El va veure de cua de l’ull, quan ja el tenia a sobre. “Jo sortia de sevillanes, anava pel carrer amb les companyes, teníem sopar de Nadal. Va passar molt de pressa. Hi havia un individu assegut a terra i ni tan sols el vaig veure aixecar-se. Sense dir res, em va picar a tot el nas amb un mòbil que portava a la mà”, recorda Eva C., veïna de Mollet del Vallès, de 57 anys. “Vaig començar a sagnar. Les meves amigues cridaven. Ell es tocava les parts íntimes i ens deia: ‘ Putes, que sou unes putes’. I que se’ns follaria i no sé què. En recordo poc, estava estabornida. Va sortir la gent de les botigues de la zona, el van tirar a terra, a cops. Estaven indignats. Ja l’havien vist atacar altres dones”.
El seu agressor, en efecte, era de sobres conegut per les autoritats municipals. Es tracta de C.N.S., un home d’uns trenta anys d’origen romanès amb problemes de salut mental, alcoholisme i drogodependència, i que entre el 2022 i el 2024 es va convertir en un problema de seguretat pública després de protagonitzar una quinzena d’agressions indiscriminades. La majoria contra dones i nens. Els primers conflictes amb la policia es remunten al 2011.
El cas condensa la impotència que sovint senten els ajuntaments pels seus limitats instruments per resoldre conflictes de convivència, diu l’alcaldessa, la socialista Mireia Dionisio.
Aquest espinós expedient ha portat el seu Ajuntament a desenvolupar un protocol, aprovat fa pocs dies, que ha de servir de base per afrontar aquest tipus de situacions i que volen oferir a qualsevol govern local.
És un “protocol d’acompanyament judicial i administratiu a les persones afectades per delictes, conflictes de convivència, actes incívics o molèsties greus”. “Tenim l’obligació de fer alguna cosa en defensa de l’interès general”, afirma Begoña Ballvé, directora dels serveis jurídics de Mollet.
C.N.S. està actualment en presó provisional, imputat per l’agressió sexual a una menor el febrer del 2024. En espera del judici, l’Ajuntament esprem les seves eines legals per impedir que torni a sortir en llibertat una vegada compleixi la pena. L’objectiu és aconseguir que sigui incapacitat i enviat a un centre tutelat, on podrà rebre el tractament que necessita i que l’home abandona així que torna al carrer, raona Dionisio.
No és fàcil. El Consistori ha vist rebutjades totes les seves peticions de personar-se en les causes penals en què està implicat el subjecte, i també que aquestes siguin acumulades i no jutjades per separat. El departament de serveis jurídics no ha tirat la tovallola i ha continuat enviant molts informes de serveis socials i de la policia municipal al fiscal per convence’l que demani la incapacitació del reincident. El maig, a l’última vista, C.N.S. va rebutjar fer-ho de manera voluntària.
Des del gener del 2022 i fins a la seva detenció el febrer del 2024, la policia municipal va registrar un total de 67 actuacions en què estava implicat: avisos per embriaguesa, molèsties, baralles i una quinzena d’agressions de diferent consideració.
L’eina neix després de 13 anys de conflictes amb un home que es nega a rebre ajuda
Des de donar una puntada de peu als patinets de dues nenes al carrer o trencar l’aparador d’una botiga tenda on es va refugiar una noia a la que molestava, altres de més greus com el cop de puny a Eva, ocorregut el 20 de desembre del 2022.
Gairebé totes les víctimes van rebutjar denunciar i les que ho van fer van veure majoritàriament com es resolia judicialment com un delicte lleu de lesions. Va ser el cas de l’ Eva, agredida el 20 de desembre del 2022. El judici es va celebrar l’endemà, al jutjat d’instrucció 5 de Mollet. “Un sense sentit”, resumeix ella. C.N.S. va ser condemnat a una multa de 3 euros diaris durant 40 dies i a una indemnització a la víctima de 175 euros per danys i perjudicis que no va pagar mai. El jutge també va imposar una ordre d’allunyament. L’Eva va continuar creuant-se durant mesos amb ell en supermercats i al carrer. Tres dies després del cop de puny, C.N.S. va atacar una veïna de 79 anys: la va tirar a terra i li va trencar el braç.
Hi va haver una protesta davant els jutjats, convocada per les víctimes. L’Ajuntament va enviar una carta al jutjat degà de Mollet i una altra a la Fiscalia de Granollers per sol·licitar personar-se en totes les causes penals en què estigués implicat aquest individu, així com que els procediments fossin acumulats “per a la millor defensa de les víctimes”. “Atesa la mida de la ciutat, el comportament del senyor C.N.S. està causant una greu alarma social, en perjudici de tota la ciutadania de Mollet del Vallès i en particular de l’Ajuntament –argumentava l’escrit–. El Consistori es veu en la necessitat de demanar auxili judicial a fi que es prenguin les mesures de seguretat necessàries per evitar que continuï sent un perill per als habitants d’aquesta ciutat, i especialment per a les dones i nenes”.
Calia actuar de pressa per evitar que la situació es desbordés, assegura Dionisio, que recorda que començaven a circular crides a les xarxes de ciutadans indignats que volien resoldre la situació amb els seus propis mètodes. “Ho vam aconseguir parar, amb molta pedagogia. Contactant directament amb les víctimes i les seves famílies, assegurant-los que no ens quedaríem de braços plegats i demanant calma”, explica l’alcaldessa.
“Hi ha una incongruència entre com et veu la llei i com et veuen els veïns, que no entenen que els diguis que el Codi Penal o no sé quina llei no ens permet fer res. Tens una persona descontrola- da, perquè un dia fa una cosa però no saps què pot fer l’endemà. Els veïns acudeixen a l’alcalde per demanar que doni una resposta, però la llei no et deixa”, lamenta Dionisio.
El novembre del 2019 un acord de l’ Audiència Provincial de Barcelona va establir que les persones jurídiques públiques només es podrien personar amb una “habilitació expressa amb rang de llei que delimiti objectivament i subjectivament l’exercici de l’acció penal, sense que s’accepti una simple connexió entre el delicte i l’exercici de competències atribuïdes a l’ens públic”. Per això el municipi no pot exercir l’acusació ni demanar mesures.
L’única possibilitat, explica José Francisco Muñoz, cap de la policia municipal, és treballar “de manera transversal” des de tots els departaments municipals. “ Treballem conjuntament i coordinats tots els serveis públics. Analitzem la situació i explorem vies de solució”, assenyala.
“ Preparem Vam preparar un expedient i ens personem vam personar com a part interessada en el jutjat. Apel·lant a la convivència, a la conflictivitat veïnal i la seguretat ciutadana, recopilem vam recopilar antecedents, i intentem vam intentar demostrar la necessitat que té aquesta persona de ser atesa per la seva seguretat i salut, necessitem vam necessitar que permetin fer una valoració professional metgessa forçosa, involuntària, perquè la persona rebi una valoració, pronòstic i tractament necessari”.
“Els veïns acudeixen a mi per demanar que doni una resposta, però la llei no et deixa”, explica l’alcaldessa
Una de les advocades d’ofici que van assistir C.N.S recorda vagament el seu client, un més en l’assistència gratuïta. “Amb prou feines vaig tenir-hi tracte, de manera que no conec les seves circumstàncies”. L’ Il·lustre Col·legi d’Advocats de Granollers, encarregat del torn d’ofici de Mollet, al·lega que “per protecció de dades” no pot facilitar ni tan sols quins altres advocats estaven de guàrdia els dies que C.N.S. va ser detingut.
