Eivissa, l’illa que va inventar el luxe desmesurat i que s’ha convertit en el paradís dels excessos, està a un perillós pas de morir d’èxit perquè el turisme de luxe no reparteix la riquesa i comença a crear una nova classe social de treballadors pobres. En aquesta illa on Lionel Messi passa les vacances en una mansió que val 11 milions d’euros i on Leonardo DiCaprio lloga una vil·la a raó de 30.000 euros al mes es comença a estendre un inesperat paisatge d’assentaments de barraques i de caravanes on viuen treballadors que cobren una nòmina amb què no n’hi ha prou per pagar un habitatge. És l’única opció que tenen molts davant la falta d’allotjament assequible en una zona on els preus del lloguer estan disparats.
Eivissa no és el Brasil, però les imatges d’aquests poblats barraquistes que proliferen a l’illa des de fa uns anys recorden les de mansions i faveles separades només per un mur o una carretera. Can Rova 2 és un d’aquests assentaments de caravanes i barraques on viuen treballadors de temporada que arriben a Eivissa a l’estiu i se’n van quan s’acaba la feina, al setembre.
Es diu Can Rova 2 perquè abans hi va haver un Can Rova 1. Va ser desallotjat i ràpidament reconstruït en un altre lloc. Fa temps que policia i residents en aquests poblats caravanistes juguen al gat i la rata: tot just uns dies després del desallotjament apareix un altre poblat uns quilòmetres més enllà. Dimarts està previst el desallotjament de Can Rova 2 perquè les autoritats han començat una guerra sense treva contra el caravanisme i el barraquisme. És probable que aviat arribi Can Rova 3.
Molta gent que arribava a l’illa fins ara en caravanes les ha fet servir després com a allotjament principal per passar així la temporada d’estiu. El president del Consell d’Eivissa, Vicente Marí, assenyala que aquests assentaments són un problema, però precisa que la casuística dels que viuen als poblats és molt diversa. Entre ells hi ha els que treballen durant la temporada i no poden pagar el preu d’un lloguer que està pels núvols. Ara mateix, segons un portal immobiliari, l’habitatge més barat que es lloga a Eivissa és un estudi de 45 metres quadrats que costa 1.300 euros al mes. Quan s’accedeix a les ofertes de pisos, el mateix portal suggereix la possibilitat de llogar una habitació. La més barata costa 600 euros mensuals.
El president del Consell reconeix que l’habitatge és una dificultat afegida per als treballadors, però precisa que també hi ha gent que decideix viure d’aquesta manera per estalviar al màxim durant la temporada i abandonar l’illa quan acabi la feina. Per exemple, els serveis socials han comptabilitzat la presència d’uns 700 ciutadans sahrauís que s’han instal·lat temporalment en algun d’aquests poblats i han normalitzat aquestes condicions de vida. En el cas de l’ Ajuntament de Santa Eulàlia, on hi ha un d’aquests assentaments, no hi han pogut fer res perquè el problema no és d’exclusió social, sinó d’habitatge.
El lloguer turístic ha causat un auge del preu de l’habitatge inassumible per a alguns treballadors
“Volem evitar normalitzar aquesta forma de vida tant sí com no”, assegura el president del Consell. Detalla que les condicions són “lamentables” per als que hi viuen i afegeix que és una imatge “fatal i horrorosa” per a una destinació turística com Eivissa l’objectiu de la qual és apostar per la qualitat i no per la quantitat. Marí afegeix que els assentaments són un risc per als habitants perquè no hi ha les mínimes condicions d’habitabilitat. Fa unes setmanes es va originar un incendi en una de les caravanes que afortunadament es va poder apagar amb rapidesa i no va provocar ferits ni incidents.
Als poblats de barraques i caravanes s’hi barregen treballadors precaris amb immigrants i el Consell vol saber en quines condicions viu cadascun. “A les persones que viuen en barraques per un problema d’exclusió social cal donar-los una solució des dels serveis socials, però qui és allà perquè no vol pagar un habitatge haurà de pensar si ha de venir a l’illa”, assenyala Marí. “Si no troba un habitatge, s’haurà de plantejar si pot continuar a Eivissa en aquestes condicions”, afegeix.
Marí explica que les institucions han començat a treballar activament perquè no es normalitzi el fet d’anar a treballar a Eivissa i viure en una caravana o en una barraca. “Per cap concepte no es pot normalitzar viure en unes condicions que no són dignes”, afegeix. “No podem importar aquesta manera de viure per mantenir un lloc de treball”.
Els sindicats s’han afegit a aquesta petició i a la Taula de Diàleg Social han demanat que no es consideri normal aquest mode de vida, ja que afirmen que no és més que un retrocés dels drets dels treballadors.
Al substrat del problema hi torna a aparèixer la dificultat d’accés a l’habitatge a causa d’una oferta que ha minvat molt per culpa del lloguer turístic, entre altres raons. El Consell ha arribat a un acord amb Airbnb perquè retiri de la pàgina totes les ofertes que no tinguin el número de registre legal i l’empresa ja ha eliminat prop de 1.800 anuncis que no complien les condicions, entre els quals l’oferta d’algunes caravanes.
El Consell de l’illa prova d’evitar que el barraquisme arreli i accepta renunciar a continuar creixent
L’any passat va arribar a aparèixer l’anunci d’una tenda de campanya que estava ubicada en un d’aquests campaments barraquistes on vivien majoritàriament nord-africans. Costava 45 euros la nit i s’anunciava com a “experiència de supervivents”. La troballa va tenir lloc fortuïtament després d’una inspecció rutinària de la policia local en què, per a la seva sorpresa, van observar dos turistes quan sortien del recinte amb les maletes de rodes.
Al Consell s’han proposat de combatre amb totes les armes aquesta mena de turisme i els assentaments que origina el turisme legal. Marí diu que hi ha voluntat de no continuar creixent com a resposta al creixent malestar ciutadà per la saturació turística. “Hi ha un compromís dels hotelers i del sector
de la indústria turística d’Eivissa de renunciar a continuar creixent”, assegura Marí. “Tots compartim la voluntat d’erradicar aquesta forma de vida perquè tant els empresaris com
els sindicats estan d’acord
que aquesta no és una manera digna de viure”, afegeix amb
referència a la vida en barraques. Creu que Eivissa ha de
parar, no créixer per sobre de les possibilitats, i evitar que hi hagi treballadors que hagin de viure en aquesta situació. “Si aquestes són les condicions, la voluntat és no continuar creixent”, conclou.