Pur nervi i intensitat, es passa els partits corrent, pujant i baixant la banda dreta. Després de l’entrenament d’ahir, Ona Batlle (Vilassar de Mar, 10/VI/1999) arriba caminant a poc a poc. Sembla una altra quan se la sent parlar, tan pausada.
El món real i el virtual
Intento treballar al camp més que fora; sento que a Instagram hi perdo el temps: me l’he desinstal·lat”
Vostè és la més ràpida de l’Eurocopa, amb 30,5 km/h de velocitat punta. És una cosa que treballa?
M’ho han comentat, no n’estava al cas. És una dada positiva. Sent lateral o jugadora de banda veig la velocitat com una cosa positiva per ajudar l’equip.
Quan es cansa Ona Batlle?
Soc una jugadora que s’ha hagut d’esforçar pel que he passat. M’ha tocat viure moments de resistència. És una virtut que he guanyat any rere any, sobretot a Anglaterra. Intento donar el màxim en defensa i
en atac.
De petita ja era així de potent?
Sempre he jugat a la banda i ha estat
una de les meves característiques, però tinc la sensació que Manchester va significar un plus per a l’explosivitat i força.
Em va donar el que es necessita per tenir més resistència.
No són males companyes per la dreta Aitana i Mariona Caldentey.
Hi tinc molt bona relació. És molt fàcil jugar amb totes dues i fer combinacions. Però també amb l’Athenea quan entra. M’agrada perquè és una jugadora més vertical i podem buscar altres solucions. M’entenc bé amb totes.
Té fama de molt competitiva. No suporta perdre?
He de dir-te que no m’agrada perdre però no soc tan competitiva com soc al camp.
Es transforma?
Sí, diria que sí. En altres jocs no soc igual. Al camp vull guanyar-ho tot. A fora, no m’agrada perdre, però si alguna vegada passa, passo una mica més.
Només dos gols amb Espanya. Per què no xuta més?
No saps la quantitat de persones i de moments en què m’han dit que he de xutar més. Jo crec que és veure el moment exacte. És veritat que ho podria interioritzar més, però intento triar el moment. Hi ha vegades que dins del camp no es veu tan bé o tan fàcil com des de fora.
Tomé es va enfadar i va treure el caràcter per assegurar que Espanya no defensa malament. Què li sembla a vostè?
És que realment no és només una cosa de les defenses, sinó d’equip. Entre totes creem les oportunitats de marcar i totes participem en defensa. La nostra manera de defensar no és fàcil, és complicada: tirem la línia perquè el que volem és atacar.
Creu que hi ha gent que els està esperant per criticar-les així que perdin?
Sempre hi haurà els típics haters. Quan una selecció guanya sempre hi ha qui espera que perdi, però també sento molta gent que vol que guanyem. En aquest moment que cada vegada que creix més el futbol femení, sí que hi ha més haters, però també més fans. Hi ha més opinions.
Espanya encadena cinc semifinals seguides en grans tornejos. Què li diu?
Doncs que estem creixent. Creixent com a país i com a equip. Crec que ho estem fent tan bé perquè hem tingut un punt de maduració que ens ha permès competir millor, jugar de la manera com ho fem, crear un estil propi i una filosofia. I això és el que fa que continuem creixent més.
L’alemanya Klara Bühl és la jugadora que més regateja de l’Eurocopa i juga per l’esquerra. Està preparada?
He jugat diverses vegades contra Bühl, és una jugadora superpotent, molt bona, que se’n va per dins i per fora... Però a mi m’agraden aquests reptes de jugar contra les millors. És el que et fa créixer. Serà un repte per a l’equip frenar Bühl però també Brand, que està en una gran forma. Però és el nostre moment de parar-les i debilitar els punts forts que té Alemanya.
Hi ha ganes de revenja amb Alemanya pel bronze perdut als Jocs?
Aquell partit dels Jocs el recordo amb molt cansament a sobre. Anàvem arrossegant-nos, però no només nosaltres sinó les 22 jugadores que érem al camp. Sentia que ens costava molt arrencar i crear. El partit va ser difícil però, per mi, no té res a veure amb la semifinal d’ara. Nosaltres estem molt millor físicament i mentalment. Res a veure amb llavors.
Fa més ràbia perdre una final com la de la Champions a Lisboa tenint una generació històrica com aquesta, que també coincideix al Barça?
Perdre sempre fa ràbia. Sobretot perquè la final de la Champions és el partit més important de l’any. Però això ja és passat. Per nosaltres, l’endemà ja has de pensar en una altra cosa. Una setmana més tard ja havia d’intentar guanyar un altre títol. La Champions ja és passat, cal pensar en l’ara i treure la informació d’aquell dia per guanyar el que ara tens davant.
Va fer de directora esportiva en elfitxatge de Laia Aleixandri? L’hi vanpreguntar?
Jo? No, ni de bon tros, jo no em fico en aquestes coses. Òbviament m’encanta i m’alegro que vingui al Barcelona però jo no tinc res a veure-hi [riu].
Vostè va tornar el 2023. Què té el Barcelona que hi han tornat totes dues?
Tant per a mi com per a ella, és casa nostra. Era el nostre somni tornar i jugar al primer equip del Barça. Quan ens en vam anar
va ser amb la il·lusió de poder tornar. I aquestes il·lusions i aquests moments
que sempre has volgut viure és el que al
final et mou.
Només ha fet dues publicacions a Instagram a Suïssa, cap els 20 últims dies. Què és el que no li agrada del món de les xarxes socials?
Quan soc en les concentracions m’agrada bastant evadir-me. Em centro en el moment, intento llegir... Si soc molt a Instagram sento que perdo el temps. Fins i tot en aquesta concentració me l’he arribat a desinstal·lar. Per mi és una de les coses menys importants en aquestes competicions. Em va molt bé desconnectar mentalment i, si per això he de fer-ho, me’l desinstal·lo. Ja podré penjar fotos quan estigui de vacances.
Com Patri Guijarro, són líders a l’ombra. No les tenen en compte en els premis. Li molesta?
Jo no em puc comparar amb Patri Guijarro. Per mi, ella hi hauria de ser al 300%. Pel que fa a mi, jo treballo per ser millor cada dia i òbviament vull ser de les millors. Però si no soc a les llistes potser és perquè també hi ha altres laterals que són molt bones, com Lucy Bronze [anglesa], que continua, Gwinn [alemanya], que està lesionada, o Carpenter [australiana]. Jo treballo per ser la meva millor versió i la resta ja vindrà.
És excessiu tot el que envolta el futbol?
Intento treballar al camp, més que fora. Fora soc d’estar sense el mòbil, amb la meva gent... M’agrada més la vida quotidiana.
Qui és el més crític amb vostè?
Doncs no diria ningú de la meva família. Ells sempre em fan costat constantment, no parlem gaire de futbol i tampoc no em collen. Si he de quedar-me amb algú, la que més em colla soc jo mateixa. Al meu representant li dic que sigui exigent perquè jo ho soc. Però el meu psicòleg em diu: “Està bé que et collis, però també deixa’t portar”.
