La pressió que exerceix la policia i la justícia contra la delinqüència dona fruit. El delicte a Barcelona ha descendit un 8,8% l’últim semestre, i arreu de Catalunya, un 4,6%. Els Mossos d’Esquadra van practicar un 5,3% més de detencions el primer semestre i els jutges van dictar 570 sentències més que l’any anterior gràcies al reforç dels cinc jutjats penals per combatre el lladre multireincident. L’activitat policial i judicial més gran, però, té una contrapartida: la població penitenciària ha experimentat un creixement i l’ocupació dels centres se situa en el 92%, segons dades facilitades per la Conselleria de Justícia a La Vanguardia.
Per primera vegada des del 2014 s’han superat els 9.000 interns i la capacitat dels penals d’allotjar més reclusos està al límit. Segons les estadístiques que recopila Justícia, en data 30 de juny d’aquest any es va arribar a la xifra de 9.029 interns. Per trobar uns registres tan alts cal remuntar-se al 2014, quan la població penitenciària era de 9.294 presos, si bé cal remarcar que hi havia un centre més, la Model, que allotjava els presos preventius de Barcelona.
Justícia descarta que “la situació sigui problemàtica” i diu que està preparada per a tots els escenaris
Un portaveu de la Conselleria de Justícia fa una crida a la calma i de moment descarta que “la situació sigui problemàtica”, si bé reconeix que el departament treballa “a tots els escenaris”, sigui que “el creixement s’aturi, s’estabilitzi o es mantingui”. “El departament té solucions previstes per mantenir el criteri de dos interns per cel·la i una distribució que asseguri la convivència a tota hora”, i afegeix “que la coordinació entre les unitats permet que, quan sigui necessari, es puguin traslladar als interns d’un mòdul a un altre per mantenir sempre una distribució perquè cada reclús disposi del seu espai i evitar situacions de saturació i tensió”.
El 2010 i el 2011 la xifra de presos era encara més alta i superava els 10.000 interns, però des del 2014 la població penitenciària va anar descendint fins al punt que el 2017, amb 8.367 interns, el Departament de Justícia, que llavors pilotava el conseller Carles Mundó, va prendre la decisió de tancar la Model i repartir els presos del penal barceloní per la resta de presons catalanes. El parèntesi delinqüencial que va viure Catalunya –i la resta d’ Espanya– durant els anys de la covid també va tenir una translació a les presons, on la població penitenciària va descendir. La delinqüència va baixar i, consegüentment, el nombre de presos va disminuir.
Tot i això, des de gener del 2023, amb la recuperació total de l’activitat econòmica i social, el delicte va tornar a repuntar i les presons es van anar omplint una altra vegada. De 7.729 presos van passar a 8.028 el 2024, fins a arribar als 9.029 el juny del 2025. En tan sols dos anys i mig, la població penitenciària ha augmentat 1.300 interns i tensa les presons de Catalunya.
“El problema és que els presos que entren són cada vegada més violents i no els pots dividir ni barrejar amb la resta de presos. El règim ordinari està al límit, però encara és més preocupant la situació dels departaments de règim tancat ( DERT). No hi ha ni espai ni personal per fer front a les necessitats”, denuncia Montse Balaguer, portaveu de la UGT Presons. Afegeix: “Al departament de règim tancat hi van els interns més perillosos i els sancionats per mal comportament i cada vegada hi ha més primers graus i sancionats. El règim tancat està molt tensat i ens falta espai”.
En aquesta línia, en una comunicació que va enviar el departament de serveis penitenciaris el maig del 2024, es reconeixia, en el marc de la negociació laboral amb els sindicats, que “hi havia noves formes de delinqüència” i que aquesta tenia “una complexitat més alta per a la reinserció social i per al compliment de la pena”.
Un dels centres que està més tensat és Brians 2, amb 1.777 interns. Els sindicats denuncien que han passat de gestionar entre 80 i 90 interns per mòdul a governar-ne entre 100 i 120, i tot això amb la mateixa dotació de funcionaris que fa cinc anys.
Carlos de Ardanaz, coordinador de l’ Agrupació de Personal Penitenciari de CC.OO., considera que “els centres penitenciaris actuals han hagut d’absorbir aquest creixement sense disposar de les infraestructures ni els recursos humans necessaris”. Adverteix que “sovint es tracta d’interns en situació preventiva que requereixen una gestió específica però en entorns cada vegada més saturats”, i assegura que aquest desequilibri provoca “un augment de la tensió i la conflictivitat interna”. “La pressió sobre el sistema no es limita només a la falta d’espais físics, sinó que afecta directament la convivència, la seguretat i la capacitat de rehabilitació dels centres”, avisa.
En la mateixa línia s’expressa Alberto Gómez, responsable de presons de la CSIF, que adverteix que estan en una situació de “més debilitat” perquè han de gestionar més interns amb els mateixos recursos. “El creixement sostingut en el temps és molt preocupant”, afirma.
Marea Blava, l’associació de funcionaris penitenciaris, veu especialment inquietant el creixement de la població penitenciària a Brians 2. “En dos anys el nombre de reclusos ha augmentat un 44% sense que s’hagi aplicat cap mesura en contra de la massificació. Això genera molts problemes i no només regimentals, sinó també per atendre els advocats, perquè no hi ha sales disponibles, o per programar les comunicacions dels interns. Si abans treballàvem amb 1.250 interns, ara treballem amb 1.800 interns i amb el mateix personal”, denuncia un portaveu.
