A Portugal regna un “nou ambient polític”, va apuntar dissabte André Ventura, el líder de l’extrema dreta de Chega. Al marge de la veracitat i l’ètica del contingut que transmet, ha demostrat ser un mag de la comunicació. Tot i això, es va mostrar contingut en aquesta proclama, malgrat que incumbeix a una qüestió tan essencial com el final del “no és no” del Govern del conservador Luís Montenegro als pactes amb els ultres, precisament al terreny crucial per a ells, la immigració. Divendres, Chega i la governamental Aliança Democràtica ( AD) van aprovar junts en comissió dos de les noves lleis sobre estrangeria i segons Ventura, que no ha estat desmentit, van acordar les línies mestres de la central, la de nacionalitat, potencialment inconstitucional.
“El nou ambient de consens polític” a què va al·ludir l’ara cap de la segona força parlamentària, que supera en escons el Partit Socialista (PS), suposa un eufemisme de la caiguda en un àmbit clau del cordó sanitari que Montenegro va imposar als ultres després de les eleccions del març del 2024. Després de les del maig d’aquest any s’ha anat difuminant, ja que el Govern ha assumit posicions de Chega i ha començat a negociar.
Falta el tomb definitiu. Fa deu dies el Govern es va fer enrere a última hora en la seva intenció de forçar en el ple una “votació aclaridora” del que la premsa brasilera anomena descarnadament “el paquet antiimmigració”. Els tres projectes de llei van passar sense més ni més a la comissió. Així doncs, no va cristal·litzar l’aclaparadora majoria que suposa la coincidència en aquesta matèria d’ AD, Chega i Iniciativa Liberal ( IL) i va quedar marge per restituir els ponts amb el PS, polir les punxegudes arestes legals i cuidar la relació amb les excolònies .
Res d’això no ha passat i tot s’encamina perquè dimecres, en el límit abans de les vacances parlamentàries, la majoria de dretes aprovi la llei per a la restitució d’un departament policial específic de fronteres, la part en principi més pacífica de la reforma, i la que endureix el reagrupament familiar i posa fi a la possibilitat per a les persones de països de llengua portuguesa d’establir-se a Portugal després d’entrar com a turistes. Això suposaria l’enterrament definitiu de la política de “portes obertes de bat a bat” que segons la dreta va practicar el PS al govern fins el 2024 i de què aquest partit va abdicar en l’oposició. Ara hi ha un mecanisme de contractació d’estrangers per a les empreses, que no sembla que funcioni bé, malgrat l’apreciable necessitat de mà d’obra en diversos sectors.
La incertesa continuarà viva fins dimecres, fins i tot després, perquè la llei de nacionalitat queda per al setembre. Potser és el que explica la contenció de Ventura. Els dubtes provenen del fet que el primer ministre Montenegro s’ha destapat com un consumat tafur polític, cosa que li és pròpia, com a originari d’ Espinho que és, terra de casinos. Aquest primer mes del seu segon mandat, molt focalitzat en la immigració, però també en decisions com ara la reprivatizació de l’aerolínia TAP i una rebaixa fiscal pactada amb Ventura, va enunciar una més aviat diabòlica geometria variable per governar en minoria. Consisteix a acordar de vegades amb el PS, assenyalat per ell com el soci més fiable, i d’altres amb Chega, partit a què intenta arrabassar les seves banderes, una estratègia ja provada en altres contrades sense gaire èxit.
L’ultra Ventura celebra el “nou ambient polític” a Portugal amb la fi del cordó sanitari
Montenegro va desactivar políticament a les urnes l’escàndol de la seva consultora, però no ho va fer desaparèixer. Aquest mes es va fer públic que va recórrer al Tribunal Constitucional perquè al portal de la transparència no hi apareguin determinades dades de la seva empresa, i que la Fiscalia decidirà després de l’estiu si l’imputa o no.
Ventura va deixar entreveure dissabte que les càbales de futur continuen, quan va acusar l’esquerra de voler retardar el paquet migratori en espera que canviï la composició del Parlament. I tot amb el teló de fons de les municipals del 12 d’octubre, les més transcendents des de la transició democràtica, per la mutació del sistema polític que va suposar l’ascens de l’ultra.
Per a més confusió, Portugal ignora quina és la seva població oficial. Ho va denunciar el president de la República, Marcelo Rebelo de Sousa, de la branca dels conservadors contrària a entendre’s amb Chega, cauta ara per ara, però que emet senyals. Rebelo va apuntar que la dada de l’ Institut Nacional d’Estadística de 10,7 milions d’habitants, continuista, es contradiu amb el rupturista d’1,6 milions d’estrangers, que va oferir el Govern i que empenyeria el total cap als 12 milions. Aquesta indeterminació, sosté, impedeix d’adoptar polítiques coherents.
Rebelo ja va mostrar la seva intenció de portar al Tribunal Constitucional la llei de nacionalitat si no té canvis. El considerat principal pare de la Carta Magna, Jorge Miranda, veu inconstitucional que els seus terminis s’apliquin no quan entri en vigor, sinó quan es va aprovar el programa de govern. També posa serioses objeccions a la retirada de la nacionalitat als naturalitzats que cometin delictes greus, ja que vulnera el principi d’igualtat. I aprecia problemes en la llei d’estrangers, per limitar la presentació de recursos. L’esquerra denuncia, a més, que aquesta norma s’aprovarà sense els perceptius informes d’organismes de l’ Estat.
Amb la seva reforma migratòria, Montenegro aparta els focus dels problemes de l’habitatge i la sanitat i es llança sobre aquesta quarta part de l’electorat que va apostar per l’ultra Ventura a les legislatives del 18 de maig.
La dreta pretén enterrar la política de “portes obertes de bat a bat” del Govern socialista
Un estudi de la Universitat Catòlica a partir de la seva enquesta a peu d’urna del 18- M, difós aquesta setmana pel diari Público, mostra que Chega hauria estat la primera força entre els portuguesos de menys de 45 anys. Es va imposar per set punts a AD en el segment més nombrós, el de 35 a 44 anys, i el va guanyar també, per tres punts, en el d’entre 25 i 34. En el tram més estret, i amb menys població, el de 18 a 24 anys, AD va quedar, segons aquesta enquesta, quatre punts per sobre de Chega, cosa que no compensa les altres diferències. El centreesquerra només es va imposar entre els més grans de 65 anys, si bé amb l’hegemonia socialista dels últims temps amenaçada per AD.
Els fulls de càlcul treballen sense parar en un Portugal que ha celebrat tres legislatives des del 2022, amb unes municipals a l’octubre i presidencials al gener. Abunda la boira. Però els fets indiquen que el Govern està posant el país al camí dibuixat pels ultres. Falta saber l’abast i la fermesa d’aquest rumb.