Una de cada quatre inspeccions a motos aquàtiques i embarcacions esportives i d’esbarjo que la Guàrdia Civil va dur a terme a la costa catalana l’estiu passat va acabar amb sanció. El 60% de les 68 denúncies a motos d’aigua van ser per circular sense assegurança o bé per aproximar-se a zones prohibides com ara l’àrea delimitada pel banyista, els canals d’entrada i cap sortida d’embarcacions o en espais on es du a terme activitat d’immersió. En aquest percentatge també es tenen en compte les denúncies per circular en moments en què no es permet, entre l’ocàs i l’alba. També es van detectar infraccions per no disposar d’elements de seguretat com armilles, no tenir en un lloc visible el número de matrícula o no disposar de titulació. El cap del grup d’ especialistes d’ activitats subaquàtiques ( GEAS) de la Guàrdia Civil de la província de Girona, Fernando Aguirre, explica que en aquesta casuística cal diferenciar les empreses que presten el servei de lloguer de moto nàutica amb els particulars. “Les empreses que es dediquen a aquest negoci compleixen tots els requisits, és impossible que algú que ha llogat una moto d’aigua tingui una infracció d’aquesta mena i encara menys relativa a la seguretat”, explica Aguirre. Bàsicament perquè els que lloguen han d’anar acompanyats d’un monitor que és qui regula l’activitat: si no van al ritme marcat pel guia, els crida l’atenció i els frena la moto.
Una altra cosa són els particulars que disposen de motos nàutiques, que són els que majoritàriament incompleixen la norma, de vegades per desconeixement. Tot i això, entre els particulars Aguirre també diferencia entre els nacionals i els estrangers. “Alguns es pensen que les normes de navegació i administratives són iguals a tots els països, però no és així i cada país funciona de manera diferent”, explica. Per exemple, els anglesos amb assegurança contractada no cal que tinguin titulació nàutica. En canvi, a Espanya sí que cal una titulació per conduir motos nàutiques.
Les activitats dirigides per empreses solen complir amb la norma, però no els particulars
La campanya de control d’estiu de la Guàrdia Civil va començar el 15 de juny i culminarà el 15 de setembre. L’objectiu no és cap altre que “garantir la seguretat i integritat de les persones al medi aquàtic i també preservar el medi ambient”, explica el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto. Al marge de la tasca sancionadora, Prieto també destaca la funció “pedagògica” de la “policia del mar”. Després d’un període informatiu que es va allargar fins a finals de juny, des de l’1 de juliol s’han intensificat els controls, amb la previsió d’arribar als 600, segons fonts de la Delegació del Govern. Aquest estiu el cos posarà el focus en les motos aquàtiques. “El que preocupa més són les imprudències de la gent que navega; les activitats aquàtiques, especialment les motos d’aigua, que són les que més problemes originen als espais on la gent gaudeix de la platja. És aquí on ens focalitzem”, explica Pedro Antonio Pizarro, cap de la Guàrdia Civil a Catalunya.
L’altre gran focus que concentra gran part de l’activitat inspectora de les vuit embarcacions de la Guàrdia Civil que pentinen aquest estiu el litoral català són els vaixells esportius i d’esbarjo. De les 84 sancions imposades a l’estiu del 2024, 37 van ser perquè faltava la pòlissa d’assegurança; 26 per no tenir el títol de pilot requerit per conduir l’embarcació i 21 per no disposar del certificat de navegabilitat que atorga Capitania Marítima.
Mereixen una menció a part les embarcacions de lloguer que
no requereixen cap mena de titulació, que van experimentar un autèntic boom durant la pandèmia però que en molts casos generen situacions de perill per la inexperiència lògica de qui pilota el vaixell. Aguirre afirma que el 60% dels rescats que se solen dur a terme a l’estiu a la Costa Brava són d’aquest col·lectiu. Actualment la llei eximeix de títol en el maneig diürn de naus de fins a cinc metres i 15 cavalls si no s’allunyen a més de dues milles de la costa. “Si per algú amb titulació que surt a navegar una vegada a l’any ja és difícil, imagina’t per qui lloga un vaixell unes hores sense gairebé formació”, constata un dels agents del Servei Marítim de la Guàrdia Civil embarcat a la patrullera Río Francolí , amb base a Tarragona.
Els centres de busseig es queixen de la proximitat d’embarcacions a les zones d’immersió
Al marge de les motos aquàtiques, les embarcacions d’esbarjo també generen situacions de risc per al banyista i altres usuaris vulnerables del medi aquàtic com ara els bussejadors. La presidenta de l’ Associació de Centres Turístics Subaquàtics de la Costa Brava, Míriam Prat, explica que “el principal perill” per als submarinistes és la presència d’embarcacions que naveguen massa a prop de zones d’immersió i a una velocitat elevada. “Sovint hi ha usuaris que no saben algunes normes bàsiques, com ara la bandera Alfa, que indica que hi ha persones submergides. No són conscients del perill real a què ens exposen”, explica. “La convivència d’activitats al mar és perfectament possible si tots actuem amb responsabilitat”, destaca Prat.
Que hi ha un gran desconeixement ho corrobora Ramon Siliceo, president de l’ Associació de Centres d’Immersió de l’Estartit, que agrupa les dotze empreses amb seu en aquest municipi, una autèntica meca per als amants del submarinisme. “La legislació indica que les barques haurien de deixar una distància mínima de 50 metres respecte a una bandera Alfa, però moltes vegades no es compleix especialment per part dels vaixells de lloguer que amb una explicació prèvia de 20 minuts ja surten a navegar”, comenta. “Les motos nàutiques de particulars en molts casos tampoc no respecten la velocitat de tres nusos màxima a què cal circular per l’entorn de les Medes, tot i que de vegades és per desconeixement”, reconeix.
La campanya d’aquest estiu es preveu que arribi als 600 controls de motos aquàtiques i barques al litoral
El nombre d’immersions permeses a les Medes es recalcula cada any en funció de la capacitat de càrrega de cada punt. El 2025 el límit està fixat en 67.263 immersions anuals, entre particulars i centres autoritzats. En un mateix punt no hi pot haver més de dues embarcacions ni superar els 45 bussejadors. Superar les ràtios és motiu de sanció, però Aguirre assegura que als centres de busseig molt rares vegades es detecten infraccions d’aquesta mena. “La seguretat està molt implementada en l’ADN de totes aquestes empreses”, explica. De fet, en tot el 2024 no es va imposar ni una sanció a centres que operen a la Costa Brava.