Una bona part dels cronistes polítics del Congrés hi van entrar al matí convençuts que la legislatura estava acabada i en van sortir persuadits que continuava tenint vida. És més, vist el que van veure, els aliats del Govern espanyol van dedicar més temps a donar canya al PP que a posar contra les cordes el PSOE. Hi va contribuir la posició de Vox, que va descol·locar Feijóo l’endemà de sortir triomfant del seu congrés, quan van avisar que no donaran suport als populars si no assumeixen les seves tesis de deportar vuit milions d’immigrants. I a sobre, Vox va fer front comú amb el PP, hores abans de la sessió, rebutjant la proposta de la resta de grups perquè no s’acrediti mitjans que insulten, assetgen o provoquen, en qualsevol dependència de la Cambra, polítics o periodistes que no pensen com ells.
El president de Vox, Santiago Abascal, ahir al Congrés
L’extrema dreta va actuar com a goma d’enganxar de les formacions que donen suport al Govern espanyol, que es van mostrar crítiques amb Pedro Sánchez, que li van recordar que governar no és resistir i que el van avisar que és en temps de pròrroga. Però aquesta mateixa idea posa de manifest que encara hi ha partit. És cert que ni el superglue no garanteix que una cosa no es pugui separar, però trobar una cola és una cosa que ja obsessionava els neardentals, que van ser capaços de descobrir la brea a partir de la destil·lació de l’escorça de bedoll.
Vox s’ha convertit en la cola que uneix el Govern espanyol amb els seus aliats polítics
A més, a la intervenció de Santiago Abascal, tan sarcàstica com maleducada, la va seguir la sortida de la Cambra dels seus diputats en un incompliment clar de les seves obligacions, cosa que va molestar la resta de grups, als quals s’havien negar a escoltar. El discurs de Feijóo no va resultar tampoc encertat, d’una acidesa excessiva i de jocs de paraules recurrents. Hauria estat més intel·ligent mesurar les paraules, sense obrir les costures a les frases. Tenia més sentit haver pronunciat un discurs presidencialista, que permetés intuir l’home preparat per al relleu.
Lee tambiénUn mal trago per a Sánchez
Ahir es va veure que el PP no té aliats a l’hemicicle, més enllà de la ultradreta. Els populars no saben què fer amb Vox, ni com tractar-los. El PP necessita donar visibilitat pública al seu viatge al centre i els ultres fan por. El problema és que els tenen agafats per la màniga de la jaqueta.