Els aranzels ja en marxa de l’ Administració Trump i els que han d’arribar estan obligant les empreses a fer autèntica enginyeria duanera per optimitzar les vendes als Estats Units i, sobretot, extremar les precaucions davant l’augment dels controls.
Ahir KPMG va presentar precisament una guia perquè els exportadors en puguin “mitigar l’impacte”, va explicar Juan José Blanco, responsable d’impostos especials de la consultora. Es tracta de “reduir l’import dels aranzels” i “reportar de manera correcta” per evitar multes.
Per això, és necessari atendre tres elements: la classificació, l’origen i el valor dels productes. El primer permet “optimitzar la càrrega aranzelària” en els gravàmens que s’apliquen a sectors o productes concrets com l’automoció, l’acer o l’alumini.
També hi ha marge entorn del país d’origen. El Regne Unit, per exemple, es presenta com a plataforma exportadora de productes de tercers països als Estats Units si acaba tenint un aranzel de només el 10%.
Tot i això, KPMG adverteix que, perquè un producte d’origen espanyol s’exporti als Estats Units via el Regne Unit, ha de tenir una “transformació significativa” en aquest últim país. Hi ha controls estrictes al respecte en què se sol considerar com a país d’origen el lloc del qual procedeixen almenys el 60% dels components. Per això, els exportadors s’han de cuidar de possibles fraus en aquest àmbit.
Quant al valor de les exportacions, és possible desagregar alguns elements del preu, com el transport o l’assegurança. És el que es coneix com a unbundling , una tècnica que permet reduir el valor del producte i, amb això, de l’aranzel.
També en el cas de les vendes als Estats Units és possible reduir les càrregues duaneres vinculant el valor del producte al preu de venda inicial del fabricant, en lloc del preu final pagat per l’importador.
