El president Donald Trump va tornar a fer girar la bola a la seva ruleta dels aranzels i ahir va anunciar la imposició de gravàmens del 30% a les exportacions de la Unió Europea (UE).
La mesura s’aplicarà a partir de l’1 d’agost, segons s’especifica a la carta enviada a les autoritats comunitàries que va compartir a la seva xarxa social.
Una carta semblant va ser remesa a Claudia Sheinbaum, presidenta de Mèxic, amb el mateix tant per cent i la mateixa data, quan acaba la pròrroga per arribar a acords. En aquesta recrudescència de la guerra comercial, dijous va fer una cosa semblant amb el Canadà, però aquesta vegada l’amenaça remesa al primer ministre Mark Carney va ascendir al 35%. Les taxes afecten tres dels seus socis comercials més importants.
Seguint la mateixa tàctica que amb el Canadà, Trump va afirmar que, si la UE o Mèxic adopten represàlies amb aranzels més alts, “llavors, sigui quin sigui el número, s’afegirà al 30% que nosaltres carreguem”.
La nova taxa a les importacions de la UE, que el mandatari dels Estats Units considera que només va néixer per castigar i treure profit comercial del seu país, era una cosa més que esperada després que aquesta setmana Trump assegurés que hi hauria una carta per a Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, amb la seva nova proposta, en vista que les negociacions no avançaven al seu gust. Els vehicles i l’agricultura emergeixen com els dos principals esculls.
De manera que, malgrat que per als europeus s’havien registrat progressos, Trump continua amb la seva pressió, que una vegada més reitera que no s’aplicarà si la producció es trasllada al seu país.
Mentre que en la missiva a Sheinbaum se centra en la inoperància per tallar el flux de fentanil des de Mèxic –“Ens ha ajudat a assegurar la frontera, però el fet no és suficient”–, a la carta adreçada als 27 membres de la UE reitera els seus greuges comercials que parteixen de la idea que els europeus escuren els Estats Units.
“Durant anys hem tingut discussions sobre les nostres relacions comercials amb la Unió Europea i hem arribat a la conclusió que ens hem d’allunyar d’aquests dèficits comercials grans, persistents i de llarg termini, engendrats per les vostres polítiques aranzelàries, no aranzelàries i barreres comercials”, va escriure ahir. “La nostra relació ha estat, desafortunadament, lluny de ser recíproca”, va reiterar.
La Casa Blanca també s’acarnissa amb un 30% a Mèxic i al·ludeix a problemes fronterers
La UE ven col·lectivament més als EUA que no pas a qualsevol altre país. Les importacions totals de béns als EUA des de la Comunitat Europea van superar els 553.000 milions de dòlars el 2022, a partir de les dades de l’Oficina Comercial dels EUA.
Trump fa servir els aranzels com a arma més que com a element de negociació. Malgrat que les batzegades i canvis són freqüents i imprevisibles.
Després de marcar-se el farol que s’imposarien uns gravàmens del 200% a alguns productes europeus, Trump va rebaixar el seu impuls el 2 d’abril, quan va comunicar els seus anomenats aranzels recíprocs. Els dels europeus es van quedar en el 20%. El dia de l’Alliberament, el 6 d’abril, van pujar al 30%, la mateixa taxa que ara.
Pocs dies després va explicar que hi havia una pròrroga de tres mesos. Com les negociacions no el satisfeien, al maig va apujar l’aposta per a la comunitat europea al 50%, amb data vigència l’1 de juny. Una conversa amb Von der Leyen va frenar el rampell.
Aquesta setmana, després que conclogués la pausa de tres mesos, el mandatari conservador va dir que els aranzels recíprocs entrarien en vigor l’1 d’agost. Tot i això, des d’aquell mateix dia ha remès un total de 23 cartes a altres països, incloent-hi avui la Unió Europea.
La UE buscava almenys un acord preliminar que la deslliurés de convertir-se en un altre dels receptors d’aquestes cartes en què Trump dicta noves regles per a les exportacions europees amb destinació als EUA.
La decisió va ser una autèntica gerra d’aigua freda a Brussel·les, on no esperaven que Washington volgués augmentar la pressió després de tres mesos d’intenses negociacions.
De moment, s’interpreta com un moviment més de pressió del president dels Estats Units, conegut per les seves dures tècniques negociadores, per arribar a un acord més beneficiós per a Washington. La primera a reaccionar va ser la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen: “La imposició d’aranzels del 30% a les exportacions de la UE interrompria cadenes de subministrament transatlàntiques essencials, en detriment d’empreses, consumidors i pacients a les dues bandes de l’ Atlàntic”, va lamentar.
La líder comunitària va dir que Europa continua disposada a “continuar treballant per arribar a un acord abans de l’1 d’agost”, però va dir que, “alhora, prendrem totes les mesures necessàries per salvaguardar els interessos de la UE, incloent-hi l’adopció de contramesures proporcionades si cal”, va avisar. Els líders europeus també es van manifestar sobre la qüestió.
França va tenir la posició més bel·ligerant: va demanar a la Comissió d’accelerar la preparació de represàlies comercials creïbles i va instar a mobilitzar tots els instruments, incloent-hi el mecanisme anticoerció”, va anunciar el president Emmanuel Macron. En el cas d’ Alemanya, la ministra d’Economia, Katherina Reiche, va instar en canvi a arribar a un resultat pragmàtic i tancar l’acord com més aviat millor.
La presidenta de la Comissió, Von der Leyen, subratlla que la mesura provocaria una disrupció
Brussel·les ha informat aquesta setmana que ja té llestos els dos paquets de contramesures en cas de no arribar a un acord satisfactori. El primer paquet, valorat en 21.000 milions, és el que van formular en resposta als primers aranzels dels EUA, sobre l’acer i l’alumini –llavors del 25%, ara del 50%–, i l’aplicació del qual va ser suspesa per donar espai a les negociacions. La segona llista és la que va proposar la Comissió Europea per contrarestar els anomenats aranzels “recíprocs” i les tarifes sobre els cotxes, amb un valor rebaixat dels 95.000 milions inicials als 72.000 milions en exportacions dels EUA.
