L’acord entre Trump i el G-7 per eximir les multinacionals dels Estats Units de l’impost mínim sobre els beneficis del 15% constitueix un cop greu als incipients esforços per frenar el creixent control de les grans empreses globals sobre el conjunt de l’economia mundial.
El 2021, sota l’impuls de Joe Biden, 130 països acordaren en el marc de l’OCDE que les empreses que facturen més de 750 milions d’euros contribuïssin almenys amb un tipus mínim efectiu del 15% dels seus beneficis als països on desenvolupen la seva activitat. Fou un intent per frenar els efectes perversos d’una globalització, en bona part protagonitzada per les anomenades grans empreses tecnològiques. El caràcter bàsicament immaterial de la seva activitat fa que, a diferència de les grans manufactures tradicionals, la seva mobilitat sigui molt més elevada, sempre a la recerca de minimitzar els costos laborals, energètics i, sobretot, fiscals. Biden forçà l’ampliació de la fiscalitat mínima a tota mena de grans empreses, no només les tecnològiques, però és evident que aquestes n’eren les més afectades.
L’acord entre Trump i el G-7 és un cop als esforços per frenar el control de les grans multinacionals
S’ha especulat com les grans corporacions nascudes a l’entorn del Silicon Valley havien canviat la seva vocació tradicionalment liberal i demòcrata cap al republicanisme més reaccionari de Trump. L’explicació més estesa era que pretenien evitar les limitacions que des dels dos costats de l’Atlàntic anaven posant al seu creixement monopolístic i a una regulació que les constrenyia. Ara veiem que, en tot cas, un element fonamental era la major càrrega fiscal que els acords propiciats per Biden els comportaven.
Encara que formalment aquesta decisió caldrà ratificar-la en el marc de l’OCDE i que el text que ha transcendit de l’acord és imprecís i confús, no hi ha cap dubte que es produirà una marxa enrere substancial de la qual difícilment quedaran al marge les grans empreses d’altres països. I que el procés d’oligopolització mundial continuarà amb la mateixa força que abans. Arran de l’acord dels països de l’OTAN per augmentar la despesa militar fins al 5% del PIB, algunes veus ben intencionades deien que tot era teatre per acontentar Trump, que el termini de deu anys per complir l’objectiu és molt llarg i ni el president estatunidenc ni cap altre dels mandataris allí presents no és previsible que aleshores hi siguin. Potser sí.
Però l’acord del G-7 té uns resultats molt més immediats, tot i que alguns països ja l’hagin implementat. Veurem si la presència a la reunió del G-7 de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, era només protocolària i Europa continuarà lluitant contra els oligopolis mundials, començant per evitar que en el seu propi territori existeixin estats –com els Països Baixos, Luxemburg i, sobretot, Irlanda– que actuïn com a paradisos fiscals interns. En cas contrari, potser ja no caldrà témer gaire per l’arribada als governs europeus de l’extrema dreta amiga de Trump. Els actuals governs europeus ja els hauran fet la feina per endavant.