L’expressió màgica és “cal conscienciar”. A qui? A tots nosaltres: no se us pot deixar sols! Per endolcir la píndola, els pastors no parlen de “ramat” sinó de “ciutadania”. En vista del tracte –i si no és gaire demanar– gairebé preferiria que em diguess in ovella, d’aquestes que belen, beee!, suavitzen la bugada i els nens comptaven en les nits d’insomni.
Els pantans de Catalunya estan gairebé al 80% i per celebrar-ho mig litoral manté el tall d’aigua a les dutxes de platja. I qui vulgui treure’s la sal que es compri un xalet amb jardí, piscina i dutxa exterior o llogui un iot i tots contents...
Els pantans estan gairebé plens i per celebrar-ho tanquem les dutxes de la platja...
Pel que sembla, putejar gratuïtament el poble forma part del procés de “conscienciació” perquè algun dia, potser, plourà poc i cal estar forjats en el sacrifici, les penúries i la correcció política. Quina alegria que tindria Mao Zedong, paladí del paternalisme i la reeducació!
Els ajuntaments de la costa van instal·lar dutxes al seu dia –no parlem del segle XIX– perquè treure’s la sorra de la platja és una petita comoditat d’aquestes que fan la vida més agradable als pagans –perdó, contribuents–, especialment als pelacanyes que van i tornen d’una platja sense els recursos per a una segona residència i els seus impostos –bastant elevats, per cert–. Tenim dutxes i pantans plens, però els tallem l’aigua...
Com sempre, el focus de l’assumpte no es dirigeix a les pèrdues abundants d’aigua per mal manteniment de les canonades o la insuficiència de dessalinitzadores. El focus de l’autoritat competent recau en el ciutadà del segle XXI amb aquesta habilitat psicològica que gasten les administracions per fer-te sentir culpable de tot. Pecadors! De manera que progressos que contribueixen al benestar li són negats, a tall de càstig bíblic. Visca el paternalisme!
Naturalment, si protestes, ets un negacionista del canvi climàtic, votant de Vox o una mala bèstia. Posats a conscienciar, estaria molt bé que els alcaldes conscienciessin els seus de no ficar la mà a la caixa, col·locar els amics o deixar per al qui vingui les infraestructures de pes. Urgeix més. I seria més pedagògic.
