Espanya porta dues golejades i Alexia Putellas suma dos MVP a l’Eurocopa de Suïssa. La selecció espanyola té dues de les màximes golejadores del torneig, amb 3 dianes cada una. Una és la nou, Esther, i l’altra és Alexia. No és pas casual. La capitana del Barcelona està liderant la roja amb mestria. Aquesta nit contra Itàlia intentarà que una tercera lliçó seva porti l’equip a la primera plaça del grup.
Als 31 anys, la migcampista està brillant en un torneig internacional com mai. El nivell de la doble Pilota d’ Or demostra que la seva greu lesió de genoll és història.
Ja ha fet 27 gols, els mateixos que la 2020-2021 la van fer ser la primera espanyola que guanyava la Pilota d’Or
Aquesta Eurocopa, la tercera de la seva carrera, és especial per a ella, ja que l’anterior se li va acabar de manera prematura i abrupta. El 5 de juliol del 2022, tres dies abans del debut a Anglaterra, Putellas es va trencar el lligament encreuat anterior del genoll esquerre. Va trigar gairebé 10 mesos a tornar als terrenys de joc.
Allò està totalment superat, tot i que no pas oblidat, ja que Alexia va aprendre que havia de cuidar-se, preparar-se i recuperar-se després de cada esforç. Va tornar amb bona lletra i ara escriu unes pàgines brillants, com a narradora dels atacs de la selecció. A més dels tres gols, un a Portugal i dos a Bèlgica, ha repartit dues assistències, totes dues contra les belgues. Dilluns passat, a Thun, només el pal va evitar que fes un hat-trick. Aquella actuació li va valer una nota de 10 a Sofascore, web especialitzat en estadística avançada.
Davant l’absència de la seva amiga Jenni Hermoso, per decisió tècnica, i amb Aitana Bonmatí començant des de la banqueta els dos primers partits a Suïssa, Alexia ha detectat la necessitat i ha fet un pas endavant per posar la seva classe i visió de joc al servei de l’equip.
Les companyes saben de la seva influència i al camp totes la busquen. A més, la seva figura de Pilota d’ Or intimida les rivals. Contra Portugal va intervenir 83 vegades. Contra Bèlgica va superar de llarg les 100 intervencions (111). Entre els dos matxs, en 180 minuts, només va fallar 17 passades.
“Quan veig que l’equip flueix, que ens trobem i ens associem, això es reflecteix en mi”, diu sobre el seu pes en el joc. El seu paper preponderant al camp no passa desapercebut per a Montse Tomé. “Ofereix un gran rendiment des d’un punt de vista col·lectiu. Es nota que està gaudint i ha fet dos partits molt bons. Estic molt contenta per ella”, va comentar la seleccionadora.
Però Alexia, malgrat que és una estrella, és la sòcia de totes sobretot si s’ajunta amb les seves companyes al centre del camp del Barça, Patri Guijarro, Aitana, Vicky López o Pina, amb la qual s’entén de luxe. “Per la posició tinc el rol de generar ocasions, de vegades finalitzo o finalitzen les altres”.
El 2023, com era lògic, li va costar arrencar després de l’operació i la llarga recuperació, però no va faltar en la llista per jugar i guanyar el Mundial. Alexia va ser titular en tres partits i va entrar de suplent en els altres quatre,
entre els quals la històrica final contra Anglaterra, en què va entrar en la recta final per aguantar el resultat.
Venia de ser clau en la final de la Champions a Bilbao (2-0 per al Barça al Lió) i la seva participació va pujar als Jocs Olímpics (276 minuts, 64 més, en sis matxs), però sense ser indiscutible com sempre ha estat. Va entrar de suplent en l’eliminació a semifinals contra el Brasil, i després va fallar el penal que hauria pogut forçar la pròrroga en el partit pel bronze contra Alemanya.
Un cop que encara l’ha estimulat més per tornar a ser decisiva. En aquests moments suma 27 gols i 19 assistències aquesta temporada entre el club i la selecció. Són exactament els mateixos números que en la 20-21 li van servir per convertir-se en la primera dona espanyola que guanyava la Pilota d’ Or. Però és que les sensacions i l’agilitat acompanyen aquestes xifres. “M’estic notant molt ràpida mentalment i per a mi és un detonant que estic bé”, confessa Alexia, que a còpia de lliçons torna a estar a les travesses per al gran premi tres anys després del seu malson.
