L'eslògan ‘Màfia o democràcia’ el capitalitza Vox. Estava escrit que així anava a ocórrer. Les fúries del carrer Génova acaben a la plaça de Colom. La injecció de gasolina al motor de la tensió política el capitalitza l'extrema dreta. El cas Cerdán, el secretari d'Organització del PSOE empresonat per presumpta corrupció, puntua a favor de Vox. La fenomenal liquadora mediàtica de Madrid treballa a preu fet per a l'extrema dreta. Els primers sondejos privats publicats en les últimes setmanes ja apuntaven en aquella direcció. El baròmetre del mes de juliol donat a conèixer ahir pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) confirma aquella apreciació. El Partit Socialista perdria set punts d'intenció de vot sense benefici visible per al Partit Popular. Els dos partits principals presenten el registre més baix dels últims dos anys. Tots dos estarien avui per sota del 30%.
El cas Cerdán-Ábalos-Koldo passa una severa factura al PSOE, manté el PP on hi havia, reanima lleument a Sumar i eleva Vox cap al 19%, un registre mai vist en els últims anys. Si tenim en compte l'1,7% que l'enquesta adjudica a la llista Alvise (Es Acabó la Fiesta), la dreta radical espanyola se situaria en aquests moments per sobre del 20%. La majoria de dretes seria aclaparadora en un futur Parlament espanyol, amb Vox per sobre dels cinquanta diputats. El partit de Santiago Abascal podria condicionar severament un futur Govern. Aquesta és la dinàmica amb què arribem a l'estiu del 2025, en l'equador de la legislatura de la llei d'Amnistia.
Lee también
En “la Vanguardia” apuntàvem aquesta mateixa setmana, en ple debat parlamentari, que Vox estava en línia d'ascens i que podria assolir el 18% dels vots o potser més. El CIS de juliol li atorga una projecció del 18,9%. Santiago Abascal apareix empatat amb Alberto Núñez Feijóo en la resposta espontània a la pregunta: “a qui preferiria vostè com a president del Govern?”. Un 11'4% per a cada un. Aquella classificació continua encapçalada per Pedro Sánchez (22,5%), la credibilitat del qual ha patit una forta minva com a conseqüència de l'escàndol que des de fa un mes monopolitza l'actualitat política espanyola. El president del Govern inspira en aquests moments poca o cap confiança al 73,6% dels enquestats. El líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, inspira poc o nul·la confiança al 78,1%. La corrupció apareix com el segon principal problema de la societat espanyola, per darrere de l'habitatge. Són dades de República de Weimar.
El PSOE cau set punts. La majoria dels votants socialistes desencisats es refugia en l'abstenció. Una petita part recala en Sumar, que millora lleument els seus resultats després de molts mesos de descens. Podem es queda pràcticament com estava, per sota del 5%. Els electors situats a l'esquerra del PSOE es troben molt contrariats, però no s'acaben de creure que Sánchez sigui avui un “senyor de la guerra” o el líder del PSOE més corrupte, tal com resa la propaganda del grup dirigent de Podemos. A l'esquerra prevalen avui el neguit, la perplexitat i la decepció. L'abstenció és el refugi. No es detecta una potent fuga de votants del PSOE al PP. Més d'un milió d'antics votants del PP s'han anat decantant a favor de Vox en els últims mesos. Aquell transvasament es va iniciar l'octubre de l'any passat després de la dana de València i torna a accentuar-se ara. Els xocs d'opinió pública afavoreixen Vox, de la mateixa manera que la indignació pels efectes de la crisi econòmica va encimbellar a Podemos fa deu anys.
A Espanya és avui inimaginable una futura línia de cooperació entre el PP i el PSOE
La hipòtesi portuguesa comença a planar sobre la política espanyola. Vegem que ha passat a Portugal. Tres eleccions legislatives en tres anys. Dimissió del primer ministre socialista António Costa per una investigació per corrupció que no va trigar a esvanir-se. Victòria insuficient del centredreta i vot creixent a Chega (Basta) a tall de protesta. Chega va superar el 22% en les últimes eleccions legislatives, celebrades el mes de febrer passat, situant-se per davant del Partit Socialista en nombre d'escons. Solució: govern en minoria de la dreta tradicional (Partit Social Demòcrata) amb possibles suports estratègics del PS, que es manté en l'oposició. La dreta convencional absorbeix alguns punts programàtics de l'extrema dreta, en matèria de seguretat i immigració, però no li ofereix accés al Govern. El PS es proclama disposat a la col·laboració en els assumptes més importants, com els pressupostos. Es preserva així el denominat ‘bloco central’ de la política portuguesa i la sintonia amb Brussel·les.
A Espanya és avui inimaginable una futura línia de cooperació entre el Partit Popular i el PSOE. Això requeriria la liquidació política de Pedro Sánchez com a primer pas per a una reorientació estratègica dels socialistes. Liquidar Sánchez, que resisteix més de l'esperat. Tot el focus del PP està ara posat en aquell objectiu. El cap de setmana passat l'expresident José María Aznar l'amenaçava amb la presó. Mentrestant, Vox capitalitza el brutal desgast del quadre polític.
Tornem al 2014, amb els accents modificats. La impugnació radical ve ara de la dreta. Vox és avui el partit amb més intenció de vot entre els menors de 45 anys.
