Quan l’home més poderós del món assegura que els immigrants haitians es mengen les mascotes dels seus veïns, quan el partit que en les pròximes eleccions podrien votar un de cada cinc espanyols parla d’expulsar milions (i després matisa) d’estrangers, quan a les xarxes socials mitjançant les quals s’informen cada vegada més ciutadans un vídeo fora de context té més impacte que una informació contrastada, quan els pseudomitjans i els algoritmes creen bombolles d’eco en què cada dia s’associa a determinades nacionalitats amb la delinqüència... el caldo de cultiu està servit. La brutal agressió de tres individus d’origen marroquí a un home de 68 anys és una espurna en un bosc que alguns han deixat a punt per cremar.
Les ràtzies xenòfobes a Torre Pacheco impulsades des de canals de Telegram han tornat a deixar patent com de fàcil és remoure el vesper amb vídeos, llistes de sospitosos o comunicats absolutament falsos. En un món que s’entreté i s’informa a cop de scroll al mòbil, que salta compulsivament de càpsula en càpsula (sigui en forma de tuits, de vídeos d’Instagram o TikTok o de continguts random oferts per Google Discover), resulta més imprescindible que mai (i també difícil) fer arribar la informació i anàlisis rigoroses que requereix un fenomen tan complex com el de la immigració i el de la seva integració en les societats d’acollida. És obvi que l’origen dels atacs racistes com les de Torre Pacheco o els succeïts recentment a altres llocs del món no són fruit exclusivament dels discursos simplistes o directament d’odi o de les falòrnies a les xarxes, sinó que responen també a un creixent sentiment de greuge als barris amb més percentatges de població immigrant.
Agitadors de xarxes socials, concentrats a Torre Pacheco en protestes contra la immigració
Un periodisme responsable (que no assenyala gratuïtament per motius d’origen o ètnia, que informa sense tabús però desmunta les falsedats, que en lloc d’exacerbar els ànims aporta claus d’anàlisi) no és una vareta màgica capaç d’erradicar prejudicis profundament arrelats o de convertir el fenomen de les migracions en un camí de roses, però sí és imprescindible per construir societats més tolerants davant els desplaçaments humans més grans de la història, impulsats per forces socials i econòmiques més poderoses que cap mur.
