Com un Miura quan surt del refugi. Encesa i revolucionada. Amb ganes de futbol. Desitjosa de contactar amb la pilota. De combinar, triangular i trobar la porteria. Sense pausa. Corrent en totes les direccions. Com si es tractés del seu debut. La il·lusió personificada. Després de l’aperitiu contra Portugal, de tot just deu minuts, Aitana Bonmatí va tornar a gaudir contra Bèlgica. La del Barça, que va disposar de tota la segona part, va transmetre en cada acció les ganes de tornar a sentir-se futbolista després d’haver superat en temps rècord la meningitis vírica que havia posat en suspens la seva participació en l’Eurocopa.
En poc més de cinc minuts des que va entrar al camp, la de Sant Pere de Ribes va fer una centrada perillosa, va fregar el gol amb un xut des de la frontal que va passar a prop del pal i va iniciar la jugada del tercer gol. Va tornar a buscar els tres pals en dos xuts obstruïts per la defensa. La imatge més repetida d’ Aitana a la gespa de l’ Stockhorn Arena va ser amb els braços estesos cap avall demanant la pilota, sempre amb una línia de passada favorable per a una companya. La seva mobilitat, la catalana era a tot arreu, va contribuir que sortís la millor versió de la roja . Però al final del partit, la fatiga i la inactivitat se li van notar a la cara. Probablement també com a conseqüència del virus que l’havia tinguda ingressada dos dies en un hospital de Madrid.
“No m’agrada que em frenin, però els metges fan la seva funció”, va dir la catalana abans del partit amb Bèlgica
“Si fos per ella ja jugaria [d’inici], però hem de tenir paciència i la progressió adequada”, va explicar Montse Tomé després de la golejada a les red flames (6-2). El seu últim partit complet va ser el 7 de juny a la final de Copa. La seleccionadora, que ja havia advertit de la necessitat de “frenar” la blaugrana, va afegir que no volen “córrer cap risc perquè és una jugadora vital”. “És una gestió que hem de portar amb cap”, va concloure. I és que Aitana, reemplaçada aquests dies per una gran Vicky López, ha convertit en un sospir una malaltia que la majoria de mortals trigarien prop de deu dies a superar, com també van pronosticar a la mateixa futbolista.
La Pilota d’ Or no només ha vençut el virus escurçant terminis, en tot just tres dies, sinó que a més ha tret forces per veure’s capaç d’esprémer el seu físic en un terreny de joc. “Estic per jugar 90 minuts. No m’agrada que em frenin, però evidentment els metges fan la seva funció. Em frustra perquè em veig bé (...) Ja ho he passat prou malament per allargar el procés”, va dir Aitana en una entrevista per a As, just abans del matx contra Bèlgica.
La catalana es va despertar el dijous 26 de juny amb “moltíssim mal de cap” i va anar a l’hospital, on li van fer diverses proves fins que van detectar la malaltia gràcies a una punció lumbar. Per fortuna, la meningitis no va ser bacteriana, sinó vírica, que és més lleu. Aitana es va sentir “una mica sola” a l’hospital, sense la seva “gent”, tot i que els seus pares es van oferir a anar a la capital espanyola i va estar acompanyada per diferents membres de la Federació, també per la seva “amiga Maria, que es va perdre les festes” de Sant Pere de Ribes.
La barcelonista “ja estava més bé” dissabte i hores després va rebre l’alta hospitalària, ja massa tard per unir-se a una expedició espanyola, que va aterrar a Lausana el diumenge 29 de juny. Aitana no va perdre el temps i l’endemà, dilluns, es va unir a les companyes en territori helvètic. La seva missió era clara: vestir-se de curt contra Portugal el 3 de juliol. “Era una malaltia que es podia tornar a inflamar”, li van advertir els metges abans de saltar al camp al minut 81 contra les lusitanes.
Després dels 45 minuts contra Bèlgica, la del Garraf, que assegura que la malaltia no l’ha “afectada gaire físicament”, podria gaudir de la seva primera titularitat contra Itàlia, ja classificada Espanya. “Una Euro és dels tornejos que tota futbolista vol jugar. Són per aquests moments que treballem de valent”, va indicar una Aitana imparable, fins i tot davant un virus.