S’acaba el curs polític i Barcelona entra en el mes de guaret públic només alterat pels passejos, sovint més forçats que desitjats, dels regidors per les festes de Gràcia i Sants a ple agost. Ahir es va celebrar el ple municipal del mes de juliol, un conclave que va deixar alguns titulars –l’aprovació de l’increment de la taxa turística o el desig que l’IBI sigui més car per als grans tenidors–, però que sobretot va servir per deixar clar que la segona meitat del mandat serà menys executiva i més d’aparador per als grups municipals, ja sigui per l’elecció pendent del seu candidat o per la selecció de naus temàtiques.
Els 21 mesos que falten per a les eleccions del maig del 2027, sobretot per a un govern tan en minoria com el del PSC a la capital catalana, seran poc proclius als focs artificials i els grans cops de volant. La segona part del mandat municipal sol ser temps de recol·lecció. I si cal sembrar, que sigui sota teulada, sense ensurts. A cop segur. Obstruït ara per ara l’acord sobre la reforma de la reserva del 30% d’habitatge públic en noves construccions i grans rehabilitacions, l’alcalde Jaume Collboni pot aspirar, en la categoria de grans afers de ciutat, a actualitzar l’ordenança de civisme pactant amb Junts. Poc més.
L’Ajuntament calcula que amb els nous gravàmens es podrien recaptar 150 milions a l’any
Però també pot prendre decisions que no requereixen acord polític (les mesures anunciades sobre mobilitat al Park Güell o la reducció de terminals per a creuers al port, per exemple) i marcar l’agenda i el rumb ideològic, com va passar ahir divendres al saló de Carles Pi i Sunyer.
Va ser Esquerra qui va escampar les llavors. La presidenta del grup municipal republicà, Elisenda Alamany, va presentar una proposició destinada a doblar la quantia de la taxa turística els pròxims quatre anys, de manera que el 2029 se situï en els vuit euros, a raó d’un euro més per exercici a partir del 2026. Ara està en quatre euros. Va ser el primer déjà vu amb aroma de tripartit de la sessió plenària, ja que la iniciativa va tirar endavant amb els vots favorables del PSC, ERC i Barcelona en Comú, un total de 24 regidors, tres més dels 21 que marca la majoria que obre el cel.
El que es va aprovar, tot i això, és una declaració d’intencions, però en comptar amb el vot favorable del govern, d’alguna manera podria considerar-se èticament vinculant. Així ho va confirmar el tinent d’alcalde d’ Economia, Jordi Valls, que va anunciar, en una atenció a la premsa, que la idea és que les ordenances fiscals de l’any que ve, que han de negociar-se a partir de l’octubre, ja prevegin tant l’euro de més per al 2026 com el full de ruta previst fins al 2029.
A l’increment avalat ahir pel ple municipal cal afegir-hi l’impost de característiques semblants que el Govern va impulsar el 2012 i que ara és en debat al Parlament amb la idea d’actualitzar-lo, és a dir, d’encarir-lo, cosa que hauria de passar a l’octubre després del fallit intent de mitjans de juny.
Si es compleix el calendari, un turista que tanqui la dècada visitant Barcelona podria pagar entre 12,50 i 15 euros per nit (la taxa municipal és fixa, però el gravamen de la Generalitat va en funció de la categoria de l’allotjament). Una parella amb tres fills que s’allotgi en un hotel de cinc estrelles, per posar el cas més extrem, haurà de desemborsar 75 euros cada dia. De manera que, si passen tres nits, el cost ascendirà a 225 euros.
Sobre la possibilitat de desestabilitzar la taxa, és a dir, que no costi el mateix a l’agost que al febrer, Valls va dir que aquesta és una reflexió que pot aplicar-se a municipis com Salou o Lloret de Mar, on passar la nit a ple hivern és tan poc habitual com esperar que et serveixin unes carxofes fresques al febrer. No és temporada. Tot aquest debat al costat mar de Sant Jaume, tot i això, no ha comptat encara amb el concurs del Gremi d’Hotelers, que molt probablement no combregarà en excés amb la idea. Una altra cantarella serà la d’Apartur, la patronal dels pisos turístics, que prou baralla té amb el pla de l’Ajuntament d’esborrar el sector del mapa el 2028 amb la no renovació de les llicències. Preguntat sobre si la mesura destil·la cert tuf de turismofòbia, el regidor del PSC, que va detallar que dels 100 milions que ja es recapten es podria passar a 150 milions anuals, va indicar que hi ha moltes ciutats, com Màlaga o Toledo, que van pel mateix camí. “No és de dretes o d’esquerres, és de sentit comú”, va afegir al debat Alamany. Per part de Junts, que es va
abstenir, Damià Calvet va instar a buscar una “fórmula equilibrada que no criminalitzi el turisme”.
El segon moment tripartit del matí va tenir lloc a iniciativa de BComú, que va plantejar impulsar una reforma estatal de la llei d’ Hisendes Locals, de manera que Barcelona pugui encarir l’IBI als grans tenidors. Clàssics d’abans: PSC, Comuns i Esquerra, a favor; Junts, PP i Vox, en contra.
On sí que hi va haver unanimitat (amb abstenció de Vox) va ser a les medalles d’Honor a 25 entitats i personalitats. A títol pòstum, es va aprovar concedir-les, entre d’altres, al periodista de La Vanguardia Óscar Muñoz i al cuiner Fermí Puig, enyorats i referents, tots dos, en els àmbits que van marcar la seva vida i la de tants altres. Per la bona i propera gastronomia i per haver explicat Barcelona com a ningú.