De l'avi autoritari a l'avi còmplice

El rol que exerceixen els avis –avui se celebra el dia dels avis als països d'influència catòlica- i els valors que transmeten s'han anat transformant i adaptant els constants canvis socials. Ara s'han convertit, en moltes ocasions, en els cangurs dels seus nets i als salvavides dels seus fills per acompanyar als nens a les extraescolars o durant els mesos d'estiu, mentre els seus pares no poden començar les vacances. 

El professor de Sociologia a la Universitat Ramon Llull, Jordi Busquet, explica que les transformacions socials han canviat les relacions familiars i, per tant, el rol dels avis en les famílies. Per exemple, esmenta que les llars ara són més petites que abans. Fa molts anys, la família extensa convivia en una mateixa casa: pares, fills, avis i oncles. Però ara els pisos són més petits i els avis solen viure en cases o finques properes als habitatges dels seus fills. 

Nova relació avis-nets

Els avis compleixen el rol de col·laboradors en el compte dels seus nets, la qual cosa crea un acostament entre tots dos

Busquet afegeix que aquesta nova organització de les llars fa que els avis, si viuen a prop dels seus fills i es mantenen en bones condicions de salut, compleixin ara el rol de col·laboradors en el compte dels seus nets, la qual cosa crea un acostament i un contacte intensiu entre ells, basat en l'afecte i en la proximitat. “La relació avis-nets ja no es basa en una relació de poder o autoritat dins de la mateixa casa, ara és una relació basada en l'afecte i en la complicitat fora de la llar”, explica.

Lee también

¿Están los abuelos para malcriar a los nietos o deben seguir las indicaciones de los padres?

RAC1 | Víctor Endrino Cuesta

“No entiendo cómo mis hijos educan a mis nietos”: abuelos y conflictos en la crianza

Aminie Filippi

Aquest nou rol dels avis s'intensifica, segons aquest expert, per la creixent participació de les dones al món laboral. “Atès que les dones treballen fora de casa i tenen poc temps, el recurs dels avis és important perquè poden col·laborar i ajudar cuidant els nens, la qual cosa al seu torn els genera satisfacció als grans”, anota. També assenyala que ara hi ha més àvies que han treballat fora de casa i que han estat directores d'oficina, per exemple, que són molt diferents al model d'àvies que s'han dedicat a ser mestresses de casa tota la seva vida. 

Laura Cerdán, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, assegura que els avis exerceixen amb els seus nets un paper més relaxat, permissiu i menys estructurat que els pares. Anota que els avis solen ser més flexibles i permeten als seus nets saltar-se els límits que els pares han establert, i per això la relació amb els avis moltes vegades està marcada per la diversió i l'entreteniment.

Els avis solen permetre'ls als seus nets saltar-se els límits que els pares han establert

Laura CerdánProfessora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC

Per la seva part, Busquet afegeix que aquesta diferència respecte a la relació pare-fill s'accentua encara més quan els fills arriben a l'adolescència. “Experimenten una ruptura amb els pares, però els avis en general sempre estan allà, són un referent, una persona de confiança i a la qual admiren”, assegura.

D'altra banda, el salt generacional que existeix entre avis i nets permet que hi hagi un ensenyament mutu entre tots dos. Segons explica Cerdán, els avis són una font de coneixement de la història familiar i de la història en general, ja que li transmeten als seus nets anècdotes d'una època que per a ells és molt diferent. “Un nen que tingui avis que han viscut en la postguerra, per exemple, es nodrirà d'una sèrie de relats molt enriquidors sobre generacions que a aquell nen li estan quedant molt lluny”, assenyala. 

Lee también

Abuelas que cuidan de los nietos: “Quiero poder decir ‘no’ y que no se me mire mal”

Ana M. Longo

A més, Cerdán assegura que les històries familiars que els transmeten li donen al nen un sentiment de pertinença a aquella família, la sensació de tenir arrels, per la qual cosa els avis poden ser importants per a la formació del sentit d'identitat dels seus nets. Explica també que poden brindar un sentit de seguretat i de sentir-se estimats quan els grans exerceixen el rol de cuidadors.

Segons aquesta experta, els nens que passen temps amb els seus avis solen desenvolupar més la intel·ligència emocional i, a més, veuen aquestes persones grans com a referents: “Els nens aprenen amb ells una altra manera d'abordar la vida, de lluitar amb les emocions, de treballar l'empatia i altres habilitats socials”.

Però els avis també poden ensenyar-los als nens conceptes com el pas del temps, afirma Cerdán: “En molts casos, el primer contacte directe amb la mort és quan mor un dels avis. Els ensenyen també que el temps va passant i que les generacions es van fent més grans”.

Beneficis en la salut mental

Els nets poden protegir els seus avis de sentir-se sols o de patir problemes emocionals com a depressió

Els nens i adolescents, per la seva part, exerceixen el rol de mestres dels seus avis a l'ensenyar-los a viure d'una forma més intensa i vital, segons Cerdán. “Els avis reviuen aquella innocència i aquella vitalitat que es va perdent en la vida adulta”, afegeix. Així mateix, afirma que els nets poden protegir els seus avis de sentir-se sols o de patir problemes emocionals com la depressió.

I clarament, els nets exerceixen el rol de mestres dels seus avis quan es tracta de tecnologia, com les xarxes socials, jocs al mòbil o les videotrucades. Busquet destaca que existeix una paradoxa respecte a la tecnologia, ja que d'una banda aguditza les diferències culturals entre les diferents generacions, però també poden unir-los quan els grans demanen consells als seus nets per utilitzar el mòbil o algunes aplicacions.

“Tenir una relació sana amb els avis és molt enriquidor. Són les persones que t'ofereixen un amor incondicional, que tenen temps per jugar, per escoltar-te i acompanyar-te sense demanar res a canvi, i això és meravellós”, opina Cerdán.