Tu em vas prometre una història d’amor ★★★★✩
Autoria: Helena Tornero
Aquest divertiment àgil i enginyós és la comèdia de l’estiu, i tant de bo de la tardor, l’hivern i la primavera
Tu em vas prometre una història d’amor és i no és una comèdia romàntica. Ho és de principi a final, amb tots els clixés que ens abrigallen en una tarda ximple de dissabte. També és el contrari: la batalla decidida d’una autora per reescriure les relacions amoroses entre dues persones sense caure en llocs comuns i comportaments tòxics. Ella (Ester Cort) no vol ser Nora Ephron o Richard Curtis. Però aquest afany iconoclasta col·lideix amb una promesa (post mortem) a la seva mare (Teresa Vallicrosa). Què cal fer? Ser bona filla o l’autora coherent amb l’ètica del seu temps. Aquest conflicte és el divertit motor de l’obra escrita per Helena Tornero i dirigida per Israel Solà amb rigorós ritme de comèdia atemporal.
Un factor definitiu perquè aquesta funció sigui un enorme gaudi és com es materialitza l’estira-i-arronsa matern filial. Tornero crea una situació dramàtica entre el subconscient, la metateatralitat i el sobrenatural perquè Vallicrosa envaeixi l’escena com un mortificador i al mateix temps simpàtic poltergeist que no desistirà fins a aconseguir la seva comèdia romàntica. Hilarant tensió per veure qui guanya la partida davant dos grups d’espectadors: el públic i la resta del repartiment. Tres intèrprets que aniran perdent el seu albir delimitat com a coguionistes per convertir-se en sacsejats titelles entre dues visions de com sorgeix, es perd i es recupera l’amor en les situacions i els llocs més inesperats: un tren a Polònia, un edifici d’oficines a Barcelona o un solitari karaoke al confí del món. Un local on és més fàcil trobar-se Aris Kaurismäki que no pas Sophia Coppola.
Una obra que avança a pas de cranc en la construcció de la seva narrativa. Un fer i desfer davant l’estupor, la incredulitat i la resignació dels protagonistes d’una història sempre amenaçada per l’interruptus. I enmig de la trama principal de noia coneix noi, se separen, retroben, discuteixen i es reconcilien amb un petó d’amor, Tornero insereix una subtrama sobre l’amistat, amb en Marek (Fermí Delfa) i en Piotrek (Roger Torns) com a sorprenent duo còmic, gairebé beckettià. La noia de la funció és Sandra Pujol Torguet. Ella, extravertit personatge urbanita d’un guió de Cesc Gay. Ell (Delfa), més atípic galà amb molta vida interior d’una pel·lícula com la recent Fulles de tardor de Kaurismäki. Tots perfectes al punt còmic per elevar aquest divertiment àgil i enginyós a comèdia de l’estiu, amb Vallicrosa a més imposant càtedra amb el seu esperit burleta a la catalana. I així, entre sorpreses i promeses de finals felices, la Beckett hauria de ser només la primera estació d’unes funcions que s’allarguin –qui sap on– a la tardor, l’hivern i la primavera, com un tràvelling a Notting Hill.