Espanya és un dels països desenvolupats amb una bretxa salarial més gran entre la població immigrant i la població autòctona, amb uns ingressos un 29% més baixos per als treballadors immigrants de primera generació que per als espanyols, segons una investigació liderada per la Universitat d’Oslo i en què ha participat l’ IESE Business School.
Una part d’aquesta diferència es deu que, fent la mateixa feina a la mateixa empresa, els immigrants cobren de mitjana un 7% menys que els espanyols. Però la major part de la bretxa s’explica perquè la població immigrant té més dificultat per accedir a llocs de treball ben remunerats, segons els resultats de la investigació presentada ahir a la revista Nature.
“Espanya es va convertir en un país amb alta presència d’immigrants més tard que d’altres. La més recent transformació en país receptor d’immigració significativa comporta menys temps per a l’assimilació dels treballadors immigrants, menys experiència per dissenyar polítiques d’integració i menys antiguitat dels treballadors mateixos dins dels seus llocs de treball”, declara a La Vanguardia Marta Elvira, coautora de la investigació, de l’ IESE Business School.
La dificultat per accedir a llocs de treball ben remunerats, causa principal de la diferència d’ingressos
Investigacions anteriors havien observat que hi ha una bretxa salarial entre treballadors immigrants i autòctons en països receptors d’immigració. Però no havien aclarit en quina mesura la bretxa es deu que els immigrants cobren menys per una mateixa feina i en quina mesura es deu que tenen menys capacitat per accedir a feines ben remunerades.
La nova investigació mostra que, en gairebé tots els països analitzats, que tenen mercats laborals i patrons migratoris diferents, la proporció és semblant: aproximadament un 25% de la bretxa salarial es deu a retribució desigual per a una mateixa feina; l’altre 75% es deu a la dificultat d’accés a feines més ben retribuïdes.
Aquest resultat implica que, per facilitar la integració dels treballadors immigrants, calen mesures que facilitin l’accés a llocs de treball qualificats. Entre les quals, polítiques educatives i de formació, d’ensenyament dels idiomes dels països d’acollida, d’informació sobre llocs de treball i d’homologació de títols. Tot això “facilitarà una millor adequació entre la capacitació de les persones i els requisits de l’ ocupació”, declara Marta Elvira, per a qui “es tracta de millorar la productivitat i contribuir al bé social de totes les parts implicades al mercat laboral”.
Els investigadors defensen polítiques que facilitin l’accés a feines qualificades
Al contrari, adverteixen els investigadors, mesures contra la discriminació que obliguin les empreses a pagar el mateix salari per la mateixa feina, encara que ajudin a reduir la bretxa salarial entre població immigrant i autòctona, no seran suficients per eliminar-la.
La investigació s’ha basat a analitzar dades de 13,5 milions de treballadors de nou països d’Europa i Amèrica del Nord. Per a cada treballador, les dades estaven vinculades a les dels seus ocupadors, cosa que ha permès segregar la desigualtat dins de cada ocupació (diferent retribució per a una mateixa feina) de la desigualtat entre llocs de treball (diferent retribució per a diferents feines). A més d’ Espanya, s’han analitzat dades de França, Alemanya, els Països Baixos, Dinamarca, Suècia, Noruega, el Canadà i els Estats Units.
És “una de les aproximacions més ambicioses i sòlides fins ara per analitzar les desigualtats salarials entre immigrants i nadius”, declara a Science Media Center Fernando Pinto Hernández, de la Universitat Rey Juan Carlos, que no ha participat en la investigació. La “quantificació comparada i sistemàtica [que el 75% de la bretxa salarial es deu a diferències d’accés a feines ben pagades] és una autèntica novetat”.
La població immigrant guanya un 7% menys que l’espanyola per a la mateixa ocupacióa la mateixa empresa
Els resultats mostren que, en el conjunt dels països analitzats, els treballadors immigrants de primera generació cobren de mitjana un 17,9% menys que la població autòctona (després d’ajustar per les variables d’edat, sexe, nivell educatiu i lloc de residència). Hi ha grans diferències entre països, amb una diferència mínima del 7% a Suècia i màxima del 29,3% a Espanya. Però hi ha un patró comú a tots els països analitzats: la bretxa salarial es deu principalment a la dificultat d’accés a llocs de treball ben remunerats.
Els resultats “són semblants per a homes i dones, i per a treballadors amb habilitats altes i baixes”, assenyalen els autors de la investigació a Nature .
En el cas d’ Espanya, “els immigrants treballen majoritàriament en sectors com el turisme, les cures, l’agricultura i la construcció, àrees de ràpid creixement però amb baixos salaris i, fonamentalment, en empreses petites o mitjanes”, apunta Marta Elvira. A més, “els contractes laborals dels immigrants solen ser de menys durada o a temps parcial” i “els immigrants tenen un accés limitat a l’ ocupació al sector públic, que a Espanya sol ser estable i ben remunerat”.
