És recurrent pensar que els nens petits necessiten moviments grandiloqüents amb ulls, boca i extremitats perquè aprenguin paraules noves. Són molts els pares que practiquen aquest modus operandi, fins i tot quan el nen ja ha assolit els dos anys i, progressivament, comença a aprendre noves maneres d'expressar-se i a implementar-les en el seu vocabulari.
Un equip d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Grenoble Alps - Centri National de la Recherche Scientifique (CNRS) ha demostrat que a partir dels dos anys els nens poden aprendre paraules noves fins i tot quan la persona que els parla té la boca o els ulls tapats. Segons aquest estudi, l'aprenentatge de vocabulari a aquestes edats està associat a què segueixin la mirada de l'interlocutor i es fixin en l'objecte que se'ls mostra quan es pronuncia la nova paraula, però no depèn de l'atenció selectiva a la boca o els ulls del parlant.
A partir dels dos anys, els nens són capaços d'aprendre vocabulari nou
Aquesta era, sobretot, una preocupació suscitada entre les famílies i els professionals de la infantesa durant la pandèmia de la covid. Tot i això, els resultats d'aquest estudi són tranquil·litzadors respecte a les possibles afectacions que hagi pogut tenir l'ús de mascaretes durant la pandèmia en el desenvolupament del vocabulari dels més petits.
L'estudi, publicat a la revista Developmental Psychology, és el primer que evidencia que, a partir dels dos anys, els nens són capaços d'aprendre vocabulari nou, és a dir, crear associacions entre paraules i objectes desconeguts, a partir d'una interacció audiovisual breu. Alhora, subratlla la importància de la referència social —mirar a qui els parla buscant el reforç a la seva resposta— i del control de l'atenció en l'aprenentatge de noves paraules.
L'aprenentatge de vocabulari dels nens no es veu afectat per l'ús de mascareta o ulleres de sol
Per esbrinar-ho, l'equip d'investigació ha fet un treball de camp que va consistir a gravar la mirada de nens d'entre 17 i 42 mesos mentre participaven en una tasca d'aprenentatge de paraules en tres situacions: amb la cara del parlant completament visible, amb els ulls tapats amb ulleres de sol i amb la boca coberta per una mascareta quirúrgica. En la prova, se'ls mostrava una pantalla amb un interlocutor i un objecte a cada costat. El parlant pronunciava sis vegades una paraula monosil·làbica i, simultàniament, en dues ocasions desplaçava la mirada cap a l'objecte associat a la paraula.
Els resultats van mostrar que els nens aprenien paraules noves a partir dels 24 mesos i, sorprenentment, que aquest aprenentatge no es veia afectat per les ulleres ni la mascareta. Un millor aprenentatge de paraules es va correlacionar amb el comportament de seguiment de la mirada, és a dir, moure la mirada cap a l'objecte i alternar-la entre la cara del parlant i l'objecte, en totes les edats i condicions. Si bé, tapar els ulls o la boca va modificar els patrons d'atenció i va fer que els petits se centressin més en les parts de la cara que estaven descobertes. Tot i això, aquesta manipulació no va afectar la seva capacitat per formar noves associacions entre la paraula i l'objecte.
Una estratègia eficaç
Combinar desplaçaments visuals ràpids entre l'objecte i la cara del parlant
En vista dels resultats de l'estudi, els investigadors consideren que una estratègia eficaç per potenciar l'aprenentatge de paraules en la infantesa seria dur a terme una exploració més profunda de l'objecte en qüestió, combinada amb desplaçaments visuals ràpids entre l'objecte i la cara del parlant. Amb això, no descarten que l'atenció a la boca del parlant pugui ser útil en situacions de més complexitat en el processament de la parla, com en el cas de nens amb dificultats auditives, trastorns del llenguatge o de l'espectre autista.