Dos arcs gòtics emergeixen en la base d'una construcció medieval en un racó de la plaça Sant Cugat del Rec, al barceloní barri de Sant Pere. Amb freqüència, s'associen a la desapareguda església del mateix nom, destruïda durant la guerra civil, però en realitat formarien part d'un antic hostal o magatzem comercial. Actualment, els dos arcs serveixen de base als murs d'un jardí elevat pertanyent a una casa del carrer Tarròs.
Els arcs es troben en una cantonada de la plaça al costat del carrer Forn de la Fonda. La plaça ocupa el lloc on s'erigia des del segle XI l'església de Sant Cugat del Rec, que va ser construïda per impuls d'un canonge de la catedral anomenat Guislabert, que sentia gran devoció pel màrtir de l'època de l'emperador romà Diocleciano. Cugat va ser aturat a prop de Barcelona i torturat abans de morir.
L'església va ser reedificada en diverses ocasions. La primera, en 1287. Va ser renovada de nou entre el 1626 i el 1632. I una altra vegada el 1830, fins que va ser incendiada a l'inici de la guerra civil. Va ser definitivament enderrocada pels danys ocasionats pel foc. L'existència en l'avui plaça d'aquest temple és el que durant anys va fer creure que els arcs procedien d'ella. Però no és així. La construcció de la qual formen part es remuntaria als segles XIII o XIV.

En aquest lloc s'erigia des del segle XI l'església de Sant Cugat del Rec
En l'incendi del 1936, es va perdre el valuós arxiu parroquial, que incloïa vuit segles d'història, a més dels objectes litúrgics i altars. Es van salvar algunes relíquies del sant, part de les quals procedien del monestir de Sant Cugat. Es van traslladar a l'església el 1835 després de la desafectació del recinte religiós com a conseqüència de la desamortització de Mendizábal. Les que van sobreviure es troben ara a Sant Maria del Mar.
En diferents intervencions arqueològiques, s'han pogut documentar assentaments romans fora de les muralles de Barcino, així com restes d'enterraments, un forn per a la farga de metalls i vestigis de la desapareguda església.