Aitana fa el salt a l’Olímpic

El que li passava a Aitana Ocaña amb el Palau Sant Jordi no era normal. Era com la seva sala d’estar. La de Sant Climent de Llobregat sumava plens en cada concert al temple barceloní des que va assolir la fama via Operación Triunfo 2017 , i ja li havia quedat petit. Les cròniques eren rotundes. En la del 2019 a les pàgines de Guayana Guardian , Albert Domènech subratllava que la catalana era la primera artista fabricada en el famós concurs capaç de conquerir el Sant Jordi amb una actuació en solitari. Només tres anys després, i passada una pandèmia, Esteban Linés destacava en aquest mateix diari com les 15.000 entrades de l’aforament barceloní s’havien esgotat en temps rècord. Unes xifres a l’abast de molt pocs.

Potser per això, Aitana necessitava una nova meta d’acord amb el seu alt nivell de popularitat. I aquesta no ha estat sinó una ambiciosa minigira per estadis que arrenca dissabte al Lluís Companys, i que es completarà amb el doble recital al Metropolitano de Madrid els pròxims 30 i 31 de juliol. Anomenada significativament Metamorfosis season , aquesta sèrie de tres concerts té com a objectiu repassar la trajectòria de l’artista, en la qual cada un dels seus quatre discos – Spoiler (2019), 11 Razones (2020), Alpha (2023) i Cuarto azul (2025)– ha representat una etapa diferent de la seva evolució.

Ella mateixa va explicar que no existeix una sola Aitana, sinó que hi ha hagut “diverses Aitanas, diverses versions d’una mateixa”, i que aquestes sortiran a col·lació en aquesta gira en un diàleg íntim que farà les delícies de la seva legió de fans. El nom, per descomptat, també està d’acord amb la docusèrie de Netflix Aitana: Metamorfosis , estrenada poc després de llançar el seu últim àlbum, i en la qual la cantant catalana s’ha obert en canal per explicar com ha encarat aquest èxit tan fulgurant, els seus vaivens personals i els conseqüents problemes de salut mental que ha patit.

Aquestes tres dates suposen per a Aitana el colofó d’un any que està resultant feliç després d’un 2024 que ella mateixa va qualificar com “el pitjor de la meva vida”. Es tracta d’un renaixement personal i artístic que ja va arrencar al gener amb Cuarto azul , en què es nota una reflexió emocional més profunda i natural, i un acostament al pop d’autor més madur.

El bon ritme de venda fa presagiar que l’entrada serà més que notable. Si la també triunfita Lola Índigo va poder reunir 30.000 persones al mateix estadi aquest juliol, és previsible que passi almenys el mateix amb l’esperat concert de la de Sant Climent. Amb Julieta com a telonera de luxe, tot el xou serà d’acord amb la grandesa de l’espai: més coreografies, més llums, més projec­cions, més efectes visuals, i convidats sorpresa. Objectiu: con­querir l’ Olímpic.