La por a volar és alguna cosa al que s'enfronten una gran quantitat de persones abans de pujar a un avió. La realitat és que això no és una cosa que s'hagi d'assumir com la normalitat. Viatjar a una destinació -sigui per feina o per vacances- no ens ha de suposar grans esforços emocionals (de fet, volar pot suposar l'inici de l'aventura).
Així, parlem, des de La Vanguardia, amb Alfonso de Bertodano, pilot i psicòleg especialista a afrontar la por i fòbia a volar per saber com superar-lo.
Segons un expert
Perdre la por de volar
Com s'origina habitualment la por de volar i què ho diferencia d'altres fòbies?
La por de volar, quan ja arriba al grau de fòbia, està causada per múltiples causes i té una variabilitat interpersonal tremenda. No és el mateix, per exemple, per a un home jove que ha experimentat una situació traumàtica en un moment de vulnerabilitat que per a una dona que té fills petits.
Des de la seva experiència com a pilot, quins aspectes de l'aviació solen malinterpretar les persones amb por de volar?
Totes les situacions són malinterpretables per a una persona amb fòbia a volar i que és permanentment durant tot el vol en estat d'hipervigilància. Els sons, els moviments, les olors, etc. estaran subjectes a una interpretació negativa i mancada de fonament tècnic.
Les persones adeqüem la nostra manera de pensar al que estem sentint per justificar la por
Això ho fonamentava León Festinger en la seva Teoria de la Dissonància Cognitiva; les persones adeqüem la nostra manera de pensar al que estem sentint, és a dir, que totes les explicacions (irracionals) que es donen aquestes persones estan en la línia de justificar la seva por.
Que tècniques psicològiques o exercicis concrets recomana per gestionar l'ansietat abans i durant el vol?
Totes les tècniques enfocades en la reducció de l'ansietat ajudaran, però cal engranar-les amb una metodologia eficaç que englobi certs coneixements aeronàutics. Des de les tècniques terapèutiques clàssiques, les cognitivoconductuals, fins a les de tercera generació, les teràpies contextuals, hi ha moltes opcions que les poden ajudar.
Existeixen diferències entre la por de volar en persones que l'han experimentat sempre i en qui el desenvolupen de forma sobtada?
La por de volar, en grau de fòbia, ve descrita en el DSM V, que és el manual de diagnòstic, en el que estableix que aquesta fòbia ha de tenir una durada superior als sis mesos per ser considerada com tal, perquè moltes vegades és alguna cosa passatger subjecte a un moment vital i que després desapareix. Si després d'aquell temps cal tractar-la, ens centrarem més en la solució que en l'origen, encara que a aquest també cal fer-li atenció, lògicament.
Com pot ajudar la informació tècnica —sobre avions, estadístiques o procediments de seguretat— a reduir la por?
La por, com totes les emocions, requereix una interpretació del que viu la persona. En una fòbia, aquesta por és irracional i cal tractar-lo des d'un enfocament psicològic.
Moltes persones amb por de volar acudeixen a fonts divulgatives que no mesuren l'abast del seu contingut, podent desbloquejar noves pors
Per descomptat que el coneixement correcte, pot ajudar. El problema és que moltes persones amb por de volar acudeixen a la recerca d'aquell coneixement a fonts divulgatives que no mesuren l'abast del seu contingut i poden desbloquejar la por de situacions que abans no s'havien plantejat.
Quin tipus de pensaments o creences solen intensificar la por de volar i com es poden reestructurar de forma més realista?
En les persones amb una alta necessitat de control i en les quals tenen pensaments obsessius s'han de donar pautes addicionals. També els que han evitat volar en múltiples ocasions i els que han decidit que superaven la por amb base en volar molt han reforçat la seva por de volar i la seva sensació que no els superaran mai i això és una minva en la seva autoestima que també cal considerar.
Finalment, hi ha algun consell específic que sol donar com a pilot i psicòleg a persones que han de volar per primera vegada i senten un gran temor?
Caldria esbrinar d'on prové aquell temor, però en funció de la seva actitud poden fer-ho sols i, si és positiva, descobrir que volar és meravellós o, si és negativa, el seu pitjor malson que confirmi tot el que anticipaven. Com a consell, que pensin més en els motius del viatge que el porten a volar amb avió (vacances, visites a familiars, oferta de treball, etc.) que en el vol per si mateix, i que descobreixin que volar, efectivament, és meravellós.