Les dones estan enfadades amb el PSOE. Els homes joves se senten cada vegada més atrets per la dreta radical. El Partit Socialista baixa set punts en intenció de vot com a conseqüència de l’escàndol que està perforant el seu fuselatge. El Partit Popular es queda com estava, no avança, no capitalitza el fort desgast de l’adversari (vegeu els dos gràfics adjunts). El raïm de la ira se’l menja Vox. Estava escrit que passaria i està succeint.
Pedro Sánchez inspira poca o cap confiança al 73,6% dels espanyols. És el seu pitjor resultat als baròmetres del CIS des del juny del 2018. El 78,1% no es fia gens o gairebé gens de Alberto Núñez Feijóo , líder de l’oposició.
Hi ha creixents senyals d’exasperació al Madrid DF, on cada dia es desperten cent conspiracions, de les quals només dues queden vives al capvespre. (Madrid DF: expressió referida a la capital d’ Espanya com a centre de poder expansiu i imperatiu.) El DF espera insomne els pròxims informes de l’ UCO sobre la trama Cerdán-Ábalos-Koldo . Un sector de l’opinió ha forjat la idea que el sabre de la Guàrdia Civil acabarà decapitant l’ Innombrable. Hi haurà nous informes abans que arribi l’agost i s’augura una tardor calenta. Després dels àudios del comissari Villarejo , arribaran els àudios de Koldo García, antic confident de la Guàrdia Civil a Navarra, que va ingressar al PSOE el 2011. Va començar a gravar el 2019 i tot indica que va aconseguir emmagatzemar milers de converses. Una tasca molt professional. Aquells enregistraments ara estan en poder de l’ UCO.
La història de les saunes del sogre de Sánchez data del 2014; Rajoy no la va fer servir mai
Políticament el país està en xoc. El baròmetre del juliol del CIS confirma el que es va veure dimecres al Congrés. Sánchez consumit per l’adversitat, encara combatiu. Un líder de l’oposició que no s’enlaira com voldria i que ha llançat la consigna de destruir l’adversari, d’arraconar-lo, d’exasperar-lo fins que cedeixi la seva capacitat de resistència psicològica. L’enverinament personal entre tots dos és enorme. José María Aznar va amenaçar fa una setmana Sánchez amb la presó.
No va ser un rampell. En vista de l’auge de Vox, el Partit Popular comença a pensar en l’esquema portuguès. Somia amb un PSOE emilià que cooperi en els afers cardinals, com farà el PS portuguès. Estem parlant dels equilibris sistèmics a la península Ibèrica, fins ahir principal rereguarda de l’europeisme federalista. Hi ha en joc la Unió Europea tal com l’hem conegut fins ara, i la primavera del 2027 hi haurà unes eleccions presidencials del tot decisives a França. Podrà resistir Sánchez fins a la primavera del 2027? Molta gent vol que sucumbeixi abans de final d’any.
Sánchez ha estat a punt de tirar la tovallola. L’aclaparament familiar està fent efecte en ell, una cosa perfectament visible en el seu aspecte físic, però sembla que s’ha convençut que el millor ara és resistir. Salvador Illa està sent un dels seus principals puntals. Entén que anar-se’n ara seria enterrar tot el que s’ha fet. Entén que els atacs no pararien en sec, com va passar amb Felipe González el 1996. Vol que les pròximes eleccions siguin percebudes com una disjuntiva de fons. I l’exasperació al Madrid DF el pot ajudar en la mesura que tanta tensió ho tenyeix tot de dramatisme.
Els informes de l’UCO es comencen a veure com la guillotina que pot decapitar Sánchez
Aires de canvi de règim més que no pas d’alternança. No som al 1996. Ni al 2008. Ni al 2011. Ni tan sols al 2015. La disjuntiva ara és més profunda perquè connecta amb el moment crucial europeu, que és enorme i fatídic. El PP ja parla de modificar el règim electoral, difícil de tocar, ja que la part més essencial del sistema –província i proporcionalitat– està inscrita a la Constitució. Adolfo Suárez ho va voler així. Es publiquen articles a favor de canvis legislatius que impedeixin majories com les de l’actual legislatura. “Mai més!”. Aquests canvis requeririen el concurs d’un PSOE emilià. Anem veient quins són els angles clau. La liquidació de Sánchez, i del seu principal punt de suport, José Luis Rodríguez Zapatero , és avui l’objectiu prioritari dels exploradors d’una Espanya orgànicament diferent.
L’exasperació al Madrid DF i la liquadora mediàtica a mil revolucions ajuden que Vox pugi. Vox és avui el partit clarament preferit pels homes de menys de 45 anys.
I les dones estan molt enfadades amb el PSOE per l’afer Ábalos. Socialistes puters, etiqueta demolidora. El vot de les dones joves i dels catalans va decidir les eleccions generals del 23 de juliol del 2023, aviat farà dos anys. Aquelles dones ara se senten molt decebudes. I el seu malestar no es repara amb simples actes de desgreuge. Per això va caure fa una setmana Francisco Salazar , el penúltim home del Peugeot que encara no havia caigut.
Koldo García, exconfident de la Guàrdia Civil, va arribar a gravar milers de converses
Per això Feijóo ha recorregut a la història de les saunes gais en locals del sogre de Sánchez. Una vella història que va començar a circular per Madrid el 2014 per mitjà d’un informe extraoficial de la denominada policia patriòtica , el segment de la Policia que treballava per al PP. L’excomissari Villarejo el va propagar en uns dels seus àudios. Quan Sánchez va guanyar les primàries socialistes del 2014 ho van revisar de dalt a baix.
Mariano Rajoy no va fer servir mai aquesta història des de la tribuna del Congrés, ni tan sols el dia de la moció de censura. Feijóo ha decidit fer-la servir, i a més, ell personalment. Per acabar de llimar el suport femení al PSOE, perquè odia el seu adversari, perquè busca el seu bloqueig psicològic, i perquè no suporta que Sánchez parli de les seves fotografies amb el contrabandista Marcial Dorado (1995), gradualment dedicat al narcotràfic, motiu pel qual va ser detingut i processat el 2003.
El iot de l’estrany amic i
les saunes del sogre. Espanya, 2025. Una lluita esgarrifosa. Espasmes del país que
presenta la millor taxa de creixement econòmic de tota la Unió Europea.
