L’aliment de les semifinalistes

Un passadís amb vinils amb els colors vermell i blau, els de la selecció espanyola, separa l’edifici principal de l’hotel Savoy de Lausana de l’ala més moderna, on s’allotgen les 23 convocades per Montse Tomé i la resta de l’expedició. És perquè les jugadores sentin que aquest passadís les porta a casa malgrat que estan disputant l’Eurocopa, una espècie de camí de rajoles grogues per a Dorothy.

Per a l’esmorzar, el dinar i el sopar, les futbolistes han de travessar el passadís i arribar al menjador privat. Allà els espe-ren tres taules, dues de dotze comensals i una, més gran, per
a trenta. En principi, no hi ha
seients fixos.

La premissa és que “el menjar i l’hotel formen part del descans i són clau perquè elles es puguin concentrar bé”, expliquen des de la Federació. I per aquesta raó, en aquesta Eurocopa de Suiza, per primera vegada, l’expedició de la selecció espanyola femenina disposa d’un maître. Es tracta d’Ángel García, que també sol acompanyar l’equip de Luis de la Fuente. El seu primer encàrrec és estructurar el menjador perquè les futbolistes ho tinguin tot a mà i ho trobin a la primera. “ Busquem una homogeneïtzació dels àpats , que siguin gairebé iguals, amb la mateixa disposició. Això crea una rutina quan les jugadores venen al menjador i ho fa fàcil i accessible per a elles”, explica García, que també es preocupa que hi hagi de tot. “I si falta res, ho aconseguim”, remarca.

Per exemple, el iogurt. “Al final és tema sobretot d’imatge. Si un veu una certa marca ja sembla que li agrada més. És visual
perquè el menjar entra pels ulls”, revela.

“És un bufet obert ric en amanides, pasta i arrossos i elles em pregunten: ‘Hi afegiries res més? En trec res?’”

A les maletes de la roja quan va aterrar el 29 de juny només hi havia un aliment: “Avui dia ho pots aconseguir tot menys el pernil, que sí que el vam portar d’ Espanya. Quan estàs un temps fora de casa sempre el trobes a faltar”, descobreix. Finalment, el maître també s’encarrega que tot estigui acabat de fer pel cuiner, Chus Acosta, a la recerca que “tot sigui molt fluid”.

D’elaborar els menús se
n’encarrega la nutricionista,
Noelia Rodrigo, que s’adapta a
la planificació de Tomé per a l’equip. “No és el mateix si hi
ha doble sessió, només camp, també gimnàs o dia de descans. Sempre cobrim les demandes amb diverses opcions”, aclareix.

Al bufet hi ha una varietat àmplia d’amanides i plats de pasta i arrossos. Són les mateixes jugadores les que gestionen les quantitats, però Rodrigo es passeja pel menjador i dona un cop d’ull als plats i les ajuda amb les eleccions. “Et van preguntant: ‘Això està bé?’, ‘hi afegiries una mica més?’, ‘en trec res?’ Volen optimitzar els plats partint del dia que van tenint o les sensacions”, diu.

La nutricionista de la selecció espanyola també està en contacte amb els clubs de les internacionals per tenir en compte si durant la temporada han seguit algun pla. En el grup no s’han trobat grans intoleràncies, com a molt alguna celiaquia no diagnosticada o algun patró de menjar menys carn.

La nit abans dels partits hi ha arròs amb llet i es va muntar un sopar temàtic amb pa bao, gyozes i sushi

El dia previ al partit cal carregar hidrats. “ Busquem aliments més rics en aquest nutrient. Per postres, hi posem arròs amb llet a la nit, coses que els agraden. No s’ha de veure com un premi, sinó com un aliat per ajudar-les a aconseguir els requeriments que tenen. Elles estan disposades a una demanda molt alta dels entrenaments i ens hem d’assegurar que es recuperen i que tenen prou energia per estar al 100% en els partits”, raona. El salmó i el pollastre són alguns plats estrella més els dies abans del partit.

Però ja són tres setmanes de concentració a Suïssa –i abans a Las Rozas– i la nutricionista vol innovar perquè les futbolistes no s’avorreixin dels àpats. “ Juguem amb sopars temàtics”, revela. “En vam fer un de temàtica asiàtica oriental amb pa bao, crestes japoneses i sushi”, detalla Noelia Rodrigo. Les semifinalistes tenen gana, dins i fora de la gespa.