Nascut a Barcelona el 1973, Jordi García Brustenga té inquietuds que van més enllà de les que es poden esperar d’un secretari d’Estat d’ Indústria. Amant de l’art en general, ha dirigit curtmetratges i és aficionat a pintar aquarel·les. Dues habilitats que demostren que hi ha vida més enllà del càrrec, si les seves noves exigències l’hi permeten.
El seu nomenament ha estat l’últim gran relleu en la segona línia del Govern espanyol. Arriba després de la decisió de Pedro Sánchez de designar l’anterior secretària d’Estat, Rebeca Torró, secretària d’organització del PSOE, en substitució de Santos Cerdán.
El pla de resiliència, la visibilitat de les pimes i una estratègia per al sector consten entre els seus plans
Corre l’escalafó i el ministre d’Indústria, Jordi Hereu, ha recorregut a una persona de confiança per cobrir el buit. No ha hagut de buscar gaire lluny perquè Brustenga és a la casa i ocupava fins ara el càrrec de director general d’ Estratègia Industrial i de la Petita i Mitjana Empresa del mateix ministeri. Tampoc no ha arriscat col·locant-hi un desconegut: el nou secretari d’Estat va treballar en el gabinet de l’actual ministre en la seva etapa com a alcalde de Barcelona.
Brustenga mateix se sent molt identificat amb les polítiques municipals, més a peu de carrer. “Crec en la política local i en el fet de poder de fer coses públiques i privades en una escala més petita”, assegura.
És un principi que, malgrat l’altura del càrrec, encaixa bé amb la indústria, assentada sobre el terreny i necessitada de solucions concretes. El càrrec és en si mateix una declaració d’intencions, perquè al responsable del Departament d’ Indústria se li havia reservat tradicionalment un rang de director general i no pas de secretari d’Estat.
A Brustenga li agrada pintar, el teatre, el cinema i fer esport, sobre tot bàsquet, a què sempre ha jugat. És d’exercici diari, amb escapades els caps de setmana a la serra madrilenya o a la de Collserola, a Barcelona.
Llicenciat en Econòmiques i Empresarials per la Universitat Pompeu Fabra, el seu estil de gestió es basa a intentar extreure el millor de cada un. “Em considero empàtic, generador d’equips i crec que tots tenim un valor més o menys amagat que es pot descobrir i desenvolupar”, afirma.
La seva formació també ha inclòs un màster executiu en Direcció Pública ( EMPA) per Esade i un màster oficial en Direcció Estratègica i Comunicació Empresarial per la Universitat de Vic. Això i una àmplia carrera professional que també l’ha portat per l’Ajuntament de Viladecans i per algunes empreses privades. Ha estat consultor, científic a la Universitat de Barcelona i autor d’articles sobre indústria. Va ser, a més, executiu de l’empresa nacional d’innovació Enisa.
Al Ministeri d’Indústria ha participat en l’elaboració de la llei d’ Indústria i Autonomia Estratègica, que està en tramitació parlamentària. El projecte va ser impulsat en el seu moment per la ministra Reyes Maroto i no acaba de veure la llum, malgrat que ha guanyat transcendència amb la covid, la invasió d’ Ucraïna i l’interès de la UE per l’autonomia estratègica.
L’aprovació d’aquesta llei és un dels objectius que es posa Brustenga. D’altres són tancar amb èxit el pla de recuperació i resiliència, promoure la indústria, accelerar la visibilitat de les pimes i desenvolupar una estratègia per al sector.
En línia amb l’economista Mariana Mazzucato, veu oportunitats en els reptes socials i del planeta. L’augment de la despesa en defensa, la necessitat de construir habitatges ràpids i sostenibles o la transició ecològica també es poden concebre com una manera d’avançar en la innovació i la competitivitat de les empreses industrials. Una manera de fer de la necessitat virtut.
És possible que aquests reptes li impedeixin ara per ara de planificar nous curtmetratges. Un d’ells es titula La mirada de las 1.000 yardas i versa sobre la memòria històrica. En aquest curtmetratge, una jove arriba al poble de muntanya on va morir el seu besavi, un combatent republicà que va participar en l’alliberament de París dels nazis i que va morir el 1946, quan intentava alliberar també Espanya de Franco.
