Alguns –la majoria, entenc i espero, perquè les vacances són una fortuna– se’n van aviat de vacances. Cada ocasió de fer una pausa i recuperar-se és una invitació a prendre’s un respir, descansar, recarregar bateries i repensar les nostres vides, d’una manera més o menys natural i, si és possible, fugint de grandiloqüències. Toca avançar, també des del repòs. Donar espai a sentir. Tenir més temps. Mirar les coses amb perspectiva. Deixar-se anar. Filtrar. Actuar menys, guiant-nos ja no per la pressió o la urgència, sinó per la convicció de les intuïcions, la consciència i els instints. Ballar silenciosament amb somnis i fantasmes, al ritme de la pròpia intimitat.
En la part pràctica, intentem exercir de la millor manera possible les nostres opcions: Moure’s o estar quiet. Llegir o dormir. Nedar o escalar. Callar o parlar. Cuinar o escalfar al microones. Ser una mica més eremites o més socials. (Re)connectar amb les arrels o buscar espais exòtics i nous.... Tocar la guitarra o escoltar el refilet dels ocells o el so generós del mar. Veure gent estimada, oblidats del WhatsApp.
Toca avançar, també des del repòs. Donar espai a sentir. Tenir més temps. Mirar les coses amb perspectiva. Deixar-se anar
L’estiu és una mirada a dos mons. Vasco Núñez de Balboa va travessar l’istme de Panamà des de la banda del mar Carib (Atlàntic) fins a arribar a l’oceà Pacífic el setembre del 1513. Stefan Zweig explica, en un dels bellíssims retrats de Moments estel·lars de la humanitat, aquest moment crucial quan va pujar a una muntanya a la regió del Darién, a prop de l’actual costa pacífica panamenya, i des d’allà va veure per primera vegada el “Mar del Sud” (com el va anomenar llavors). Tot i que no hi ha constància històrica ni geogràfica que des d’aquell punt es veiés també el mar Carib –per això segurament no va veure mai els dos oceans alhora–, sabem que hi ha un moment en què algú, potser per primer cop, va documentar amb la seva mirada i testimoni que hi havia dos oceans, plens d’infinita esplendor. Fa estremir pensar en qui ho va viure. Un moment estel·lar de la humanitat. Aquells que semblen estar només a l’abast dels conqueridors.
Lee tambiénÉs estiu i podrem llegir
Però hi ha altres espais i llocs i pensaments i sentiments que també estan al nostre abast per conquerir-los. L’estiu és exactament això, encara que sigui una cosa més quotidiana i es repeteixi amb cadència anual, no deixa de ser un fet poderós: viure la pausa estival com una ocasió de descobrir aquells dos oceans que sempre coexisteixen davant els nostres ulls. Arribar a veure’ls, encara que no siguem del tot conscients de l’abast del que veiem. Una línia de terra estreta que els separa i, alhora, uneix. L’estiu convida a mirar i respirar.