació.
Però si el PP té molt present que aquest col·lectiu tindrà cada vegada més pes electoral, atès que el dret a vot, que ja s’exerceix a les municipals, també augmentarà a les generals i autonòmiques, a mesura que aquests immigrants vagin obtenint la nacionalitat, sembla que Vox no està per la integració, sobretot dels qui, a diferència dels llatinoamericans, no comparteixen llengua i tradi-cions religioses i culturals.
En aquest context, Abascal va negar que hagi proporcionat una xifra concreta dels migrants que, a parer seu, han
de ser deportats: “Són tots els
que hagin vingut a delinquir i pretenguin imposar una religió estranya”, va escriure a les
xarxes.
