Prenguem com a referència dos recents incendis que també van castigar les comarques de l’ Ebre, perquè de tots dos en podem inferir polítiques concretes i eficients sobre prevenció i extinció. El primer, a Gandesa, l’abril del 2023, en plena sequera amb els boscos erms i a punt d’implosionar, que va afectar la serra de Pàndols, molt a prop del que ara ens manté angoixats. Va destrossar unes tres hectàrees en una zona de fàcil accés –no com els agrestos barrancs de Paüls– i en els treballs hi van participar 33 dotacions de bombers. Una vegada extingit, els Bombers de la Generalitat van publicar aquest eloqüent tuit: “L’incendi de Gandesa ja està estabilitzat. Cal destacar que, malgrat que cremava en una zona sensible, la gestió forestal que s’ha fet els últims anys ha evitat un incendi de més magnitud”.
Aquesta eficaç i concloent gestió forestal no era cap altra que un ramat de cabres propietat d’un pastor de Bot (Terra Alta). I les cabres es mengen tot el que troben al seu pas, són essencials per a la silvicultura i aclareixen el sotabosc de fullaraca, brossa i sotabosc. Quant costa un ramat de cabres? Segur que molt menys que un camió de bombers. El mateix que en salut. El cribratge del càncer de pulmó salva vides i diners al contribuent, ja que la prova diagnòstica és infinitament més barata que el tractament posterior. Comencem a invertir en paisatge.
El segon incendi, amb epicentre a Flix, va cremar 6.000 hectàrees de boscos i conreus el 2019. La Generalitat, en mans de Junts, va enviar a la Ribera d’Ebre un conseller que ni tan sols sabia pronun-ciar el nom de Flix (deia Flics)
i va trigar una eternitat a reclamar la intervenció de la unitat militar d’ emergències (UME), a qui després va agrair l’“ajuda d’un país veí”. Ni tan sols en moments de crisi certs polítics poden obviar la deplorable conyeta.
La normalització política i social que regna a Catalunya també ha arribat als serveis de Protecció Civil. Salvador Illa la va reclamar immediatament i ahir a la matinada els agents de l’UME ja circulaven per l’ Eix de l’Ebre procedents de Saragossa. I, com a Flix, la història es repeteix a Paüls. Les xarxes socials eren ahir un formiguer de crítiques i improperis contra la passivitat inicial de TV3 i Catalunya Ràdio a l’hora d’informar sobre el devastador incendi. Més enllà d’un cert victimisme ebrenc, de vegades 25 hectàrees a l’ Empordà abrasen més que 3.000 per aquí baix.