La derrota del decret antiapagades de dimarts passat al Congrés ha generat un gran malestar al sector elèctric per les conseqüències econòmiques que comporta. Exagerada o no la xifra de 200.000 milions en inversions que poden perdre’s segons el càlcul d’una consultora, la realitat és que no és una bona notícia per a la imatge externa del nostre país. El malestar no se circumscriu només al Govern central, per no haver pogut consensuar l’acord amb els seus socis, sinó que s’estén també al Partit Popular perquè consideren que ha prevalgut el seu interès a desgastar l’ Executiu de Pedro Sánchez per damunt dels interessos que més li convenien al país. En el cas del PP ha pogut influir també el recent descobriment de les presumptes irregularitats comeses per Cristóbal Montoro, amb tracte de favor a companyies gasístiques, i que els populars no volguessin aparèixer com rescatadors d’aquestes empreses en aquests precisos moments.
El cert és que poques vegades una votació havia reunit un consens tan ampli a l’hora de lamentar-ne les conseqüències. Des de les organitzacions empresarials fins a les oenagés ecologistes han coincidit a assenyalar que la derrota del decret és un endarreriment per a Espanya. Alguns van parlar d’una segona apagada: la primera va ser una fallada elèctrica, i la segona ha estat una fallada política.
En aquest context, les grans empreses del sector no dissimulen la seva contrarietat. El conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, no va descartar dijous anar als tribunals per defensar-se per les pèrdues causades per l’apagada, mentre el president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, assenyalava que els seus objectius d’inversió se centraven en el Regne Unit i els Estats Units i que no veia gaire clara la situació espanyola, en què la negociació per a una ampliació de la vida útil de les nuclears no està sobre la taula.
I ara què? Tant Sánchez, des de l’avió que el portava a Espanya procedent del Paraguai, com Feijóo han assegurat que presentaran projectes alternatius perquè aquestes inversions i les reformes que es volien plantejar es puguin dur a terme. Caldrà veure-ho. De moment, haurem d’esperar el pròxim període de sessions. Ves que no hi hagi una tercera apagada.
