“Voleu una invasió d’immigrants? Aneu a viure a Espanya”. I després: “Us agrada perdre fons europeus? Seguiu el model de Pedro Sánchez”. “Madrid posa en risc la seguretat d’ Occident”.
Les últimes setmanes s’han multiplicat els atacs de representants de Germans d’Itàlia, el partit de Giorgia Meloni, contra el Govern espanyol. Si en el passat el blanc de la dreta italiana era el president francès Emmanuel Macron, ara el focus dels atacs sembla que s’ha desplaçat cap a Madrid.
Es tracta d’una estratègia clara que parteix directament dels despatxos de Palau Chigi, la seu de l’ Executiu a Roma, i es difon a través de tots els canals de comunicació. Respon a lògiques de política interna, però no únicament.
La prioritat dels seguidors de Meloni és contrarestar les oposicions de centreesquerra, que presenten a l’ Executiu de Sánchez com un model de bona gestió econòmica, de reformes socials i d’autonomia davant les amenaces comercials i geopolítiques de Donald Trump.
Després d’anys d’atacs a Macron, Germans d’Itàlia ara posa la mira en el model espanyol
La campanya té diversos nivells. N’hi ha prou amb veure com s’ha disparat el nombre d’articles sobre les dificultats del PSOE als mitjans pròxims a la dreta.
No hi ha hagut mai una veritable sintonia entre Meloni i Sánchez. La primera ministra italiana, que no ha trencat mai del tot amb Santiago Abascal —ni tan sols després de la sortida de Vox del grup dels Conservadors Europeus— no ha simpatitzat mai amb l’homòleg espanyol, malgrat que tots dos eviten atacar-se personalment.
A Madrid no ha passat desapercebut que els dos vicepresidents del Govern italià, Matteo Salvini i Antonio Tajani (Tajani també ministre d’Exteriors), han criticat públicament Sánchez en actes organitzats per partits de la dreta espanyola.
Dijous el president del Govern espanyol va assistir a la cimera de Roma sobre la reconstrucció d’ Ucraïna en un gest d’atenció cap a la primera ministra italiana, a més de suport a Volodímir Zelenski. Giorgia Meloni i Pedro Sánchez es van saludar amb una encaixada i un ràpid petó a les galtes, amb somriures forçats. Ja a dins del modern Palau de Congressos, Sánchez es va asseure amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, però el seu breu discurs va ser relegat a la segona sessió, quan molts líders –incloent-hi Meloni i Zelenski– ja havien abandonat la sala per fer trobades bilaterals. Una descortesia atribuïda en part al caos organitzatiu de l’esdeveniment, malgrat que tam- bé posa en relleu la distància política entre els dos governs.
La dreta acusa l’esquerra italiana: “Voleu més immigrants? Doncs aneu a viure a Espanya”
Un salt de qualitat en aquesta estratègia de comunicació va ser la cimera de l’OTAN a la Haia a finals de juny, quan la posició espanyola sobre l’augment de la despesa militar –contrària a elevar-lo al 5%– va posar objectivament en un compromís el Govern italià, que hauria volgut coordinar l’estratègia amb Madrid, que, en canvi, va actuar pel seu compte. Les oposicions a Roma van assenyalar Sánchez com el model a seguir, cosa que va provocar dures reaccions. Meloni es va limitar a dir: “He d’actuar com Espanya? Ja ha estat així, Madrid va firmar els mateixos compromisos que nosaltres”.
Des d’aleshores, l’escalada s’ha intensificat. Primer amb una nota interna enviada per la cúpula del partit als parlamentaris, que acusa Sánchez de “posar en perill la seguretat” d’ Occident. Després, amb una successió de missatges cada vegada més agressius.
Els atacs ja arriben gairebé cada dia i inclouen tota mena de temes: immigració, economia i, sobretot, la despesa en defensa. L’últim episodi es va registrar el 8 de juliol, quan el compte oficial del partit va publicar a les xarxes socials: “Europa ha suspès a Espanya gairebé mil milions del Pla de Recuperació per compromisos no complerts. Mentrestant, Itàlia obté l’aprovació del setè tram”. Fins i tot membres del Govern italià s’afegeixen als atacs contra Sán- chez, com ara el sotssecretari de Justícia, Andrea Delmastro, home de màxima confiança de Meloni.
També hi ha hagut retrets en l’àmbit migratori. A l’abril el senador de Germans d’Itàlia Marco Lisei va afirmar: “Desembarcaments a Itàlia: -62% el 2024. A Espanya, governada per l’esquerra de Sánchez, +47%. A qui no li agradi que protegim les fronteres, li aconsellem que es traslladi a Espanya”.
Fredor entre els líders a la cimera sobre Ucraïna: Meloni no assisteix al discurs de Sánchez
Giuseppe Provenzano, responsable de política exterior del Partit Democràtic i exministre del govern Conte, creu que hi ha alguna cosa més: “La dreta italiana ataca Sánchez perquè és un obstacle per a la seva idea d’Europa, governada per un pacte entre les dretes –afirma en conversa amb La Vanguardia –, i també perquè Espanya demostra que és possible plantar cara a Donald Trump en lloc d’abaixar el cap com el Govern italià”.
Segons el diputat del PD, no es tracta només de dinàmiques internes: “A més, el Govern perjudica els interessos del nostre país, perquè Itàlia i Espanya tenen batalles comunes que el Govern actual no està disposat a liderar per raons partidistes”.