En els últims mesos, entre vídeos de receptes, consells de benestar i rutines d'exercici, ha començat a aparèixer en xarxes socials una proposta vistosa i, com menys, curiosa: beure aigua de mar. No es tracta d'una pràctica nova ni d'una moda majoritària, però sí d'un corrent que ha anat guanyant certa visibilitat entre autodenominats ‘experts’ que promouen hàbits alternatius per “equilibrar el cos” o “reposar minerals”.
En TikTok, Instagram o alguns fòrums especialitzats s'acumulen missatges que recomanen des de petits xarrups d'aigua de mar diluïda fins al consum regular, sempre sota la promesa de millorar la salut. La idea pot sonar extravagant, fins i tot impossible, però el cert és que compta amb milers de seguidors que comparteixen les seves experiències, vídeos i receptes casolanes. Com ocorre amb tantes altres tendències de salut virals, darrere d'aquesta pràctica es barregen intuïcions populars, consells de boca a boca i no poques teories conspiradores sobre el que és “bo” o “dolent” per a l'organisme, i el cert és que molts experts reals adverteixen de la perillositat que pot suposar.
En el pódcast comiendoconmaria, el nefròleg Carlos Parra explica que, encara que sembli inversemblant, beure aigua de mar ha guanyat adeptes en els últims temps, molts d'afavorits per les xarxes socials. En aquest sentit, Parra assegura estar realment preocupat per aquesta tendència creixent d'idees com que l'aigua potable està “morta” per estar filtrada o que l'aigua de mar és necessària per reposar electròlits. No és només que no tinguin cap tipus de base científica, sinó que a més poden posar en risc els qui les segueixin:
“L'aigua de mar té una càrrega de sodi massa alta. Facin la prova, prenguin una ampolla d'aigua de mar: en menys de 20 o 30 minuts tindran una set que no se l'aguanten. Seria un suïcidi”, adverteix l'especialista.
Si beus aigua de mar el teu ronyó treballarà més, perquè li arribarà una càrrega de sodi addicional que al cap de poca estona orinarà
A més, davant la creença que petits didalets d'aigua de mar diluïda poden equilibrar els electròlits, el nefròleg la desmunta completament i assegura que és precisament per a això per a la qual cosa tenim els ronyons: “Per a això tenim ronyons. Els electròlits que necessites venen al menjar, el líquid que necessites ve al menjar i el teu cos l'equilibra sol”, afirma.
Beure aigua de mar no té cap tipus d'avantatge, al contrari, fa que els nostres ronyons hagin de treballar més
De fet, Parra explica que ingerir sodi a través de l'aigua del mar no només no és beneficiós, sinó que és contraproduent, ja que obligues al cos a activar mecanismes per eliminar-lo, fent treballar-ne més als ronyons i provocant un esforç extra innecessari: “El teu ronyó treballarà més, perquè li arribarà una càrrega de sodi addicional que al cap de poca estona orinarà. Tu no t'adones, però estàs treballant en contra del teu ronyó si fas això”, assegura.
Per això, davant aquest torrent d'informació i consells en xarxes socials, moltes vegades promoguts per pseudoexperts i sense base científica, el nefròleg fa un anomenat al sentit comú. Insisteix en la importància de confiar en criteris mèdics contrastats i deixar de banda modes virals que, lluny d'aportar beneficis, només contribueixen a propagar desinformació i a posar en risc la salut dels qui es deixen portar per elles.
