Patri Guijarro va ser l’última a afegir-se a l’aventura de la selecció espanyola . La mallorquina va decidir, després de l’Eurocopa del 2022, que no tornaria amb Espanya fins que hi hagués canvis. Li va costar un Mundial. I una Nations League. Va tornar a provar als Jocs Olímpics de París. I ha arribat a Suïssa convençuda i segura dels seus valors, plenament conscient del canvi que ha viscut la selecció gràcies a sacrificis com el seu. “Tenia moltes ganes de tornar després d’un any. Totes som conscients de com hem evolucionat”, reconeixia la migcampista blaugrana a l’inici del torneig. Ahir va guanyar el premi a la millor jugadora del partit.
Perquè Patri és un pulmó. Fora del terreny de joc, d’aquelles veus que reclamaven aire fresc a l’RFEF. I dins del camp, el seu futbol aporta oxigen a la sala de màquines. Ahir contra Itàlia, es va reivindicar amb un altre guijarràs dels seus. En el Barça coneixen bé aquest poder, i totes somriuen quan la veuen animar-se des de la frontal de l’àrea, amb el somriure murri de qui sap que alguna cosa està a punt de passar. Contra Itàlia ho va intentar dues vegades. I no li va sortir. Això la converteix en un perill per al rival. Va somriure quan una pilota d’ Athenea li va aterrar als peus. Va rematar des de la frontal amb l’exterior i, amb l’ajuda del pal, va batre Giuliani per fer l’1-2. “Abans no ha entrat. Però aquesta l’he vista clara”, va dir després del partit.
Amb els gols d’ Athenea, Patri Guijarro i Esther González, ja són 14 els gols que Espanya ha fet en tres partits, repartits entre nou jugadores diferents. Lidera el rànquing Esther González, amb quatre gols, seguida d’ Alexia amb tres dianes i quatre assistències –dues de les quals contra Itàlia. Les segueixen Mariona, Claudia Pina, Martín-Prieto, Paredes, Athenea del Castillo i Guijarro mateix amb un gol.
La migcampista del Barcelona va guanyar l’MVP després de liderar la medul·lar i fer un dels tres gols
Per arribar fins aquí, Patri ha hagut de tornar a començar. Va ser una de les 15 futbolistes que van renunciar a la selecció sota la gestió de Jorge Vilda i Luis Rubiales, atès que exigien millores en professionalització, metodologia i ambient. El seu últim partit abans de l’aturada va ser el 6 de setembre del 2022, en un amistós contra Ucraïna a Las Rozas.
Amb l’arribada de Tomé el setembre del 2023, es van obrir les finestres. I, amb això, els canals de comunicació. El juny del 2024 Tomé la va incloure en la llista de 26 jugadores per als partits de classificació per a l’Eurocopa 2025. La seva tornada es va emmarcar com una “victòria de tothom”. Per Patri va ser alliberador. Ara, a Suïssa vol tancar el seu cercle.
I el tanca, com al Barça, convertida en titular indiscutible amb Alexia, Aitana o Vicky López. “És la millor migcampista del món”, deia Tomé. Ella i tota la banqueta la van abraçar quan la seleccionadora la va canviar en el minut 87 per donar entrada a Maite Zubieta.
I és que la tècnica asturiana és conscient del poder de la futbolista, només va convocar cinc migcampistes per a les tres posicions. Vol donar més aire que mai al pulmó del seu equip. “Cal vigilar les transicions dels rivals. Però també cal celebrar-ho, som primeres de grup i som a quarts”, va sentenciar Patri, acostumada a continuar remant i ara també a celebrar les coses bones.
