A Châteauroux, ciutat ubicada al centre geomètric de França, es respira ciclisme a cada un dels carrers. Aquesta ciutat s’ha acostumat a ser arribada del Tour, i a coronar sempre com a guanyador un velocista. Només valen victòries a l’esprint a Cavendish City , com el seu alcalde l’ha rebatejat, perquè el britànic ha estat el guanyador de les tres últimes vegades, de les quatre en total. El terreny des de Chinon, lloc de sortida, és perfecte per als equips experts en arribades massives. No hi ha ni una cota. Ni murs, ni repetjons, ni ports. Només asfalt pla i rectes interminables. Molt de vent, camps de gira-sols i una temperatura asfixiant. Però amb aquesta generació de ciclistes tan excepcionals com insolents sobre la carretera no es pot donar mai res per fet. I així, Mathieu van der Poel, altre cop ell, guanyador d’una etapa i líder durant diverses jornades en aquesta edició, es va proposar un impossible i va intentar oferir una de les seves exhibicions més importants; ja són unes quantes.
Va atacar d’inici el belga, mig de broma mig de debò, amb el seu company Rickaert. Es va afanar a plantar cara, un per un, a tots els equips que van passar pel cap del pilot per tombar la seva heroïcitat. Va volar el de Kapellen a 50 km/h, ritme que en una etapa en línia només s’havia donat abans una vegada en tota la història del Tour, el 1999. Però la immortal de Van der Poel va declinar, i tothom ho va lamentar, a 800 metres de la meta. En total, va marxar 173,5 quilòmetres escapat dels 175,1 totals. L’esforçat escamot va humanitzar finalment el belga, desfigurat a l’arribada, i Tim Merlier va tornar a batre Jonathan Milan al pols que mantenen els dos millors velocistes del Tour.
L’alcalde de Châteauroux va rebatejar la ciutat com a ‘Cavendish City’: hi va guanyar tres etapes
A Châteauroux va tornar a imposar-se la tradició. Ho sabien tots. Ho va discutir un Van der Poel històric sense fortuna. Qui més clar ho tenia era el seu alcalde, Gil Avérous, que va col·locar, sota alguns dels cartells que anuncien el terme municipal d’aquesta modesta ciutat de 43.000 habitants, un segon cartell que deia: Cavendish City . No és fútil, ja que la cursa del fabulós ciclista de l’ illa de Man al Tour no es podria haver escrit sense aquesta localitat. Va ser allà on es va apuntar la seva primera victòria al Tour, cap al 2008, quan era un imberbe fenomen emergent. El 2011 ja va conquerir la número 17, quan ningú no discutia que era el millor velocista del món. Van passar deu anys fins que va arribar la 32, quan el ciclista ja s’havia convertit en mite però el seu cos començava a caducar. Châteauroux va enaltir Cavendish fins que l’any passat, a l’epopeia a Saint-Vulbas, a només 400 quilòmetres de la seva ciutat predilecta, va aconseguir batre el rècord de victòries (35), superant Eddy Merckx, en la millor cursa que existeix.
Allà on Cavendish va ser emperador, Merlier va tornar a definir la seva superioritat sobre Jonathan Milan, rendit a falta de diversos metres en un esprint nerviós per l’esforç per atrapar Van der Poel. Una altra vegada Visma es va encarregar d’endurir l’etapa i promoure ventalls en un recorregut propici per això. Vingegaard treballa sense parar per desgastar al màxim Pogacar abans del Pirineu. Però abans, com a aperitiu, avui el Massís central el 14 de juliol, dia de França, ofereix una altra possibilitat per gaudir, amb un traçat de 4.450 metres de desnivell positiu, entre Ennezat i Mont Dóra Puèi de Sancí, i un rècord de fins a vuit ports puntuables.
