Un home desconegut va acabar amb la vida de dos criminals montenegrins, Alan Kožar i Damir Hadžić el 23 de juliol del 2020 a l’illa grega de Corfú. El presumpte autor era Filip Knežević, serbi de 36 anys, i que dimarts va ser assassinat en un portal del carrer Consell de Cent de Barcelona. Així ho han confirmat fonts pròximes al cas a La Vanguardia .
Els Mossos d’Esquadra avancen a poc a poc en la investigació i tenen clar que l’assassinat en l’Eixample és obra del crim organitzat. Pel mètode fet servir ja assumien, en un primer moment, que es tractava d’un crim per encàrrec de la delinqüència organitzada, però ahir ho van confirmar després d’identificar la víctima. L’assassinat torna a posar de manifest la presència a Catalunya de bandes criminals locals i estrangeres dedicades al narcotràfic i que porta associada l’ús d’armes. Els tirotejos van créixer un 23% l’any passat encoratjats pel tràfic de drogues.
Al número 200 de Consell de Cent ningú no coneixia la víctima. L’home, que va ser cosit a trets dimarts a plena llum del dia a l’entrada de l’edifici, vivia al 4t 2a. Feia poc temps que hi era. Tenia entre 30 i 40 anys. La bústia on rebia la correspondència estava a nom de Marc Lloret, que comparteix nom amb el pianista de Mishima mort al febrer, però que no hi té res a veure. El seu pas per l’edifici va ser discret, si bé és un bloc de veïns en què no hi ha sentiment de comunitat ni de barri. Dels deu habitatges, només els residents de tres pisos són capaços de reconeixe’s entre ells. Una jove sud-africana, uns italians i uns argentins. La resta són estudiants i turistes que hi són de passada. L’edifici és la imatge de l’actual Barcelona plena de turistes, expats , brunchs i empanades en què ningú no es coneix ni tampoc el veí del pis de dalt.
La víctima vivia al4t 2a de l’edifici i feia poc temps que hi residia; cap veí no el coneixia
La divisió d’ investigació criminal dels Mossos continua buscant l’agressor i ahir encara reconstruïa el camí per on va fugir després de cometre el crim. Als comerços limítrofs no van sentir res. A la popular botiga d’instruments musicals Tokobongo es van assabentar de l’assassinat després de veure aparèixer les ambulàncies i els cotxes de policia. A la clínica dental del costat va passar el mateix. “Amb l’instrumental que fem servir no vam sentir res”, va explicar una treballadora. Les càmeres de videovigilància d’alguns comerços van servir de poc. La majoria enfocaven cap a l’interior de l’establiment, de manera que van ser poc útils per reproduir la fugida de l’atacant.
El pistoler va actuar sense que li tremolés el pols. Va abordar
la víctima quan tornava a casa. En el moment d’obrir la porta, l’agressor s’hi va col·locar a la vora i va prémer el gallet fins a efectuar almenys vuit trets, quatre dels quals van ser precisos: tres van impactar a l’esquena i un al cap. El cadàver va quedar estès a terra.
L’Elea, la jove sud-africana que viu a la planta baixa, va topar amb el cos sense vida del veí que no coneixia de res. Va obrir la porta i va trobar el cadàver de bocaterrosa amb un tret al clatell. Abans, havia sentit un soroll tan fort que va pensar que algú havia caigut pel forat de l’escala. Amb el segon terrabastall va tenir clar que era un tiroteig.
A les 16.18 va avisar els Mossos. Quan el silenci va impregnar el vestíbul, es va atrevir a obrir la porta. “Em vaig quedar en xoc”, recorda. La jove es va mantenir tancada al domicili durant sis hores fins que els Mossos van acabar de recollir els casquets, buscar les empremtes i procedir a l’aixecament del cadàver. Ahir encara eren visibles els estralls de l’assassinat. Quatre enormes forats a la paret testimoniaven els trets. A la porta, principal un gran forat a la vidriera, provocat per un tret, donava la benvinguda a l’edifici recordant que el dia anterior un veí va morir tirotejat al replà.
