La Laura i en Marc van obrir un restaurant a Paüls fa tres mesos. Lo 9 cafè nou, es diu. Dilluns, dia de descans per a la restauració, van baixar a la ciutat. Compres, encàrrecs, paperassa..., les seves coses. El seu fill els va trucar per informar-los d’un incendi a prop del poble, però no era ni el primer ni el segon i sempre solen ser conats que els bombers apaguen en un no res. Aquest cop no va ser així, i ja fa dos dies que dormen en un hotel de Tortosa perquè dilluns ja no els van deixar tornar a casa. Com la seva, el Baix Ebre aquests dies està ple de petites històries humanes. Totes amb noms i cognoms
Genís Puig és el fill d’aquest matrimoni que està passant una nerviosa lluna de mel a la capital de la comarca. S’està preparant per fer oposicions a mosso i diumenge va rebre la grata visita de la seva xicota, que tenia previst anar-se’n dilluns al matí. No va poder ser: els sogres tenien vetat pujar i a ella no li permetien baixar. Explica aquest aspirant a policia que la nit de dilluns a dimarts va ser “especialment difícil”. “De dia veus el fum i també les flames, però no impacten tant amb la llum del sol. Però de nit perds la perspectiva i només veus foc”. Es dona el cas, a més, que Paüls és sobre un turó, amb la qual cosa totes les cases tenen una vista formidable.
Fa dos dies que un hotel de Xerta dona menjar a un grup de ciclistes aragonesos que han quedat aïllats
En Gabriel comenta que al seu avi, de 90 anys, han preferit no explicar-li gaires detalls sobre el foc. La casa dels iaios , explica, és de les poques que no tenen una visió gaire nítida de la vall i dels barrancs, així que per evitar que pensés que les seves terres podien quedar calcinades va decidir maquillar la realitat. Una versió nostrada de la formidable pel·lícula Good bye Lenin.
La Laura es queixa amb amargor de l’“abandonament dels boscos” i de la desaparició del pasturatge que mantenia la muntanya neta. “Tota la feina que abans feien els animals ara no la fa ningú, de manera que el problema ja no són tant les causes del foc, sinó les conseqüències. Perquè amb qualsevol petita cosa se’ns pot cremar tot”. En Marc assenteix amb la veu i afegeix que també s’han perdut els cultius. “Els pobles són enmig de polvorins”.
En Daniel ens atén des de casa seva, al Pinell de Brai. L’incendi el va agafar dilluns al seu negoci de l’Aldover, un dels municipis més afectats per les flames. Va decidir anar-se’n ja de nit, poc abans que tanquessin les carreteres. “Vaig passar una mica de por perquè a aquella hora ja hi havia foc als dos costats de la calçada, però així em quedava més tranquil, perquè allà no tenia on quedar-me a dormir”. Ahir respirava més reposat,
però una mica contrariat, ja que el canvi en la direcció del vent va col·locar el seu poble en el punt de mira de l’incendi. Confinat, però amb el soroll de fons del seu nadó, no sembla gens penedit.
Amb tot el xivarri de les pintures de Sixena, el que ha passat aquests dies en un petit hostal de Xerta és una crida a la concòrdia entre catalans i aragonesos. En aquest municipi del Baix Ebre rep a l’hotel Casa Ceremines, de set habitacions, Gabriel Blanch. Dilluns van arribar al poble amb bicicleta dos matrimonis aragonesos que hi estan de passada en una ruta de cicloturisme. Un altre grup d’hostes que anaven amb cotxe sí que van poder marxar per la carretera que va a Móra d’Ebre, però els excursionistes van haver de quedar-s’hi. I així fa dos dies “que improvisen dinar i sopar, com una família”, perquè tots els bars i restaurants estan tancats. En Guillem coincideix amb en Genís que la nit va ser el més difícil –“semblava Sodoma i Gomorra”, detalla–, i quan se li pregunta si en algun moment han passat por, recorre a la fina ironia: “Tenim el riu Ebre; i tots sabem nedar”.