Salvador Illa va superar el ple sobre la corrupció del PSOE sense despentinar-se, però el més interessant de la sessió va ser el seu acte de fe en la bondat de la política, una cosa que resultaria una extravagància al Congrés, on cada ple és un Vietnam. El president de la Generalitat va pujar a l’estrada per proclamar: “Crec en la bondat de la política, però no vaig amb el lliri a la mà. Hi ha persones honestes i honrades que amb el poder es corrompen”. I va afirmar a continuació que algunes pomes podrides no poden ocultar la gran tasca que exerceixen els servidors públics.
Se li atribueix a Oscar Wilde la frase “puc resistir-ho tot menys la temptació”, que podria ser una mala justificació quan declarin els polítics a dreta i esquerra que han fet un mal ús del càrrec, en benefici propi. La temptació viu a dalt va ser una pel·lícula de Billy Wilder, el títol de la qual serveix per a la política, perquè a dalt és on es decideixen les concessions, que fan dubtar els paios de fràgil honestedat, com li passava a Tom Ewell amb Marilyn Monroe.
Illa va fer al Parlament un acte de fe en la bondat de la política
El poder de la bondat és un gran actiu en un escenari d’individualismes i confrontació. Dir això, en uns moments en què els monstres dominen la Terra, pot semblar un exercici de beateria. Però la veritat és que fins i tot la Mostra de Venècia té enguany com a fil conductor la monstruositat, des de Frankenstein fins a Trump, de Mussolini a Putin, cosa que és una manera de contraposar-la a la bondat, a la tolerància, a la magnanimitat. Albert Camus recomanava practicar la bondat per endolcir el terrible sabor de la justícia en un món injust.
Lee tambiénEl preludi d’una bonica enemistat
Ens passem els dies parlant més que mai de l’honestedat dels polítics, oblidant parlar de la seva bondat, un concepte que és indispensable per a la regeneració democràtica, que s’hauria de sustentar en la regeneració moral. Marilyn Monroe, a La temptació viu a dalt, exclama a l’apartament d’ Ewell: “Això deu ser música clàssica. Ho he endevinat perquè no canten!”. Igualment, en els polítics, la bondat s’hauria de reconèixer en les actituds, sense necessitat d’escoltar els discursos.