El pitjor no és el que passa ara, sinó les possibles seqüeles.
Si l’escepticisme sobre les vacunes i les renúncies individuals es continuen accelerant, factors que s’incrementen als Estats Units amb l’aval de l’Administració Trump, l’impacte no es limitarà al xarampió, segons els científics.
Des de començament d’any s’han registrat 1.288 casos; el 92% dels afectats no estaven vacunats
“Avui estem parlant del xarampió, però en el futur analitzarem totes les malalties infantils prevenibles, potencialment”, va alertar el doctor Peter Hotez, expert en pediatria i virologia molecular al Baylor College.
Hotez va fer aquesta reflexió després que aquesta setmana se sabés que als EUA s’hi han registrat més casos d’aquest virus contagiós que cap altre any des que el 2000 es va declarar eliminat en aquest país.
Ho van indicar les dades difoses pel Centre per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC). Fa més de tres dècades que no s’arribava al sostre de 1.288 diagnòstics confirmats. El 92% dels pacients corresponen a persones no vacunades.
Aquesta és la xifra més alta des del 1992. En comparació, el 2024 n’hi va haver 285. El 1999 es van comptabilitzar 1.274 afectacions, que es van vincular a un gran brot que es va propagar a través de comunitats de jueus ortodoxos a l’estat de Nova York durant dotze mesos.
La major part dels casos diagnosticats des de gener s’han registrat al sud-oest del país i el seu origen està en una comunitat mennonita a l’oest de Texas. D’allà es va propagar a Nou Mèxic i Oklahoma, però s’han comptabilitzat malalts en 38 estats.
Dos nens no vacunats i un adult han mort per aquesta malaltia, una cosa que no passava des de fa més de deu anys. L’efecte complet del brot podria no ser evident durant anys.
Aquest rècord ombrívol significa, segons els especialistes, un retrocés crític en la salut pública i augmenta la preocupació perquè, si no milloren les taxes de vacunació, els brots mortals de xarampió, una malaltia considerada del passat, es convertirien en la nova normalitat. Tot i que els símptomes se superen habitualment al cap de poques setmanes, el virus pot causar pneumònia i fins i tot un edema cerebral, que pot produir danys duradors, com ceguesa, sordesa i discapacitat intel·lectual.
Com el doctor Hotez, altres col·legues consideren que el xarampió és el que es descriu com el canari a la mina, el primer signe que la indolència davant la vacuna propicia que s’abandoni la prevenció davant altres malalties, com la tos ferina o la meningitis, que aviat serien més comunes.
Mentre que la gran majoria dels especialistes s’alarmen, Robert Kennedy jr., secretari de Sanitat al Govern Trump i prestigiós antivacunes, no ha fet res més que minimitzar la importància del brot oferint un suport moderat o escàs als immunitzadors o promocionant tractaments alternatius no provats científicament.
Davant la inoperància del Govern, i si continuen creixent els casos a aquest ritme, Hotez tem que els EUA corrin el risc de perdre l’estatus d’eliminació aconseguit el 2000, una cosa que es va poder evitar el 1999.
Si la propagació continua més de dotze mesos, això significarà que no s’ha frenat la transmissió sostinguda.
Tot i que la pèrdua d’aquest estatus no equival a canvis
tangibles, com imposar
restriccions de viatges, això
suposaria un desenvolupament profundament vergonyós per als EUA, recalquen els experts. Seria un símbol de com ha
empitjorat el discurs sanitari i de com s’han polititzat les vacunes.
