De “perill gravíssim” va qualificar dimarts el primer ministre francès, François Bayrou, la situació econòmica que pateix el país. Fa decennis que França viu per sobre de les seves possibilitats, estirant més el braç que la màniga amb els comptes públics i sense haver aconseguit en els últims cinquanta anys un pressupost sense dèficit. Una situació insostenible que ha arribat a un punt límit.
Presumir de grandeur ha permès a França durant anys presentar-se davant la comunitat internacional com un país avançat, defensor dels valors republicans i posseïdor d’una dissuasió nuclear pròpia que li permetia mantenir una autonomia en política de defensa. En paral·lel, augmentaven les prestacions socials i els subsidis familiars. La bretxa entre ingressos i despeses públiques ha crescut sense parar i, amb això, el deute –va arribar al 114% del PIB al març–, fet que ha encès el llum vermell en l’economia i les finances franceses. El nivell de deute suposa 50.000 euros per habitant i el país està sota la supervisió de la UE per aquesta raó.
Per pagar aquesta factura d’anys de grandeur i frenar el deute, França necessita estalviar gairebé 44.000 milions d’euros. En la seva intervenció, Bayrou no va amagar la crua realitat i el catàleg de mesures que va anunciar, que figurarà en el pròxim pressupost, és certament dramàtic i radical. El primer ministre aposta per l’auste-ritat. La congelació s’aplicarà a tots els pressupostos ministerials, les prestacions socials i sanitàries, les pensions, els salaris dels funcionaris i els trams impositius.
Un de cada tres funcionaris que es jubilin no se substituirà, se suprimeixen dos dies festius per augmentar la productivitat, es reforma el subsidi d’atur amb normes més estrictes i, en un gest de complicitat cap a l’esquerra, s’anuncia una “contribució de solidaritat” per als francesos més rics. La major part d’aquestes mesures suposaran un dur cop per a la població més vulnerable del país.
El Govern necessita estalviar més de 40.000 milions per frenar el deute i evitar la fallida
Bayrou es juga la supervivència política presentant aquesta bateria de mesures impopulars. El projecte de pressupost per al 2026 es presentarà a l’ Assemblea Nacional a partir de l’1 d’octubre, on s’enfrontarà a una allau d’esmenes. El Govern es podria veure temptat de recórrer a l’article 49.3 de la Constitució, que permet aprovar un projecte de llei sense sotmetre’l a votació, però també obre la porta a una moció de censura. El 4 de desembre del 2024, el govern de Michel Barnier va caure després d’invocar aquesta disposició. De fet, tan bon punt s’han sabut els ajustos del Govern, tant l’extrema dreta de Reagrupament Nacional com l’esquerra de La França Insubmisa han obert la porta a presentar la moció de censura si les mesures no canvien substancialment. “Si Bayrou no modifica el seu pla, el censurarem”, ja ha
advertit Marine Le Pen. També socialistes i ecologistes estan
en contra de la severa retallada.
La sort del Govern Bayrou podria dependre, a partir d’ara, de si es produeix una fractura en l’oposició, ja que, més enllà de les crítiques comunes, cada formació política defensa interessos diferents. Si el Govern caigués, una nova crisi política podria provocar noves rebaixes en la qualificació creditícia i augmentar el cost dels interessos, que ja es preveu que es convertiran en la càrrega pressupostària més important, superant els 60.000 milions d’euros.
L’altra cara d’aquesta situació econòmica és que França augmentarà la despesa de defensa en 6.500 milions d’euros els dos anys vinents. És una aposta personal del president Emmanuel Macron, decidit a
rearmar el país amb l’argument de complir l’objectiu del 5% del PIB en inversió en defensa que imposa l’OTAN, enfortir les forces armades i afrontar les amenaces internacionals –llegiu Rússia– i els dubtes sobre l’aliat dels Estats Units. El cap de l’ Estat busca quadrar el cercle, ja que d’una banda aposta perquè el país s’estrenyi el cinturó amb una retallada pressupostària multimilionària i, de l’altra, destina més diners al pressupost de defensa, que defineix com a “sagrat”. La gran pregunta és d’on sortiran els diners per al rearmament sense que hi hagi més deute.
A l’Executiu de Bayrou l’espera un calvari parlamentari i una possible moció de censura
Macron, que ahir va qualificar de “valent, audaç i lúcid” el pla de Bayrou, afronta el tram final del seu segon mandat molt debilitat políticament. El seu Govern està en minoria i veurem si aconsegueix aprovar el pla al Parlament o acaba caient. A més, no és descartable que les retallades provoquin una resposta ciutadana i sindical violenta als carrers, com ja va passar abans, la qual cosa augmentaria més la polarització en què viu França des de fa temps. Aquesta crisi evidencia el fracàs de Macron, que en vuit anys ha estat incapaç de quadrar els comptes públics i a qui li espera un final de mandat agitat.