‘Flashing lights’
Juan Avellaneda coneix bé el món de la moda des de dins i me’l descriu com una jungla amb girafes i gaseles, hienes, lleons i zebres –“l’animal més fashion ”–: ell es veu com un guepard estilitzat i relaxat que observa. Explica el que sap a Flashing lights (Lunwerg), novel·la molt visual: “La vaig escriure mirant fotos de persones que inspiren els meus personatges, perfumava l’ estança, tancava els ulls... i afloraven imatges i escenes”. La protagonista és l’Olympia (top modelde bona família) i també un dissenyador, Jon Hurritza: tots dos tenen aspectes d’ Avellaneda. M’assenyala que a les top model abans estel·lars avui les substitueixen influencers de moda en xarxes, com ho és ell mateix (@avellaneda_eu, @avellaneda_official). Ara somia amb Corea del Sud, un focus de creativitat.
Divuit milions de visites!
Tinc 800.000 seguidors a TikTok i Instagram...
Què els explica?
Comento el vestuari de figures públiques que veus en revistes i tele, analitzo tendències en moda, vaig a passarel·les, estudio desfilades, col·leccions...
Tant li agrada la moda?
La moda ho és tot! És la meva passió, dona sentit a la meva vida.
Des de quan?
Em recordo de nen fullejant revistes i dibuixant vestits. A la biblioteca.
Quina biblioteca?
La dels meus pares: es dedicaven a l’edició, a la premsa. El meu lloc favorit és... una biblioteca! I un vestidor.
En té?
Sí, tot i que aspiro a tenir el dormitori en una biblioteca, com el que s’ha fet el meu admirat interiorista Luis Bustamente.
Quin dissenyador el va inspirar més?
En una revista vaig veure la foto de Helmut Newron d’una model vestida a l’estil masculí per Saint Laurent, en un estret carrer del París nocturn, llum de fanals...
Què va sentir?
Que jo volia pertànyer a aquell univers!
Quin va ser el seu primer disseny?
El vestit de la meva primera comunió.
No!
Em vaig entossudir a fer-me’l jo: ratlla diplomàtica doble, gris colom, pantalons del mateix to, corbata, sabates Oxford negres.
Què va passar després?
Vaig estudiar enginyeria per desig familiar i era director de comunicació d’un banc...
No era el seu món.
Vaig aplicar idees de la moda, vaig aprendre... però el diumenge a la tarda plorava.
Senyal inequívoc: la vida no anava bé!
En un viatge de feina... em vaig desmaiar. Vaig recobrar la consciència en un hospital. Vaig patir un càncer de testicles...
Senyals...
Sí. Havia d’agafar les regnes de la meva vida. Ho vaig deixar tot i em vaig arriscar: vaig oferir idees de moda a Luis Sans, de Santa Eulalia. Em va ajudar! Hi col·laboro.
Ha dissenyat col·leccions?
De dona i d’home. I viatjo i veig totes les col·leccions i passarel·les, començant per la Setmana de la Moda de París.
Defineixi el seu estil.
Prenc la tradició per portar-la, amb respecte, al present. Com em diverteixo!
Els més grans dissenyadors són...
Yves Saint Laurent: va gosar vestir la dona d’una altra manera; i Tom Ford: des dels noranta va redefinir la indústria de la moda, atrevit,sexi amb subtilesa, elegant...
Què és l’elegància, Avellaneda?
L’elegància és ser tu mateix, Amela.
En què consisteix “ser tu mateix”?
A sentir-te còmode i segur amb el que portes. Si t’encongeixes o et sents disfressat... no ets tu. L’impostor no és elegant.
És elegant la persona sincera.
El triomf no és cap altra cosa que ser fidel a tu mateix: és no necessitar comparar-te.
Doncs les xarxes ens inciten a comparar-nos tota l’estona.
Si alguna cosa a les xarxes t’inspira, pot ajudar-te a marcar-te objectius per trobar-te a tu mateix. Però sempre amb consciència... o seràs un frustrat permanent.
Aquesta seria la part tòxica de la moda.
Considero tòxic subratllar la joventut com a valor superior, quan el cas és que mai no és tard per ser creatiu o elegant.
Què és la bellesa?
Tot el que et reporti pau és bonic. La bellesa és el que ens salva l’ànima.
S’ha dit que la bellesa és superficial.
La bellesa és profunda sempre. Es tracta d’apreciar-la.
Tira floretes al proïsme?
“Et veig estupenda”, dic, i punt. Mai: “Se’t veu bé, què t’has fet?”. Estàs dient-li que sol estar malament! No diria mai “que guapa, estàs més prima”...
Perquè estàs dient-li que sol tenir sobrepès, oi?
A mi em diuen “que prim, que bé!” i això em fereix, perquè veure’m prim a mi m’acomplexa, jo voldria tenir més volum.
Quins dos objectes porta vostè sempre a la seva maleta?
Una planxa. Petitona, plana. Necessito sortir de l’habitació acabat de planxar. I porto sempre també un perfum de roses.
Per què de roses?
Era el de la meva àvia i m’encantava! Em dona embranzida. Perfums i colors no tenen gènere: abans el color de l’ home poderós era el rosa, i el celeste era el de la dona.
Puc vestir bé amb pocs diners?
L’estil no es compra amb diners.
Vaig de compres: compro deu peces vulgars... o només una de qualitat?
Qualitat. Durarà, la combinaràs amb d’altres. Les vulgars et cansaran i les llençaràs.
Doni’m un consell per vestir bé.
Prova, diverteix-te, segueix la intuïció.
