Després d’intenses negociacions amb el Govern israelià, la Unió Europea (UE) ha aconseguit avanços per alleujar el setge humanitari sobre Gaza. L’alta representant per a Afers Exteriors, Kaja Kallas, va anunciar ahir un acord amb Tel-Aviv per incrementar l’ajuda humanitària que inclou l’obertura de més passos fronterers i l’entrada de més camions per alleujar la situació dramàtica a la franja.
Segons l’ex primera ministra estoniana, aquestes mesures “s’estan aplicant o s’aplicaran els pròxims dies, amb l’entesa comuna que l’ajuda a gran escala s’ha de lliurar directament a la població i que es continuaran prenent
mesures per garantir que no hi
hagi desviacions d’ajuda cap a
Hamàs”.
Feia setmanes que Kallas i el seu equip contactaven directament amb el ministre d’Exteriors israelià, Gideon Sa’ar, per materialitzar l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza. També s’hi han posat en contacte alguns ministres europeus. Passa paral·lelament al procés pel qual la cap de la diplomàcia comunitària preveu presentar diverses mesures a la reunió de dimarts de ministres d’Exteriors de la UE amb opcions per avaluar l’ acord d’ associació amb Israel, després que un informe del seu departament constatés que aquest país havia violat els drets humans a Gaza. Però la intenció real de la cap de la diplomàcia europea no ha estat mai suspendre l’ acord d’ associació amb Israel –una cosa massa controvertida per a part dels països comunitaris–, sinó més aviat pressionar per forçar l’entrada d’aquesta ajuda a la franja després de la recrudescència de l’ofensiva israeliana.
Sa’ar, juntament amb els seus homòlegs d’ Àustria i Alemanya, va confirmar l’acord i va revelar que es va decidir al gabinet de seguretat de diumenge, quan van tractar mesures “per millorar la situació humanitària a Gaza”, incloent-hi “més camions, més creus i més rutes per als esforços humanitaris”. També va afegir que les discussions amb la UE sobre aquesta qüestió humanitària es basen “en una comprensió de les necessitats humanes i de l’amenaça que Hamàs i la franja de Gaza han representat per a Israel els últims 20 anys”.
L’acord inclou un augment “substancial” del nombre diari de camions que transporten aliments i articles no alimentaris que entren a Gaza, l’obertura d’alguns altres punts de pas –tant al nord com al sud– o la reobertura de les rutes d’ajuda jordanes i egípcies. També parla de distribució d’aliments mitjançant fleques i cuines públiques en tota la franja i de la represa dels subministraments de combustible per fer-ne ús en instal·lacions humanitàries, fins a arribar un nivell operatiu. A més a més, el comunicat del Servei d’ Acció Exterior de la UE parla de la protecció de treballadors humanitaris i de reparar i facilitar obres en infraestructures vitals, com ara la represa del subministrament elèctric a la planta dessalinitzadora d’aigua.
Israel ha deixat en mans de contractistes privats la distribució limitada i militaritzada de menjar
Els dos mesos de treva hi va haver una lleu millora, amb un ingrés d’ajuda a més escala. Però després la situació humanitària de Gaza va arribar als pitjors nivells, quan el 2 de març Israel va imposar un bloqueig total a l’entrada d’assistència, que va durar 11 setmanes. Només tot just a finals de maig va permetre a l’ONU i altres oenagés entrar-hi uns quants camions, d’aliments gairebé tots, tot i que sense garantir-los rutes protegides d’atacs i saquejos.
En aquesta línia, des del 26 de maig ha deixat en mans d’un grup de contractistes privats la distribució limitada i militaritzada de caixes de menjar. L’opaca Fundació Humanitària de Gaza, però, ha ofert mínimes racions en repartiments caòtics, amb milers de civils que caminaven unes quantes hores per arribar als quatre centres, i la majoria se n’anaven amb les mans buides.
Als voltants d’aquests punts, l’ exèrcit israelià ha assassinat amb munició real i artilleria centenars de palestins, d’acord amb testimonis, fonts mèdiques i agències de notícies. Si s’afegeixen a altres víctimes que, famolenques, van morir en bombardejos israelians mentre esperaven els camions, el Ministeri de Salut local xifra en més de 770 els morts lligats amb els intents desesperats d’aconseguir una mica de menjar. Sense anar gaire lluny, caces israelians van atacar ahir a Deir al-Balah un grup de palestins que feien cua en un centre mèdic per rebre suplement nutricional infantil, i van assassinar 16 persones, deu de les quals nens.
Ara falta veure si Kallas manté la intenció de presentar dimarts el paquet d’unes cinc possibles opcions perquè els Vint-i-set decideixin si cal prendre accions concretes sobre l’ acord d’ associació amb Israel. És un pas que ve després que a finals de maig una majoria de 17 països reclamessin a la CE que revisi si Tel-Aviv compleix l’article 2, la clàusula sobre el respecte dels drets humans. Fins aleshores, pocs socis comunitaris –per exemple, Espanya– reclamaven accions contundents, però el bloqueig humanitari de Benjamin Netanyahu en va convèncer molts d’altres a dir prou.
Aleshores, en un informe posterior, el Servei Europeu d’ Acció Exterior va concloure que hi ha “senyals” que Israel vulnera les obligacions internacionals amb l’ofensiva a Gaza. El text esmentava aquests impediments perquè arribi l’ajuda humanitària, a més de l’ús de la fam com un mètode de guerra, els atacs a hospitals, els desplaçaments forçats de la població palestina o la violència comesa pels colons israelians.
La intenció de Kallas no era suspendre l’acord amb Israel, sinó pressionar per desbloquejar el setge
El portaveu comunitari no va voler especular sobre si Kallas manté les intencions de proposar accions després d’aquest acord. Sens dubte, els països més pròxims a Israel ho podran fer servir com a argument dimarts per evitar donar suport a la suspensió total o parcial de l’acord.
