El Pacte pel Padró de Catalunya ha creat un cisma entre els partits de dretes i d’esquerres en l’últim ple de juliol a Sant Cugat del Vallès. A proposta d’En Comú Podem, juntament amb ERC, el PSC i la CUP, dilluns es va presentar una moció perquè l’Ajuntament s’adherís a aquest pacte. Però per un sol vot no va prosperar, ja que Junts, PP i Vox hi van votar en contra. Segons el tinent d’alcaldia de Relacions Institucionals, Jordi Puigneró ( Junts), els partits que van presentar la proposta “no tenen credibilitat en matèria de política de padró, ja que, quan van governar –especialment amb la CUP al capdavant del padró– es va produir un caos absolut”.
Fa un mes, la Xarxa d’Entitats pel Padró ( XEP) va presentar el Pacte pel Padró, que es va firmar al Parlament de Catalunya amb el suport de la Comissió de Seguretat Pública, ERC, els Comuns, la CUP i més de 200 entitats, per aconseguir que els veïns de tots els municipis puguin empadronar-se “sense cap discriminació”. Arran d’aquest acord, diferents partits estan presentant mocions als ajuntaments catalans per donar-li suport.
Només la seu dels Serveis Socials de l’Ajuntament va arribar a tenir més de 500 empadronats
El cas de Sant Cugat és particular. Puigneró assenyala que, abans de l’arribada del tripartit (PSC, ERC i CUP) al govern local, a la ciutat es donaven de baixa del padró unes 1.000 persones a l’any”. “De fet –matisa–, la mitjana els últims 25 anys ha estat de 900 baixes anuals”. En canvi, durant el primer any del govern d’esquerres, el 2020, només es van donar de baixa cinc persones; el 2021, dues; i el 2023, set. Pel regidor santcugatenc, aquestes xifres no reflecteixen la realitat poblacional del municipi, per això considera que els responsables de llavors “no estaven acreditats” per gestionar aquesta àrea.
“Des de l’any passat, hem gestionat la baixa de més de 4.000 persones (2.547 el 2024, 985 des de principis d’aquest any i
722 per tramitar) que no complien amb la llei ni els requisits”, detalla el tinent d’alcaldia. “Algú
no havia fet els deures.
En aquest any i mig, hem posat ordre perquè el padró és una cosa seriosa i no pot ser un colador”, adverteix.
Una altra controvèrsia del ple va ser que els Serveis Socials de Sant Cugat del Vallès, ubicats a la casa Mònaco, tenien, fins fa poc, més de 500 persones empadronades. Puigneró qüestiona la xifra, que considera molt elevada, perquè “segons la llei han de ser persones “sense sostre” reals, que dormen al carrer, en una tenda de campanya o en un cotxe, perquè se les empadronin des de Serveis Socials, i això no és així”, lamenta. “És una xifra tres vegades superior a la de Sabadell –que té el doble de població que Sant Cugat–, quatre vegades més que Cerdanyola o Rubí en un equipament públic”. Aquests mesos, el govern de Josep Maria Vallès ha reduït la xifra a 400 persones.
En el ple municipal, la regidora d’En Comú Podem, Aina Balada, va criticar que el govern local “llança pilotes fora”. “ Puigneró ha culpat la CUP sense tenir en compte el context de la pandèmia i ha manipulat les dades”, va denunciar. Va acusar el govern local de fer “una gran feina per a l’extrema dreta”. Balada va defensar l’adhesió al Pacte pel Padró de Catalunya. “No
estem parlant de grans inversions, sinó de voluntat política”, va advertir.
Per la seva banda, el tinent d’alcaldia Bernat Picornell (ERC) va explicar que “el padró és una eina de justícia social per garantir l’accés als drets i ajuts municipals”, a serveis com l’educació, la sanitat o les prestacions socials.
La portaveu del PSC, Elena Vila, va afirmar que cal tornar a parlar del padró com un dret fonamental, perquè “no és un privilegi ni un luxe”.
La regidora de la CUP, Ariadna Sierra, va defensar que el padró “no és només una obligació legal, sinó també una qüestió de governar amb responsabilitat”.