Amb set anys de ministre d’Agricultura, Luis Planas ja és un dels degans als Consells de Ministres de la seva àrea de la Unió Europea. Una perspectiva des de la qual critica la proposta del nou pressupost europeu per falta d’ambició i per desdenyar el món rural. En aquesta entrevista amb La Vanguardia , diu que no s’han après les lliçons de les manifestacions dels agricultors l’any passat, però recorda que ara és el moment de negociar.
Lliçó no apresa
La proposta no deixa clara la importància de la PAC a Europa i desdenya el món rural”
El pressupost que planteja la Comissió Europea per al període 2028-2034 implica una retallada del 20% dels fons dedicats la Política Agrària Comuna (PAC), per sota dels 80.000 milions d’euros d’assignació per a Espanya. Vostè s’ha declarat defraudat per aquesta proposta.
Aquesta iniciativa té el risc de trencar el pacte rural europeu no escrit que és a les bases de la Unió Europea. Des del 1957 la política agrícola comuna ha estat no només a la base dels tractats, sinó de la vida de la Unió Europea, tant, que no ens n’adonem. La PAC suposa atendre el món rural i el seu futur. Si diem que el sector agroalimentari és un pilar de l’autonomia estratègica de la Unió Europea, ho hem de demostrar.
Així doncs, què ha passat?
A la Comissió Europea li ha faltat ambició sobre la mida del pressupost global. La proposta passa de l’1,13% del PIB comunitari a l’1,26% quan Espanya havia proposat d’arribar al 2%, però, a més, hi ha una part important, 11 dècimes, que es consumeixen en el pagament dels Fons NextGen i els seus interessos. A més, no s’identifica de manera singular la PAC, no es deixa clara la seva importància per a Europa via pressupostos, cosa que em sembla un error.
Castiguen els pressupostos especialment el món rural?
No diria especialment, però entren en contradicció amb les lliçons que dèiem que havíem après després de les manifestacions d’agricultors i ramaders de l’any passat a tot Europa. Demanaven ingressos dignes, escolta i respecte. Aquella segona part, la Comissió Europea no l’ha tinguda en compte
i ens trobem amb una proposta que desdenya el món rural.
Alguns agricultors diuen que en aquest pressupost els tancs prevalen sobre els tractors.
El debat no és tancs o tractors, no és una confrontació entre prioritats, és definir els mitjans necessaris tant per a la defensa i seguretat de la UE com per a la nostra autonomia energètica i la seguretat alimentària. Ara és el moment de la negociació.
Quina capacitat hi ha per capgirar aquesta situació?
Som al començament de la negociació. Comparteixo unes certes manifestacions de rebuig de la retallada, però negociarem perquè partides fonamentals per al nostre país, com ara la política agrària i pesquera, quedin adequadament reflectides en el resultat final del pressupost. Perquè la primera discussió serà l’ambició del pressupost, que volem que sigui més gran, i després, com es distribueixen les partides. No descarto que la PAC aconsegueixi més fons d’altres partides, però cal analitzar l’element de fons, que és una visió injusta del món rural.
La nova estructura del pressupost dona més poder a Brussel·les i als estats, en detriment de les regions.
Hi ha en joc dos aspectes, un d’administratiu i un de polític. L’administratiu és que es descarrega gestió en els estats membres, qüestió en què Brussel·les fa molt de temps que està obsessionada. I el segon, que Brussel·les reforça el seu control polític, amb més vigilància en el compliment de les fites que marca el nou model de PAC, a l’estil del pla de recuperació. Ho tinc clar i no ho poso en dubte. Espanya s’estima més una Comissió forta. Després hi ha una segona dimensió, la interna. La Comissió la descarrega en els plans de cooperació amb els estats i les regions, indicant que cada Estat definirà aquesta cooperació. Entenc la preocupació de les autonomies i adquireixo un compromís públic que les competències en agricultura, ramaderia i pesca, que són de les comunitats, han de ser exercides per les comunitats.
L’auge de l’extrema dreta provoca problemes amb els treballadors migrants.
Ho dic molt clarament: sense treballadors migrants, s’atura el camp i la pesca a Espanya. El 38,6% de l’afiliació al règim especial agrari de la Seguretat Social són treballadors estrangers. Aquest factor d’integració és absolutament fonamental per mantenir el sector primari a Espanya.
A la flota pesquera mediterrània se li esgoten els dies de feina i les tones de captura de la gamba vermella.
Hem negociat amb França un intercanvi de 40 tones de gamba vermella que podrà capturar la nostra flota i, a més, 10 tones suplementàries més, fet que suposarà 50 tones a disposició del sector per a aquest any, perquè els 271 vaixells continuïn pescant. A més, gràcies a la instal·lació de portes voladores en 192 vaixells de la flota d’ arrossegament, es repartiran 2.201 dies més de feina. I avanço que el meu objectiu per a la negociació del desembre és mantenir o incrementar el nombre de dies de feina per al 2026.
