Guerra en el waterpolo

Waterpolo

Els 14 clubs de les lligues de Divisió d’Honor i la Federació Espanyola s’enfronten per l’ampliació del nombre de fitxes de jugadors no espanyols

SINGAPORE (Singapore), 20/07/2025.- Unai Aguirre of Spain (R) in action during the Men Water Polo quarter-finals match between Montenegro and Spain at the World Aquatics Championships Singapore 2025 in Singapore, 20 July 2025. (España, Singapur) EFE/EPA/SIMON LIM

Imatge de l’Espanya-Montenegro de quarts de final del Mundial

SIMON LIM / EFE

Espanya ha estat, amb Grècia i Hongria, l’únic país que va posar les seves dues seleccions, la masculina –actual or europeu– i la femenina –vigent campiona olímpica–, entre els vuit semifinalistes del Mundial de waterpolo a Singapur. Senyal inequívoc d’ocupar un dels llocs d’honor en l’elit internacional. Tot i així, les aigües baixen revoltes en el waterpolo espanyol.

El conflicte entre la Federació Espanyola de Natació ( RFEN) i els 14 clubs de les lligues masculina i femenina de Divisió d’Honor va esclatar al març arran de les baixes per embaràs, gairebé alhora, de Judith Forca i Maica García. El CN Sabadell va voler substituir “per baixa laboral” les seves dues jugadores internacionals i l’ RFEN es va negar emparant-se amb la seva normativa: en el waterpolo espanyol no es pot contractar ningú amb fitxa d’un altre club, i tampoc un no espanyol, a l’estar limitat el nombre de places estrangeres (comunitàries o no) a quatre jugadors per plantilla.

Davant la pressió dels 14 clubs perquè es modifiqués la normativa per al curs pròxim, a finals de juny la Federació va presentar una proposta de reglamentació que recollia el cas de les baixes per embaràs i de llarga durada, les places de jugadors no espanyols i l’adequació a les noves directrius de la World Aquatics. L’ esborrany de l’ RFEN considera que a les plantilles dels clubs hi ha d’haver “un màxim de quatre jugadors que no tinguin nacionalitat esportiva espanyola”, és a dir, que no siguin seleccionables per Espanya.

Allà va explotar el CN Sabadell, que, sensibilitzat amb l’assumpte i prenent la iniciativa entre els clubs, va presentar esmenes a la proposta federativa “totalment il·legal”, segons Claudi Martí, president del club vallesà. L’entitat entén que limitar a quatre el nombre de jugadors “no espanyols”, encara que siguin comunitaris, “vulnera la llei Bosman” sobre la lliure circulació d’esportistes/treballadors i “seria il·legal”. I a més, considera “un despropòsit” la proposta de l’ RFEN sobre les baixes per embaràs i de llarga durada, segons la qual, es poden substituir les baixes, però no poden tornar a la competició en la mateixa temporada. “Des d’un punt de vista laboral és una aberració, s’està negant el dret a un treballador a reincorporar-se al seu lloc”.

Els clubs, amb el Sabadell al capdavant, demanen d’ampliar la quota de no espanyols a 5; l’RFEN diu que 4

Les al·legacions del CN Sabadell van tenir efecte... a mitges. L’ RFEN li va donar la raó, admetent que estava cometent una il·legalitat, per la qual cosa va fer arribar una nova proposta als clubs (de moment, de paraula), que esperen aquesta setmana per escrit: que a cada equip hi hagi 10 jugadors “de formació en equips espanyols entre els 12 i els 18 anys”, per la qual cosa obre la porta a només quatre jugadors no espanyols. En definitiva, igual que fins ara.

“És un frau de llei, així que el tornarem a impugnar”, avança Claudi Martí, “perquè s’està limitant la lliure circulació de jugadors comunitaris”.

La mesura de l’ RFEN pretén salvaguardar la formació de jugadors de casa i protegir les seleccions espanyoles davant la presència de forans. Entén que com més juguin els espanyols, més nivell tindran els clubs i les seleccions. Contactats per aquest diari, els responsables de la Federació van declinar contestar.

Per al CN Sabadell –i la majoria dels 14 clubs, però no tots–, la pretensió de la Federació “no és raonable”. “És desproporcionat obligar que 10 de 14 jugadores siguin espanyoles; al bàsquet femení, la quota és de 4 (de formació) sobre 12”, raona Martí, partidari d’una ampliació “conservadora” d’una cinquena fitxa no espanyola, quan “altres clubs demanen la lliure circulació de jugadors, sense límits”, sobretot els que tenen poc planter i poques possibilitats de fitxar els millors espanyols.

“És desproporcionat obligar que 10 de les 14 jugadores siguin espanyoles; al bàsquet són 4 de 12”

Ara l’ RFEN els propers dies haurà d’enviar als clubs un esborrany de nova normativa per sotmetre’l a votació de la comissió executiva, el 28 de juliol.

Es dona la circumstància que en competicions europees no hi ha restriccions sobre nacionalitats: hi pot jugar qualsevol.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...