La Sindicatura de Greuges mediarà en el conflicte de Consell de Cent
Ajuntament de Barcelona
La negociació buscarà una fórmula per executar la sentència sense revertir l’obra
Un dels espais reurbanitzats com a eix verd del carrer Consell de Cent, ahir
L’Ajuntament de Barcelona i l’associació d’eixos comercials Barcelona Oberta s’asseuran per fi aviat en una taula de negociació per provar de definir una alternativa a la sentència que ordena tornar la urbanització de l’eix verd del carrer Consell de Cent a la seva anterior configuració. Segons han confirmat a La Vanguardia diverses fonts implicades en aquest conflicte, les dues parts estan disposades a acceptar la mediació que ja ha proposat oficiosament la Sindicatura de Greuges de Catalunya per buscar una solució satisfactòria per a tothom que eviti revertir una obra ja plenament consolidada i, alhora, que impedeixi d’haver de tornar els fons europeus Next Generation que l’Ajuntament va obtenir per finançar parcialment el programa de la Superilla Barcelona.
El 5 de setembre ja farà dos anys que una jutgessa de Barcelona va resoldre en contra del projecte de reurbanització de Consell de Cent per considerar que l’aprovació no s’havia ajustat a dret després d’haver esquivat la modificació del Pla General Metropolità. En aquesta sentència, la magistrada va donar la raó a la part demandant, l’associació Barcelona Oberta, en el conflicte amb l’Ajuntament de la capital catalana.
La primera decisió judicial ja plantejava l’opció d’una mediació que fins ara no ha arribat
El Consistori va decidir aleshores exhaurir totes les vies legals per evitar l’execució de la sentència. Al març, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ratificar la primera decisió i el govern que ara presideix l’alcalde socialista Jaume Collboni va decidir recórrer en última instància al Tribunal Suprem, que podria emetre una decisió definitiva el primer semestre del 2026. La resolució del TSJC incloïa un vot particular que sí que validava els arguments de l’Ajuntament.
La judicialització de la reforma dels eixos verds de l’ Eixample, com també la de la reurbanització de la Via Laietana, és una qüestió que incumbeix els últims dos governs municipals. Es tracta d’actuacions dissenyades durant el segon mandat de la comuna Ada Colau –amb el mateix Collboni com a primer tinent d’alcalde– i la resolució judicial de les quals ha caigut com una bomba d’efectes retardats sobre el govern en minoria del PSC. Ja en un primer moment, els socialistes, malgrat que formaven part d’aquest executiu, van expressar objeccions a aquesta mena
d’urbanisme de què BComú ha fet bandera, tot i que en definitiva l’han acabat defensant davant la justícia per un principi de responsabilitat i perquè, almenys públicament i en virtut de les al·legacions dels advocats de l’Ajuntament, creuen en la legalitat de les actuacions que s’han fet.
En la primera sentència sobre la reforma de Consell de Cent, la jutgessa ja plantejava la possibilitat de dur a terme una mediació per no haver d’arribar a l’extrem de revertir l’obra, amb l’elevat cost econòmic i social que això representaria. Tot i això, malgrat alguns contactes inicials i, sobretot, de la voluntat expressada per les dues parts de buscar un pla B menys dràstic, aquesta mediació s’ha anat demorant mentre el conflicte anava cremant etapes als tribunals. És ara, amb la sentència definitiva del Suprem en un horitzó cada vegada més pròxim, que entra en joc la Sindicatura de Greuges. Les dues parts litigants apunten, en aquest sentit, al paper que pot tenir en la resolució d’aquest difícil afer l’advocat i mediador internacional especialitzat en resolució de conflictes, drets humans i construcció de la pau Jordi Palou-Loverdos. Aquest jurista de reconegut prestigi va ser designat al febrer adjunt a la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas.
La reforma d’alguns carrers de l’ Eixample s’ha convertit en un viacrucis judicial per a l’Ajuntament, que ha vist com s’anaven carregant a la motxilla diverses sentències desfavorables, però que també ha observat una certa disparitat de criteris a l’hora de jutjar la legalitat de les seves actuacions. A l’octubre un jutjat va avalar la reforma de Consell de Cent amb Girona perquè no va considerar necessària la modificació del PGM. Abans s’havia arxivat la causa penal contra l’exalcaldessa Ada Colau i l’exresponsable d’ Urbanisme Janet Sanz presentada per l’exarquitecte en cap de l’Ajuntament Josep Antoni Acebillo.