Tercera vegada durant aquesta legislatura en la qual l'A310 de l'Exèrcit de l'Aire, amb el president del Govern, Pedro Sánchez, a bord sobrevola la desèrtica costa de Mauritània, des d'on parteixen la majoria de cayucos que es llancen al mar en l'arriscada travessia que els porta a les Canàries. En aquesta ocasió, la fotografia que desprenen les estadístiques de les entrades irregulars a l'arxipèlag poc -o res- té a veure amb les dues anteriors. El febrer de l'any passat, quan el líder socialista va aterrar a Nuackchot els immigrants arribats a les Canàries havien augmentat un 1.184% segons el balanç que recopila el Ministeri de l'Interior. Sis mesos més tard, durant la minigira africana, la xifra de persones que havien desembarcat a les illes ascendia a 22.304 davant les 9.864 que ho van fer en el mateix període del 2023. Aquest dimecres Sánchez trepitja la capital mauritana, acompanyat per set membres del seu Consell de Ministres, amb dades que evidencien que l'hemorràgia de la ruta canària s'està aconseguint obstruir: un 41% d'arribats menys en el que portem del 2025. Però paradoxalment, quan la política migratòria del Govern dona els seus fruits amb números a la baixa que no es veien en anys, els ànims contra la població migrant a Espanya semblen més caldejats que mai com l'ha evidenciat l'ona d'odi xenòfob en Torre Pacheco, on s'han encoratjat caceres contra els estrangers.
La caiguda tan pronunciada de la immigració irregular no és màgia. Després d'experiments de la Unió Europea a Turquia, Líbia, el Marroc o Tunísia, Espanya es va sumar de la mà de Mauritània, últim aliat en el Sahel, a l'estratègia de finançar el control dels seus fluxos migratoris. Una recepta que passa, principalment, per aplicar mà dura a les fronteres i per regar amb milers de milions els països per crear oportunitats que evitin que els seus propis nacionals es pugin a precàries embarcacions amb rumb a Europa.
Una fórmula que, d'acord amb les estadístiques, està contenint els salts des de la façana atlàntica encara que es posi en risc el respecte dels drets humans per les mesures repressives en origen. De gener a abril, les autoritats mauritanes, que estan sobrepassades per la pressió migratòria que pateix el país, han interceptat unes 30.000 persones; sobretot malians i senegalesos, i n'ha expulsat del seu territori unes 20.000. En aquesta mena de subcontractació de la solució a la crisi migratòria, i a fi d'anar cap a un enfocament més integral més enllà del vessant de seguretat, s'ha emmarcat la tercera visita de Sánchez a Nuackchot per fer la primera Reunió d'Alt Nivell (RAN) amb Mauritània, un tipus de cimera només reservada a països amb els quals Espanya té una relació molt estreta, pel que situa a aquest país al nivell del Marroc i Algèria.
Quan el rellotge marcava poc més de les 10:20 hores i el termòmetre poc menys dels 30 graus, Sánchez ha estat rebut amb honors pel president de la República Islàmica de Mauritània, Mohamed Ould Ghazouani, a l'aeroport internacional de Nuackchot. A píe de pista, han esperat la vicepresidenta tercera, Sara Aagesen, i els ministres d'Exteriors, José Manuel Albares; Interior, Fernando Grande-Marlaska; Transports, Óscar Puente; Inclusió, Elma Saiz; Transformació Digital, Óscar López, i Agricultura, Luis Planas. Tots ells han mantingut reunions bilaterals amb els seus homòlegs prèvies a les firmes d'acords en cada matèria. Del rubricat en l'àmbit de les Infraestructures, que passa per executar projectes conjunts o per cooperar en la gestió aeroportuària al firmat en matèria de ciberseguretat que pretén enfortir les capacitats digitals mitjançant l'intercanvi d'informació sobre amenaces o protecció infantil. També s'estrenyerà la cooperació en la protecció dels treballadors migrants, en un moment en què Mauritània es troba transformat profundament la seva Seguretat Social, que explica amb lleis laborals que fins i tot prohibeixen a les dones treballar més tard de les 22:00 hores en sectors com la mina.
Mentre els seus ministres es reunien, Sánchez també ho ha fet amb Ghazouani com a prèvia a la declaració conjunta en la qual Espanya i Mauritània han reafirmat la seva voluntat d'enfortir una cooperació reforçada basada en el veïnatge i la confiança mútua. Encara que sense fer menció expressa, ni les caces de magribins a Torre Pacheco ni l'ona d'ultradreta que travessa Europa han fet canviar un àpex el discurs en positiu que manté Sánchez sobre la immigració. Com ja va fer després de la seva minigira al Congrés dels Diputats, on va assegurar que “per a Espanya, la immigració és riquesa, desenvolupament i prosperitat”, avui ha tornat a recordar que Espanya va ser al seu dia un país que va veure la seva gent partir a altres regions, a la recerca d'oportunitats. “Avui dia, el progrés i la bona situació econòmica del meu país deu molt als immigrants que han vingut a desenvolupar a Espanya el seu projecte de vida”, ha reivindicat el president del Govern, abans d'insistir en la col·laboració dels països d'origen i trànsit per “garantir una migració segura i ordenada”.
Per la seva part, el president maurità ha qualificat d'“excel·lents” les relacions entre els dos països, agraint Sánchez “el constant suport” d'Espanya al seu país tant de manera bilateral com al si de la Unió Europea i en altres fòrums internacionals. “Agraïm moltíssim la seva defensa de les causes justes i també de la seguretat internacional”, ha assenyalat Ghazuani, que ha valorat positivament l'aposta d'Espanya pel desenvolupament en el Sahel, una de les zones més convulses del planeta en la qual el terrorisme gihadista campa a les seves amples.
