El Congrés dels Diputats canvia avui de nom per dir-se Congrés sense més ni més. Es tracta d'una reforma instada pel PSOE i Sumar per reescriure el Reglament de la Cambra amb un llenguatge més inclusiu. Si la majoria parlamentària que dona suport al Govern es manté, els diputats seran “diputats i diputades” i es faran servir termes neutres per evitar lectures sexistes. Una discussió sense recorregut a les xarxes, que ja han emès el seu veredicte i no té res a veure amb el gènere: “S'ha perdut una oportunitat d'or d'anomenar-lo Congrés dels Imputats”, “Ni Congrés, ni Congresa, ni Congrese… La Cova d'Alí Babà”.
Alí Babà es converteix en tendència a compte de Cristóbal Montoro i el seu Equip Econòmic, que cridaven “obre't, Sèsam” a Hisenda per canviar lleis i rebaixar impostos a qui pagués per això. La ubicació física de la cova és un misteri. Durant els governs del PP es podria trobar al Congrés, el Ministeri d'Hisenda o el de l'Interior amb la seva policia patriòtica… El cas Montoro és el protagonista de centenars de milers de publicacions digitals desgranant les activitats suposadament delictives del seu antic despatx i torna a situar la batalla entre PP i PSOE en igualtat de fatals condicions en escàndols de corrupció.
L'exministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en una jornada sobre política fiscal
Ministres i seguidors socialistes actuen avui com si el cas Montoro esborrés el cas Cerdán, però no és més que una competició entre coixos. El PSOE s'ha oblidat del seu “triangle tòxic”, com des del Govern espanyol es va denominar la trama que implica Koldo García, José Luis Ábalos i Santos Cerdán, i l'han substituït pel “triangle de la corrupció del PP: Gürtel per a comissions, Kitchen per espiar rivals i Montoro per posar el BOE a la venda”, assenyala Óscar López. “Això no equilibra la balança. No insultin la intel·ligència dels espanyols”, replica Ester Muñoz des del PP.
Una vegada s'obre la cova, ningú no sap si els lladres són 40 o 400. No només Montoro copa l'àgora digital, en la seva línia apareixen xiringuitos, sous de campionat i nomenaments sense que ningú doni explicacions al PP. Els inspectors d'Hisenda diuen que “es parlava molt” dels tripijocs de Montoro i Rodrigo Rato, “que tot el Consell de Ministres ho sabia”.
I sempre Isabel Díaz Ayuso amb el seu capítol a part. El “palauet” a la serra de 4,3 milions comprat per la Comunitat de Madrid és un altre generador de greuges. Per a la presidenta de Madrid perquè els atacs són “personals” i a les xarxes perquè “el hall del xalet és més gran que els pisos dels seus votants”. “De l'àtic al palauet i sense pagar ni un euret. Ayuso sí que ha entès bé el liberalisme”, li retreuen.
El cas Montoro ha desbaratat l'argumentari digital del PP, que havia trobat en els tripijocs dels secretaris d'organització del PSOE una via d'aigua en la resistència de Pedro Sánchez i deixava en evidència els seus socis ofegant-los davant l'opinió pública. El president ha anat guanyant temps donant per fet que al setembre es reactivarien els titulars per les causes judicials que impliquen el PP, però no calia esperar tant.
Al costat de Montoro i Díaz Ayuso, que no falla mai, ha reaparegut Marcial Dorado i la seva “paraula de narco” a El Confidencial. Les xarxes escruten les seves paraules i el seu estilisme: “Mirin el rellotge: un Patek Philippe Nautilus. Entre 35.000 i 60.000 euros (...) Menteix més que parla, es contradiu. Això sí, llueix una morenor envejable”.
El narcotraficant va ser el protagonista de l'última setmana horribilis d'Alberto Núñez Feijóo a la campanya de les últimes eleccions generals i ara torna per rematar la feina. Només hi ha una foto? “Sopars, viatges, caps d'any plegats”, assegura el narco que reparteix a tort i a dret: “El PSOE em va oferir diners per deixar anar una bomba contra Feijóo”. Les urnes van parlar: va guanyar el PP, però el sistema parlamentari té l'última paraula. És el que té el Congrés, sense més ni més.
