Una vegada més, llegeixo La Segunda República española, crònica parlamentària de Josep Pla. És un llibre boníssim, que té 1.800 pàgines.
Això explica per què “una vegada més”. Ja he arribat a la pàgina 676, a la crònica del 28 de setembre del 1933, titulada “El sentit del govern de Lerroux”. A veure si aquest estiu, dia a dia, crònica a crònica, avanço almenys fins a la penúltima, “el senyor Ventosa exposa la gravetat de la situació”. És de l'1 d'abril del 1936.
El llibre té un pròleg on trobo una frase de l'editor Josep Vergés, referint-se al Parlament: “És una gran representació teatral de la qual els actors no saben el final”.
Ara assistim a una gran representació teatral. Bons i dolents, dolents i bons, dolents i dolents. Fa l'efecte que cap dels “pares de la pàtria” sap el que és la pàtria. I si algun ho sap, li importa un rave.
Fa l'efecte que cap dels “pares de la pàtria” sap el que és la pàtria; i si algun ho sap, li importa un rave
Sembla que tots estan ben pagats. Alguns, amb sous vergonyosament extres, perquè han fet les martingales necessàries per acabar bé el mes, l'any, el lustre… i més.
Tothom sabem quin va ser el final de la representació teatral que va començar el 1931 i va acabar el 1939.
Hi va haver avisos al llarg dels anys. A començaments del 1932, Pla diu que hi ha un “estat de guerra civil larvada”.
Lee tambiénEl seleccionador nacional
Callo i copio: “La Primera República va originar la tercera guerra carlina. La Segona va originar la guerra civil. Les Corts del Front Popular van crear un bàndol de la guerra civil. L'assassinat de Calvo Sotelo va ser l'espurna que va crear el bàndol contrari. I així es va armar la guerra civil. Època abjecta, inútil, típicament espanyola, misèria pura i impressionant”.
Acaba dient que “tot el problema consisteix a jutjar quin avenir té la moderació a Espanya”.
Jo no soc qui per donar consells, però m'atreveixo a donar-ne un, als membres del Congrés dels Diputats: no feu l'idiota. Porque jo sé com acaba la representació teatral. Malament.
P. S. Ya sé que Pla era a sou de Cambó. Però això no és excusa per ignorar el que va passar i els seus avisos continus del terrorífic final.