El 9 de juliol havia de ser el gran dia, el de l’acabament del període de gràcia dels aranzels recíprocs de Trump. I malgrat que la data s’ha posposat a l’1 d’agost, no cregueu que hagi de significar una reducció en les seves pretensions. Més aviat, al contrari: als aranzels s’hi afegeixen altres demandes per complementar-los.
Mentrestant, les borses han tornat a celebrar que s’hagi postergat a l’1 d’agost la definició final dels aranzels, portant les cotitzacions alguns dies a màxims, tant als EUA com a Europa. Una cosa que no deixa de preocupar: un ral·li real? O aprofitar el final de les turbulències abans de fer caixa? Ja veurem a començaments d’agost on som.
Els aranzels es comencen a utilitzar com a arma llancívola per saldar disputes
El que sí que va passar dilluns va ser la tramesa de cartes a un conjunt de
països en què es confirma el nivell quan a començaments d’agost entrin en vigor. Tot i que la llista és variada, els
valors finalment definits no difereixen en gran manera dels que es van anunciar el 2 d’abril: un 25% per a les exportacions del Japó, Corea, Kazakhstan i Tunísia i un 30% per a les de Sud-àfrica; mentre que els aranzels s’acosten al 40% per als països del Sud-est Asiàtic, punt de reexportació de productes xinesos: Malàisia (un 25%), Indonèsia (32%), Tailàndia i Cambodja (36% els dos països) i Laos i Birmània (40% per a tots dos). Abans-d’ahir, les cartes es van ampliar a Filipines (20%), Brunei i Moldàvia (35%) i Algèria, l’Iraq, Líbia i Sri Lanka (30% per a cadascun). Per a la UE, encara no sabem com acabarà la negociació en curs: des d’aquí es desitjaria un compromís definitiu, però els EUA semblen inclinar-se per un acord temporal , potser com el que s’ha definit amb la Xina. Però no només d’aranzels recíprocs viu Trump. També hi ha els específics de certs mercats: deixant acer, alumini i automòbils, aquesta setmana ha anunciat un 50% al coure, impactant un mercat crític per a la transició climàtica i altres indústries rellevants, mentre que suggereix un 200% per a productes farmacèutics.
Amb els desequilibris comercials, els aranzels comencen a utilitzar-se com a arma llancívola per saldar disputes d’un altre caràcter: per als Brics, que treballen per substituir parcialment el dòlar en les seves transaccions, els col·loca un suplement aranzelari del 10%; per al Brasil, els eleva al 50% per
la pretesa persecució judicial de Bolsonaro i la prohibició temporal de la
xarxa social de Musk arran de la difusió de notícies falses per part del Tribunal Suprem.
Cert que aquest nou sistema de negociació postal persegueix que els països que han rebut les cartes entrin en les
raons de Trump. En qualsevol cas, una estratègia guanyadora: si s’ofereixen als EUA prou contrapartides, rebaixa d’aranzels; si no, ja saben el resultat. Perquè, com en la novel·la de James Cain (1934), el carter sempre truca
dues vegades.